No s'ha de confondre amb riell.
Rail modern.

Hom denomina rail o carril cadascuna de les barres metàl·liques sobre les quals es desplacen les rodes dels trens i tramvies. Els rails es disposen com una de les parts fonamentals de les vies fèrries i actuen com a suport, dispositiu de guiatge i element conductor del corrent elèctric. La característica tècnica més important del ferrocarril és el contacte entre el rail i la roda amb pestanya.[1]

Història

Els primers rails que es coneixen daten de l'edat de pedra i de l'edat del bronze. Al segle v aC aparegueren rails de fusta per facilitar el transport a les mines. La millora d'aquests en el sector miner va ser el que va portar a l'aparició dels primers carrils de ferro al segle xviii a Alemanya i Anglaterra, per convertir-se en rails d'acer al segle xix.

Els primers carrils van ser petits rails de fosa, que no aguantaven el pas de les rodes per la seva fragilitat, de manera que es va passar a l'acer laminat mentre que s'augmentava la seva longitud i la seva durada (en algunes situacions arribaven a durar només 3 mesos), al mateix temps que se li afegia el patí pla després d'estudis sobre el perfil, i arribant a durar fins a 16 anys.

Ja en el segle xix apareixen les rodes proveïdes de pestanya i la millora de materials, des de l'acer pudelat, els sistemes Bessemer, Thomas i Martin, fins als actuals acers elèctrics i a l'oxigen, permeten passar de càrregues sobre l'eix de 3 a més de 30 tones, i velocitats màximes de 300 km/h (com l'AVE espanyol), i fins i tot proves a més de 500 km/h (com el TGV francès).

Fabricació i muntatge

Per la laminació de l'acer en brut s'obtenen barres amb el perfil requerit, que es tallen en trams de 18 a 288 m. Per realitzar el muntatge es disposen les barres sobre els dorments i s'uneixen entre elles mitjançant eclissess i bulons, subjectant-se al dorment mitjançant algun sistema de fixació.

També s'ajusta la trocha i s'alinea i anivella el conjunt. Després és usual, en les vies modernes, llevar les eclisses i bulons per substituir-les per unions soldades. D'aquesta manera s'eliminen les juntes, punt en el qual es produeix el major desgast.

Perfils utilitzats

Al començament del transport per ferrocarril es van utilitzar rails amb dos caps, amb la intenció que fossin usats novament una vegada que el cap en servei arribés al seu límit de desgast. Posteriorment es va veure que aquesta operació no era possible, atès que, en invertir la seva posició, no resultaven aptes per al trànsit a causa del desgast ocasionat pels dorments en la superfície de suport, i es va adoptar el perfil actual, denominat Vignole, el qual consta d'una cara inferior ampla, destinada al suport sobre els dorments, i una cara superior, més estreta i de major altura, destinada a guiar i sostenir les rodes.

En llocs on coexisteix el trànsit carreter amb el tràfic ferroviari s'ha de pavimentar la superfície, sent usual que s'utilitzin rails de tipus Vignole modificats mitjançant una gola, la qual permet que es desplaci per ella la pestanya de les rodes del material ferroviari, alhora que actua com a límit del paviment.

En grues és comuna emprar un perfil específic, denominat Burdach, amb una forma més aplatada i ampla que en el perfil Vignole.

Parts del rail

Tipus

Requisits que ha de complir el carril

Qualitats buscades en els rails

Característiques necessàries del perfil

Duresa i materials

Pel que fa a la duresa dels rails, ha de coincidir amb la de les rodes, sent la duresa interna 341HB o superior. Aquesta duresa depèn del tractament superficial (estructura microperlítica) i dels compostos de l'acer dels rails, que són: el ferro, carboni, silici, sofre, fòsfor, arsènic i altres minerals i impureses.

Taula de materials dels rails
Percentatge de material Fabricats a Europa Fabricats a Amèrica
% De carboni 0,4-0,57 major a 0,57
% De manganès 0,8-1,2 menor a 0,8
% De silici 0,1-0,25 0,1-0,25
% De fòsfor màxim admissible 0,06 màxim admissible 0,06
% De sofre màxim admissible 0,06 màxim admissible 0,06
Duresa de rail
Style = "background: # efefef;" align = "right" colspan = "2" style = "background: # efefef;"|Duresa Brinell, HB
Tipus de rail Mínim Màxim
Raills normals 300 -
Guies d'alta resistència 341 388
Fluència en els acers usuals en els carrils
Concepte Normal Alta resistència
Límit de fluència, kg/cm2 mínim 4920 7730
Límit de ruptura a la tracció, kg/cm2 mínim 9840 11.950
Allargament en 50 mm,% mínim 9 10

Terminologia

Carril i rail són paraules sinònimes en el llenguatge popular. El nom en llenguatge tècnic és el de carril, ja que d'aquesta paraula prové ferrocarril.

Vegeu també

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rail
  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.201. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014].