  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Tribu | Maleae |
| Gènere | Pyrus |
| Espècie | Pyrus calleryana Decne., 1872 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Joseph-Marie Callery |
| Sinònims |
|
Pyrus calleryana és una espècie d'arbre de la família de les rosàcies nativa de la Xina.
És un arbre caducifoli que creix d'uns 15 a 20 m d'alçada, de forma cònica. Les fulles són ovalades, de 4 a 7 cm de llarg, de color verd fosc al feix i verd clar al revers. Les flors es desclouen al començament de la primavera abans de les fulles, i són blanques, amb cinc pètals, i mesuren de 2 a 3 cm de diàmetre. Tenen una olor dolça embafadora.
El fruit és menor d'1 cm de diàmetre, dur, abans d'estovar-se després de glaçades, moment en què són aliment per als ocells, que dispersen les llavors mitjançant els seus excrements. A l'estiu, el fullatge és verd fosc, i a la tardor generalment les fulles es tornen de tons brillants, des de groc i taronja fins al vermell, rosa, morat i bronze. A vegades, aquests colors apareixen alhora en una sola fulla. En certes ocasions, el canvi de color ocorre ben entrada la tardor, i fins i tot una gelada primerenca pot fer cessar el canvi i produir una caiguda prematura del fullam.
Aquest arbre és sorprenentment resistent a plagues. Pot ser danyat més per tempestes i forts vents que per malalties.
És molt comú veure'l plantat a Amèrica del nord com a arbre ornamental, molt freqüent en barris suburbans. És tolerant a diferents tipus de substrat, nivells de drenatge i acidesa del sòl. La forma de la copa va des d'ovalada a el·líptica. La simetria de moltes varietats permet ser emprat en jardineria formal, com ara parcs empresarials o parcs industrials.
Generalment s'empra pel seu valor decoratiu, també potenciat pel fet que els seus fruits atrauen els ocells.[2] Les flors blanques es baden al començament de primavera a diversos bulevards de ciutats de l'est dels Estats Units. A la latitud de Pittsburgh els arbres sovint romanen verds fins a mitjan novembre; i a les tardors càlides, els colors són sovint brillants fins al començament de l'hivern, mentre que en els anys freds es pot desprendre la fulla abans del canvi de color. Se'ls hi estima pel canvi de color espectacular a l'autumne.
A Barcelona es fa servir com a arbre d'alineació en carrers estrets o en parcs i jardins petits.[2]
Pot arribar a ser una espècie invasora a molts llocs. De vegades reeix desplaçar espècies autòctones menys resistents o amb menor capacitat d'expansió. Les plantes de planter sovint difereixen de les varietats seleccionades en el fet que tenen una conformació més irregular, i també densament dotades d'espines. A la revista botànica Castanea es va inventariar l'espècie a 152 comtats a vint-i-cinc estats nord-americans.[3]
