Infotaula de colorPorpra

Coordenades de color
Triplet hexadecimal#6A0DAD
RGB (r, g, b)(106, 13, 173)
CMYK (c, m, y, k)(39, 92, 0, 32)
HSV (h, s, v)(275°, 92%, 68%)

El porpra o púrpura és un color entre el vermell i el blau. De fet, designa una gamma completa de colors, incloent-hi el lila i el violeta, que són noms molt més usats per a referir-se a aquest color. Comprèn les longituds d'ona situades entre els 380 nm i els 430 nm.

Una mostra del color porpra:

Nom

El nom originari prové de la porpra, un tint que tenia variacions cromàtiques segons la preparació. Més endavant va ser utilitzat per referir-se a les teles valuoses tenyides amb tints preuats. Quan es reafirma com a terme cromàtic dins de les llengües modernes, canvia segons les distintes tradicions locals. Així, per exemple, en anglès és un terme que s'usa com a sinònim de magenta, amb una tonalitat propera a l'ametista, mentre que en altres idiomes com l'alemany és un terme que s'apropa més a una tonalitat vermella una mica blavosa, com el carmí.

Etimologia i història

Fotografia del mol·lusc de l'espècie Murex brandaris
Murex brandaris és una de les espècies de mol·lusc de les quals s'obtenia el tint porpra

La paraula porpra prové del llatí purpŭra, i aquesta del grec πορφύρα (porphyra), nom que usaven els fenicis per denominar el tint que extreien de la glàndula hipobranquial de dues espècies de petits mol·luscs del gènere Murex, Murex brandaris (Haustellum brandaris) i Murex trunculus (Hexaplex trunculus). Aquest tint podia tenir diversos matisos de color segons la mena de mol·lusc de què s'aconseguia o bé de la tècnica que s'utilitzava per a tenyir la tela. D'aquesta manera s'arribava a obtenir una gran varietat de tonalitats porpra que es coneixien amb diferents noms: la de Tir tenia, segons Plini, el color de la sang coagulada; la d'ametista, el d'aquest pedra, etc.[1] Amb Murex brandaris s'aconseguia un color violat vermellós fosc i amb Murex trunculus un color violat més blavós. El suc resultant de l'extracció era de color groguenc que es tornava verd, vermell i finalment violat amb la llum del sol. Aquest matís cromàtic no es decolorava, i això va fer que es convertís en símbol d'eternitat.

Infotaula de colorPorpra de Tir

Coordenades de color
Triplet hexadecimal#66023C
RGB (r, g, b)(102, 2, 60)
CMYK (c, m, y, k)(66, 87, 0, 0)
HSV (h, s, v)(329°, 98%, 40%)


Els fenicis van començar a tenyir amb porpra cap a l'any 1500 aC, després els grecs i els romans durant molts segles van compartir el comerç d'aquest preuat tint. Aconseguien un líquid molt valuós perquè es necessitaven nou mil d'aquests mol·luscs per a obtenir aproximadament un gram de porpra. El preu era el seu pes en or, és per això que el producte s'associà al poder social i econòmic: emperadors, militars, senadors, reis, cardenals i prínceps han lluït aquest color com a distinció. La ciutat de Tir al sud del Líban es convertí en el centre de producció d'aquest tint, anomenat porpra de Tir.

En l'antiga Roma el color porpra a la roba era un signe d'autoritat i poder. En la Roma republicana els senadors, cònsols i pretors portaven unes tires de color porpra col·locades a la part davantera de la toga. Els generals victoriosos lluïen túniques de porpra i or. En la Roma imperial, en canvi, l'ús d'aquest color es limità solament als emperadors i la seva descendència, i hom castigava amb pena de mort si algú altre portava roba tenyida de color porpra, bé fos veritable o una imitació.[1]

Fotografia del Mosaic de Justinià primer a Sant Vital de Ravenna portant la túnica porpra com a emperador
Mosaic de Justinià I a San Vitale de Ravenna

Una de les representacions més antigues de la vestimenta de color porpra és a l'església de Sant Vital de Ravenna, on hi ha els mosaics de Justinià. Datats entre els anys 546 i 548, representen la cerimònia de consagració de l'església i hi apareixen l'emperador Justinià i la seva esposa Teodora lluint túniques de color porpra.

Amb la caiguda de Constantinoble a mans del turcs l'any 1453 se'n va perdre el secret de la fabricació i el seu comerç va desaparèixer. A partir de llavors el tint més preuat va ser el porpra vermell o carmesí, que s'obtenia d'un insecte anomenat quermes.

El porpra en l'edat mitjana ja no designava un tint sinó que començà a aplicar-se a qualsevol tela de qualitat tenyida amb un tint valuós de qualsevol color.

A l'Exposició Universal de Londres de l'any 1862 el químic britànic William Henry Perkin presentà un tint sintètic obtingut a partir de la dissolució del sulfat de l'anilina, un derivat del quitrà d'hulla. El producte resultant conté el colorant per a produir el color porpra i malva.[2] La comercialització d'aquest tint fou un èxit a l'època i Perkin ho aprofità per a començar-ne la producció a gran escala.

Usos i connotacions del porpra

Galeria fotogràfica

Referències

Bibliografia

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porpra