Gènere | drama mèdic, sèrie de televisió infantil i sèrie juvenil |
---|---|
Època d'ambientació | dècada del 2010 |
Creador | Albert Espinosa i Puig |
Director | Pau Freixas, Oriol Ferrer Ferrer, Marta Pahissa i Patrícia Font |
Productor | Pau Freixas, Conxa Orea Bermudo i Sandra Fernández |
Compositor | Arnau Bataller Carreño |
Actors | |
País | Espanya |
Llengua original | català |
Canal original | TV3 |
Durada dels capítols | 40 min |
Primer episodi | 24 gener 2011 |
Últim episodi | 22 abril 2013 |
Temporades | 2 |
Episodis | 28 |
Llista d'episodis | llista d'episodis de Polseres vermelles |
Premis | |
Més informació | |
Web oficial | tv3.cat… |
| |
Polseres vermelles és una sèrie de televisió de 28 capítols de 45 minuts de duració, emesa per TV3 el 24 de gener de 2011,[1] dirigida i produïda per Pau Freixas i creada per Albert Espinosa,[2] que ja havien coincidit en la pel·lícula Herois.
La sèrie explica la història d'un grup de nois i noies que coincideixen en un hospital a causa de les seves malalties i parla de l'amistat, les ganes de viure i l'afany de superació.[3] El guió original està pensat per durar cinc temporades, una cada dos anys[4] i actualment s'ha emès la segona, que ha acabat el 22 d'abril de 2013.[5]
L'audiència a la ciutat de Barcelona també va ser superior a la mitjana de Catalunya, en concret set punts més.[6]
|
|
Article principal: Llista d'episodis de Polseres vermelles |
En Jordi és un malalt de càncer d'Andorra que ha de venir a fer l'operació d'amputació de cama a Barcelona. A l'hospital coneixerà el seu company d'habitació, en Lleó, que també és un malalt de càncer, i que li proposarà crear un grup d'amics a l'hospital. Seguint les recomanacions d'en Benito, un pacient gran de l'hospital, el grup haurà d'estar format per «un líder, un segon líder, l'imprescindible, el guapo, el llest i la noia». El Lleó i el Jordi ocupen els rols de líder i segon líder respectivament. La Cristina, una pacient amb problemes d'alimentació serà la noia. Les altres posicions les ocupen l'Ignasi, un pacient amb problemes de cor, que serà el guapo. En Toni, un noi amb la síndrome d'Asperger que ingressa a causa d'un accident de moto, que serà el llest. I en Roc, que està en coma, i serà l'imprescindible. Un cop el grup està format s'ajudaran mútuament a fer més fàcils els tractaments de cadascun. Al final, l'Ignasi acaba morint en una intervenció quirúrgica, mentre que en Jordi, la Cristina i en Toni són donats d'alta, de manera que a l'hospital s'hi queden el Lleó i el Roc, que finalment, desperta del coma profund.
Han passat dos anys des del final de la primera i els protagonistes ja no són els nens i nenes que s'enfrontaven a les malalties sense saber què significarien a la seva vida. Ara ja ho saben. Són adolescents, més savis, més veterans per tot el que han viscut: la por, la rutina, els anys, el cansament, el desig de posar-se bé... I també l'amor i el sexe, importants en aquesta edat, però condicionat per les seves circumstàncies particulars. La segona temporada arrenca amb el grup separat. Però tot allò que van compartir, aquella relació tan intensa que els unia, la seva força, continua viu a l'hospital.
I tot això farà que els "polseres" que vam conèixer a la primera temporada lluitin per recuperar la força que els mantenia units.
El mes d'abril del 2013 Albert Espinosa va assegurar que no tenia «cap dubte» que la ficció continuaria. Això sí, Espinosa va reiterar que els nous capítols trigarien a arribar: «Hem de fer que [els actors] siguin adults», va explicar i per això diu que hauran de passar «dos o tres anys, potser quatre» abans la sèrie no reaparegui.[7]
A l'abril del 2015, Espinosa va afirmar que la sèrie havia estat cancel·lada.
La sèrie va ser un èxit de crítica des dels seus inicis. El crític de televisió Ferran Monegal deia «És l'excel·lència. L'enginy. L'elegància. El treball impecable. La profunditat. I sobretot, encara que és ficció, l'autenticitat.»[8]
El web espanyol Cine 365 remarcava: «Us podem dir que Polseres vermelles apunta a ser la millor sèrie de ficció que s'hagi rodat a Espanya els últims anys» i afegia «És el fruit de la feina ben feta i que torna a destacar TV3 com una de les cadenes punteres a tot Europa pel que fa a televisió de qualitat, moderna, oberta i pública.».[9]
El portal Fórmula TV deia «S'agraeix que en el primer capítol de la sèrie no hi ha farcit, sinó que tot el que mostra o bé serveix per crear la trama o és molt útil per reflexionar i emocionar-se. És més, en els 43 minuts del primer capítol ha explicat més i m'ha fet pensar més que qualsevol altra sèrie nacional.»[10]
La sèrie es va començar a emetre el 5 de desembre de 2011 a través del canal de pagament espanyol TNT en versió dual en català i castellà doblada pels mateixos actors.[11] A l'estiu del 2012 es va emetre a la cadena espanyola Antena 3, també en castellà però amb una versió doblada per dobladors professionals.[12][13]
Fora de l'estat espanyol l'han emès o l'emetran els canals TV Azteca (Mèxic), YLE (Finlàndia), SVT (Suècia),[14] VOD (Sud-amèrica), Numero 23 (França)[15] i altres que encara no s'han fet públiques a Corea del Sud.[16][17][18][19]
En total l'han comprat 13 cadenes.[20]
La sèrie també es podrà veure als Estats Units tant en la versió original catalana com en una nova versió en anglès que portarà el nom de The Red Band Society i que estarà produïda per Steven Spielberg.[21] La versió original en català l'emetrà la cadena VMe que emet als Estats Units i Puerto Rico normalment en castellà.[18] L'adaptació la farà la cadena ABC i vindrà de la mà de Steven Spielberg i Marta Kauffman.[13][22] Tanmateix, la primera adaptació internacional era la produïda per la RAI.[23] També hi podria haver una adaptació per part d'una televisió australiana.[24]