  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 abril 1845 Treviso (Itàlia) |
| Mort | 11 febrer 1920 (74 anys) Pàdua (Itàlia) |
| Formació | Universitat de Pàdua |
| Activitat | |
| Camp de treball | Botànica |
| Ocupació | botànic, catedràtic, micòleg |
| Ocupador | Universitat de Pàdua |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Carlos Luis Spegazzini |
| Abrev. botànica | Sacc. |
| Fills | Domenico Saccardo |
 | |
Pier Andrea Saccardo (Treviso, 23 d'abril del 1845 – Pàdua, 12 de febrer del 1920) va ser un botànic i micòleg italià.
Visqué a Selva de Montello, un llogaret de Volpago del Montello a la província de Treviso. Estudià a Venècia, primer, i a l'Institut Tècnic de la universitat de Pàdua, després. Es doctorà el 1867 i dos anys més tard esdevingué professor d'Història Natural d'aquesta darrera universitat. L'any 1876 fundà la revista Michelia, que publicaria els seus primers treballs sobre bolets. Posteriorment (1879) fou nomenat professor de botànic i director del jardí botànic de la universitat.
L'activitat científica de Saccardo se centrà quasi exclusivament en els bolets. Començà a publicar amb dinou anys (Flora Montellica, ossia prodromo della flora Trevigiana) i, amb el temps, fou autor de més de 140 treballs sobre els deuteromicets i els pirenomicets. Obtingué anomenada pel seu Sylloge, un recull exhaustiu de noms científics de bolets. També desenvolupà un sistema per a la classificació dels deuteromicets, basat en la forma i el color de les espores, que fou el sistema més emprat fins a l'aparició de l'anàlisi d'ADN.
Es considera fonamental en la història de la micologia la seva obra mestra Sylloge fungorum omnium hucusque cognitorum (Pàdua 1882-90, en nou volums), seguida per l'edició de 1931 en vint-i-cinc volums.
