Infotaula de personaOdoardo Beccari

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 novembre 1843 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 octubre 1920 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Pisa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Nova Guinea
Moluques Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, col·leccionista de plantes, naturalista, entomòleg, col·leccionista d'animals Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesUgolino Martelli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaBecc. Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsNello Beccari Modifica el valor a Wikidata

IPNI: 15852-1
L'abreviació botànica estandarditzada per citar un tàxon descrit per aquest autor és Becc..[1]

Odoardo Beccari (Florència, 16 de novembre del 1843 - 25 d'octubre del 1920) va ser un naturalista italià conegut per haver descobert a Sumatra la planta Amorphophallus titanum, l'anomenada "flor més gran del món", el 1878.

Biografia

Orfe a ben tendra edat, Beccari estudià a Lucca i a les universitats de Pisa (on va ser assistent del botànic Pietro Savi) i Bolonya (on estudià amb Antonio Bertoloni i feu amistat de per vida amb Giacomo Doria). Després de titular-s'hi, passà uns mesos al Reial Jardí Botànic de Kew, al devora de Londres, on conegué Charles Darwin, William i Joseph Hooker, a més de James Brooke, el primer rajah de Sarawak. Aquesta darrera coneixença el portà a passar tres anys -del 1865 al 1868- investigant a Sarawak, Brunei i altres illes de l'actual Malàisia i Nova Guinea; hi descobrí moltes espècies de palmeres.

De tornada a Itàlia a causa d'un greu episodi de malària, Beccari va fundar el Nuovo Giornale Botanico Italiano l'any 1869, i fou nomenat director del jardí botànic de Florència. Després d'una estada a Abissínia, tornà a Nova Guinea amb l'ornitòleg Luigi Maria d'Albertis el 1872. El 1878 fundà a Sumatra el "Corpse Plant ". Les seves col·leccions botàniques es conserven al Museo di Storia Naturale di Firenze. En homenatge a la seva obra, en porta el nom la revista botànica Beccariana de l'HerbariManokwariense, de la universitat de Negeri Papua (Unipa), Papua, Indonèsia.

Publicà diverses obres; la més coneguda, Nelle foreste di Borneo (1902) es traduí a diversos idiomes i el feu famós arreu del món. En botànica se'l cita com a autoritat taxonòmica amb l'abreviatura Becc.

Obres selectes

Gènere i espècies batejats amb el nom de Beccari

Plantes:

Animals:

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Odoardo Beccari