Un observatori és un lloc apropiat per a fer-hi observacions,[1] siguin terrestres o celestes. Els observatoris són utilitzats per diferents disciplines, com per exemple, l'astronomia, la meteorologia, la geologia, l'oceanografia o la zoologia. Els més coneguts i antics són els observatoris astronòmics, dedicats a l'observació del firmament, i els meteorològics. Avui dia, a més dels observatoris terrestres, també n'hi ha d'aeris (a bord d'avions) i espacials.
Els observatoris astronòmics tenen com a funció l'observació dels astres, la determinació dels seus moviments i l'estudi de les seves propietats. Els primers observatoris dels que tenim referència històrica van se construïts fa uns 2500 anys a Mesopotàmia, eren piràmides que tenien funcions religioses, però també d'observació dels astres. Els aparells que hom podia trobar als observatoris primigenis eren molt senzills com la clepsidra o el gnòmon. Als observatoris de l'època grega també s'utilitzava l'armil·la, el quadrant o l'astrolabi.
Un observatori meteorològic és un lloc destinat a l'observació dels fenòmens atmosfèrics. Habitualment disposen d'un conjunt d'aparells que permeten l'obtenció de dades de les variables atmosfèriques, temperatura, pressió, humitat relativa, precipitació acumulada, velocitat del vent, irradiaciósolar, gruix de neu acumulat, etc. Entre els aparells que es poden trobar a un observatori meteorològic en podem citar, els termòmetres de màxima i mínima, termòmetres de subsòl a diferents fondàries, el psicròmetre, el termohigrògraf, sensors de radiació solar, l'heliògraf, el pluviòmetre i el pluviògraf d'intensitats, el baròmetre i el microbarògraf, l'anemòmetre, el penell, l'anemògraf i l'anemocinemògraf d'intensitats.[10]