Nino Rota![](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Nino_Rota_1923.jpg/251px-Nino_Rota_1923.jpg) ![Modifica el valor a Wikidata](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
|
Naixement | (it) Giovanni Rota Rinaldi ![Modifica el valor a Wikidata](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) 3 desembre 1911 ![Modifica el valor a Wikidata](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) Milà (Itàlia) ![Modifica el valor a Wikidata](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Mort | 10 abril 1979 (67 anys) Roma ![Modifica el valor a Wikidata](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Causa de mort | Causes naturals (Trombosi coronària ) |
---|
Sepultura | Cementiri Monumental Verano ![Modifica el valor a Wikidata](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
|
|
|
|
|
|
Formació | Curtis Institute of Music Conservatori de Milà IES Manuel Murguía Acadèmia Nacional de Santa Cecília ![Modifica el valor a Wikidata](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
|
Camp de treball | Arts escèniques i música per a cinema ![Modifica el valor a Wikidata](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Ocupació | compositor, guionista, compositor de bandes sonores, professor lector, actor, professor, pianista, director d'orquestra, músic ![Modifica el valor a Wikidata](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Gènere | Òpera, simfonia, música clàssica del segle XX i música clàssica ![Modifica el valor a Wikidata](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Professors | Ildebrando Pizzetti, Fritz Reiner, Rosario Scalero, Alfredo Casella i Giacomo Orefice ![Modifica el valor a Wikidata](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Instrument | Piano ![Modifica el valor a Wikidata](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
|
Localització dels arxius | |
---|
Premis |
|
Lloc web | ninorota.com ![Modifica el valor a Wikidata](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
![Lieder.net: 30647](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Antu_view-media-lyrics.svg/25px-Antu_view-media-lyrics.svg.png) ![Modifica el valor a Wikidata](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
Giovanni Rota Rinaldi, conegut com a Nino Rota, (Milà, 3 de desembre de 1911 - Roma, 10 d'abril de 1979) fou un compositor italià especialment conegut per la seva feina com a compositor de música per a pel·lícules, d'entre les quals cal destacar El Padrí (1972) o Romeu i Julieta de Franco Zeffirelli (1968), a més d'un bon grapat de col·laboracions amb el director italià Federico Fellini.[1]
Rota demostrà una gran facilitat i fins i tot felicitat, amb algunes incursions creatives atrevides dins la dodecafonia. Tot i així, les seves composicions més conegudes estan relacionades amb la seva música per al cinema; va compondre les bandes sonores d'un gran nombre de pel·lícules del director italià Federico Fellini que abastaren el període des del 1950 fins al 1979.[2]
Carrera musical
Rota va néixer en el si d'una família de músics de Milà. Fou un nen prodigi de renom: el seu primer "oratori", "L'infanzia di San Giovanni Battista", el va compondre als 11 anys.[3] Va estudiar al conservatori d'aquesta ciutat amb Giacomo Orefice,[1] i després va dur a terme un estudi seriós de composició amb Ildebrando Pizzetti i Alfredo Casella a la [Acadèmia Santa Cecília] de Roma, graduant-se el 1930.[2]
Més tard, el director Arturo Toscanini l'encoratjà a viatjar als Estats Units, on va viure de 1930 a 1932, per completar la seva formació sota el mestratge de Fritz Reiner, entre d'altres; tenia Rosario Scalero com a professor de composició.[2] El 1932 va tornar a Milà, on va realitzar una tesi sobre el compositor renaixentista i teòric de la música, Gioseffo Zarlino. Rota es va llicenciar en literatura per la Universitat de Milà; es va graduar el 1937 i va iniciar una carrera docent que va conduir a la direcció del Liceo Musicale a Bari (Pulla), càrrec que va ocupar des de 1950 fins al 1978.[2]
El 1944, va escriure la primera partitura per a una pel·lícula, Zazà, dirigida per Renato Castellani. Va conèixer Federico Fellini quan aquest estava treballant en el seu primer film, Lo Sceicco Bianco, que va suposar l'inici d'una relació que donaria fruits tan reeixits com la música per a 8½ (1963). També va treballar en films de Luchino Visconti, com Il Gattopardo (1963).
Rota va ser nominat a un Oscar per la partitura d'El Padrí, però en descobrir-se que part de la música per a aquesta pel·lícula ja havia estat emprada, amb canvis, per ell mateix en una pel·lícula italiana quinze anys abans (Fortunella), el jurat va retirar la candidatura en decidir que no es podia incloure dins de la categoria de "música original". Amb tot i això, Rota va ser nominat dos anys més tard per la partitura de la segona part del film, ocasió en què sí que va guanyar l'Oscar, tot i que l'hagué de compartir amb Carmine Coppola, el pare del director, que també va compondre part de la música. A més a més de la seva coneguda música per al cinema, Rota també va compondre deu òperes, d'entre les quals destaca Il cappello di paglia di Firenze, cinc ballets i altres obres instrumentals.
Rota va tenir una filla, Nina Rota, de la relació amb la pianista Magda Longari.[4] Nino Rota va morir el 10 d'abril de 1979.[5]
Bandes sonores
Anys 30
Treno popolare, direcció de Raffaello Matarazzo
Anys 40
- 1942: Giorno di nozze, direcció de Raffaello Matarazzo
- 1943: Il birichino di papà, direcció de Raffaello Matarazzo
- 1944:
- 1945:
- La freccia nel fianco, direcció d'Alberto Lattuada i, sense acreditar, Mario Costa
- Lo sbaglio di essere vivo, direcció de Carlo Ludovico Bragaglia
- Le miserie del signor Travet, direcció de Mario Soldati
- 1946:
- Vanità, direcció de Giorgio Pàstina
- Un americano in vacanza, direcció de Luigi Zampa
- Albergo Luna, camera 34, direcció de Carlo Ludovico Bragaglia
- Mio figlio professore, direcció de Renato Castellani
- Roma città libera o Roma città libera (La notte porta consiglio), direcció de Marcello Pagliero
- 1947:
- 1948:
- Totò al giro d'Italia, direcció de Mario Mattoli
- Proibito rubare, direcció de Luigi Comencini (1948)
- Molti sogni per le strade, direcció de Mario Camerini (1948)
- Sotto il sole di Roma, direcció de Renato Castellani (1948)
- Fuga in Francia, direcció de Mario Soldati (1948)
- È primavera..., direcció de Renato Castellani (1948)
- Senza pietà, direcció d'Alberto Lattuada (1948)
- Arrivederci, papà!, direcció de Camillo Mastrocinque (1948)
- Amanti senza amore, direcció de Gianni Franciolini (1948)
- Anni difficili, direcció de Luigi Zampa (1948)
- L'eroe della strada, direcció de Carlo Borghesio (1948)
- 1949:
- Quel bandito sono io, direcció de Mario Soldati
- La montagna di cristallo (The Glass Mountain), direcció d'Edoardo Anton i Henry Cass
- Come scopersi l'America, direcció de Carlo Borghesio
- Vendico il tuo peccato (Obsession), direcció d'Edward Dmytryk
- I pirati di Capri, direcció d'Edgar G. Ulmer i Giuseppe Maria Scotese
- Children of Chance, direcció de Luigi Zampa
Anys 50
- 1950:
- 1951:
- 1952
- I tre corsari, direcció de Mario Soldati
- La mano dello straniero (The Stranger's Hand), direcció de Mario Soldati
- Something Money Can't Buy, direcció de Pat Jackson
- I sette dell'orsa maggiore, direcció de Duilio Coletti
- La regina di Saba, direcció de Pietro Francisci
- Noi due soli, direcció de Marino Girolami
- Marito e moglie, direcció d'Eduardo De Filippo
- Jolanda, la figlia del Corsaro Nero, direcció de Mario Soldati
- Gli angeli del quartiere, direcció de Carlo Borghesio
- Un ladro in paradiso, direcció de Domenico Paolella
- Lo sceicco bianco, direcció de Federico Fellini
- Venetian Bird, direcció de Ralph Thomas
- 1953:
- Stella dell'India (Star of India), direcció d'Arthur Lubin
- Scampolo 53, regia di Giorgio Bianchi
- Riscatto o Riscatto - tu sei il mio giudice, direcció de Marino Girolami
- La domenica della buona gente, direcció d'Anton Giulio Majano
- Fanciulle di lusso, direcció de Bernard Vorhaus
- Le boulanger de Valorgue, direcció d'Henri Verneuil
- I vitelloni, direcció de Federico Fellini
- Anni facili, direcció de Luigi Zampa
- Musoduro o Amore selvaggio, direcció de Giuseppe Bennati
- Il nemico pubblico numero uno (L'ennemi public no 1), direcció de Henri Verneuil
- 1954:
- Via Padova 46 o Lo scocciatore o Via Padova 46 - Lo scocciatore , direcció de Giorgio Bianchi
- Vergine moderna, direcció de Marcello Pagliero
- La nave delle donne maledette, direcció de Raffaello Matarazzo
- La grande speranza, direcció de Duilio Coletti
- Le due orfanelle, direcció de Giacomo Gentilomo
- Divisione Folgore, direcció de Duilio Coletti
- Garibaldina, episodi de Cento anni d'amore, direcció de Lionello De Felice
- Pendolin, episodi de Cento anni d'amore, direcció de Lionello De Felice
- Appassionatamente, direcció de Giacomo Gentilomo
- L'amante di Paride, direcció de Marc Allégret i Edgar G. Ulmer
- La strada, direcció de Federico Fellini
- Mambo, direcció de Robert Rossen
- Proibito, direcció de Mario Monicelli
- 1955:
- 1956:
- Guerra e pace (War and Peace), direcció de King Vidor
- Londra chiama Polo Nord, direcció de Duilio Coletti
- Città di notte, direcció de Leopoldo Trieste
- 1957:
- 1958:
- 1959:
Anys 60
- 1960
- 1961
- 1962
- 1963
- 1964
- Il giornalino di Gian Burrasca, sèrie TV de 8 episodis, direcció de Lina Wertmüller
- A Midsummer Night's Dream, film TV, direcció de Joan Kemp-Welch
- 1965
- 1966
- 1967
- 1968
- 1969
Anys 70
- 1970
- 1971
- 1972
- 1973
- Hi wa shizumi, hi wa noboru, direcció de Koreyoshi Kurahara
- Amarcord, direcció de Federico Fellini
- Film d'amore e d'anarchia, ovvero stamattina alle 10 in Via dei Fiori nella nota casa di tolleranza, o també Film d'amore e d'anarchia, direcció de Lina Wertmuller
- 1974
- 1975
- E il Casanova di Fellini?, documentari TV, direcció de Gianfranco Angelucci i Liliane Betti
- 1976
- 1977
- 1978
- 1979
Després de la seva mort, diverses de les seves composicions s'han utilitzat en pel·lícules i ficcions de televisió.