La neuropatologia és una disciplina mèdica que estudia les malalties del sistema nerviós central i perifèric, analitzant macroscòpicament i al microscopi els teixits provinents de biòpsies o de peces i mostres autòpsiques. És una subspecialitat de l'anatomia patològica, amb forts lligams amb la neurologia i la neurocirurgia i que rep importants aportacions de la neurobiologia, la virologia, la immunohistoquímica^[1] i la biologia molecular.^[2] No s'ha de confondre amb el terme neuropatia, el qual es refereix als trastorns dels nervis (per regla general corresponents al sistema nerviós perifèric).

• Emil Kraepelin: Conegut principalment per les seves aportacions a la Psiquiatria,^[3] fou pioner en relacionar els problemes mentals amb alteracions biològiques del cervell.^[4]
• Alois Alzheimer: Descobridor de la malaltia que porta el seu nom.^[5]
• Franz Nissl: Creador d'una tinció del teixit nerviós basada en l'anilina que li va permetre identificar unes estructures particulars al soma neuronal i a la primera porció de les dendrites.^[6]
• Joseph Babinski (1857-1932): Destacà per les seves observacions dintre del camp de l'histopatologia neuromuscular. Descobridor l'any 1896 del signe que porta el seu nom.^[7]
• Alfons Maria Jakob (1884–1931): Descobridor, amb Hans Gerhard Creutzfeldt (1885-1964),^[8] de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob.^[9] Investigà també l'esclerosi múltiple, la neurosífilis i l'atàxia de Friedreich.^[10]
• Santiago Ramón y Cajal: Històleg i neuroanatomista, considerat l'impulsor de la moderna neurociència.
• Charles Scott Sherrington: Conegut sobretot per les seves investigacions sobre les sinapsis.^[11]
• Gustave Roussy (1874–1948): Professor de la Universitat de París. Va publicar un ampli tractat: Traité de Neuroendocronologie (1946), que aclarí la funció d'enllaç de l'hipotàlem entre el sistema nerviós i el sistema endocrí.^[12]
• Solomon Carter Fuller (1872-1953): Deixeble de Kraepelin i Alzheimer. Professor de la Boston University School of Medicine, va especialitzar-se en l'estudi del paper de les neurofibril·les en patologies degeneratives del SNC.^[13]
• Percival Sylvester Bailey (1892–1973): A la dècada de 1920 va publicar, conjuntament amb Harvey Cushing, una classificació sistemàtica dels tumors cerebrals que simplificà molt la confusa tipologia utilitzada abans.^[14]
• Dorothy Stuart Russell (1895–1983): Treballà amb Wilder Penfield (creador de l'homuncle sensomotor cortical cerebral homònim)^[15] i Pío del Río Hortega.^[16] Fou la primera dona directora d'un Institut de Patologia al Regne Unit (1946). Amb Lucien Rubinstein^[17] escrigué el tractat Pathology of Tumours of the Nervous System (1959), un llibre de referència durant més de 40 anys.^[18]
• Rafael Lorente de Nó (1902-1990): Fou el deixeble més jove de Cajal. Nascut a Saragossa, va treballar primer al Laboratori d'Investigacions Biològiques de Madrid i després amplià els seus estudis neurocientífics a Alemanya, Suècia i els Països Baixos gràcies a la JAE. L'any 1934 s'establí definitivament als EUA.^[19] Nomenat membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units el 1950, les seves investigacions sobre l'organització del còrtex cerebral i la fisiologia de l'impuls nerviós es consideren cabdals.^[20]
• Lucy B. Rorke-Adams: Especialista en tumors cerebrals infantils.^[21]

• Acta Neuropathologica és la revista de neuropatologia amb més impacte (2018: 18.174).^[22]
• Brain Pathology és la revista oficial de la International Society of Neuropathology.^[23]
• Neuropathology & Applied Neurobiology està patrocinada per la British Neuropathological Society.^[24]
• Clinical Neuropathology. Publicació de la Confederació Europea de Societats de Neuropatologia.^[25]
• Journal of Neuropathology & Experimental Neurology és la revista oficial de l'American Association of Neuropathologists (AANP).^[26]
• Neuropathology és la revista oficial de la Societat Japonesa de Neuropatologia.^[27]

• Love, Seth; Perry, Arie; Ironside, James; Budka, Herbert. Greenfield's Neuropathology (en anglès). CRC Press, 2015 Abr 10; Ninth Edition-Two Volume Set, pp. 2136. ISBN 9781498721288 [Consulta: 11 juny 2018]. 
• Leestma, Jan E. Forensic Neuropathology (en anglès). CRC Press, 2014 Jun 23; Third Edition, pàgs: 811. ISBN 9781439887509 [Consulta: 31 desembre 2019]. 
• Haberland, Catherine. Clinical neuropathology: text and color atlas (en anglès). Demos Medical Publishing, LLC, 2007, pàgs: 336. ISBN 978-1-888799-97-2 [Consulta: 29 desembre 2019].  Arxivat 2019-12-29 a Wayback Machine.
• Bolon, Brad; Butt, Mark. Fundamental Neuropathology for Pathologists and Toxicologists: Principles and Techniques (en anglès). John Wiley & Sons, 2011 Ag, pàgs: 648. ISBN 9781118002230 [Consulta: 29 desembre 2019]. 
• Allen, Ingrid V. The Changing Face of Neuropathology (en anglès). A: Understanding Disease: A Centenary Celebration of the Pathological Society, Chap. 16 (Hall P, Wright NA; Eds) John Wiley and Sons, 2006 Ag, pp: 185–191. DOI 10.1007/978-94-007-7500-8_8. ISBN 978-0470032206 [Consulta: 20 juny 2018].  Arxivat 20 October 2016^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neuropatologia

• [1] American Association of Neuropathologists
• [2] British Neuropathological Society
• [3] Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Euro-CNS: European Confederation of Neuropathological Societies
• [4] International Society of Neuropathology
• [5] Blog by neuropathologist Brian E. Moore, MD
• [6] Web site by Dimitri Agamanolis, M.D.