muysccubun | |
---|---|
Tipus | llengua |
Ús | |
Parlants | Extingida |
Autòcton de | Cundinamarca, Boyacá, Santander |
Classificació lingüística | |
Llengües lenmitxí (potser macrotxibtxa) | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Codis | |
ISO 639-2 | chb |
ISO 639-3 | chb |
Glottolog | chib1270 |
IETF | chb |
El muisca (en muisca muyskkubun) és una llengua de la família txibtxa, pròpia dels muisques, poble indígena colombià. Aquesta llengua fou parlada entre el segle v aC i el segle xviii, quan l'ús de llengües indígenes fou prohibit per reial cèdula de Carles III d'Espanya el 10 de maig de 1770.[1]
Tenim coneixements de la llengua per mitjà de vocabularis, gramàtiques i catecismes, ordenats segons una cèdula reial de 1580 i redactats el segle xvii per ensenyar el muisca als missioners i el catecisme als indígenes. D'aquests se'n conserven alguns manuscrits,[2] així com versions fragmentàries dels cronistes del segle xvi.
Es pot descriure com una llengua aglutinant i polisintètica. L'ordre de l'oració és Subjecte-Verb-Objecte. El genitiu s'indica suprimint la vocal final del nom. Els sufixos de cas gramatical són -c(a), n(a) i -s(a), i són marcadors d'objectiu, ubicació i curs respectivament.
Els pronoms personals:
El sistema verbal es caracteritza per la presència de marcadors del verb "ser" o "verb substantiu":
La resta de verbs estan agrupats en dos tipus de conjugació, segons si el temps present-pretèrit està marcat pels sufixos -squa o -suca. La conjugació inclou prefixos personals (ze-, um-, a-, chi-, mi-, asγ-). Una característica del sistema són els verbs de baixa especificació semàntica, com l'arrel verbal -b-ta-(-squa) que indica transitivitat, es posposa a les marques de cada verb transitiu per adquirir un significat concret (per exemple u-b-ta-squa = deixar anar); també l'arrel transitiva -b-ga(-squa). L'arrel verbal intransitiva -mi(-squa) entra en la composició dels verbs intransitius.[4]
D'acord amb els texts coneguts es pot presentar el següent quadre de fonemes del muisca:
Vocals
Anteriors | Centrals | Posteriors | |
---|---|---|---|
Altes | i | u | |
Mitjanes | e | ɨ
<γ, ɣ, y> |
o |
Baixes | a |
Consonants
labial | alveolar | postalveolar/retroflexa | velar | glotal | |
---|---|---|---|---|---|
oclusives sordes | p | t | k
<c, q, qu> |
'
<¿h?> | |
fricatives sonores | β
/b/ <b> |
ɣ
/g/ <g, ¿gu?> |
|||
nasals | m | n | η
<ng> |
||
fricatives sordes | f | s | ʃ ʂ
<x> <ch> |
||
africades sordes | ts, tʂ
/ts/ <z, ç> |
||||
vibrants | ɾ, r
<r> |
||||
aproximants | w
<gu> |
Són pocs els colombians que avui en dia tenen coneixements de muisca, després de la prohibició de la llengua el 1770. Tanmateix, en un esforç per revifar la llengua, a l'escola Jizcamox, el nom de la qual vol dir “guarint amb les mans”, de la població de Cota (Cundinamarca), es fan classes de muisca a aproximadament 150 estudiants decendents directes dels muisques.[1]
El Departament d'Antropologia i Lingüística de la Universitat Nacional de Colòmbia realitza des del 15 de juny de 2008 un projecte anomenat Muysc cubun,[5] entre els objectius del qual s'hi troben la trascripció de les fonts primàries de la llengua, la creació d'un diccionari virtual i la recol·lecció i registre de muisquismes.
Paya | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Txibtxa nuclear |