La mitologia asteca és l'antiga mitologia de la civilització asteca. Aquesta mitologia té algunes característiques en comú amb la mitologia maia malgrat que siguen diferents.[1] Els asteques, originalment, eren una de les tribus nahues, i quan van arribar a la vall de Mèxic, portaven els seus propis déus. El més important n'era l'Huitzilopochtli, que significa "el colibri esquerre"; no obstant això, segons la Laurette Sejourne, en el llenguatge esotèric nàhuatl, es pot traduir com a "l'ànima del guerrer que ve del paradís".[2] En arribar a la vall de Mèxic, o vall de l'Anahuac, els asteques van provar d'incorporar-se la cultura i els déus de les civilitzacions més avançades que ja estaven establertes i la de civilitzacions més antigues com la tolteca; així, van incloure Tlaloc, Tezcatlipoca i Quetzalcoatl. Tanmateix, alguns dirigents asteques com Tlacaelel van modificar la història per posar-hi el seu déu tribal Huitzilopochtli al mateix nivell que els altres déus nahues. A mesura que els asteques van començar a conquerir altres pobles, van anar acceptant nous déus, i enllaçaren les seves històries amb la dels déus que ja tenien. Estudiosos com en Miguel León-Portilla suggereixen que, en l'època de la conquesta, els asteques estaven en un procés de sincretisme,[3] en què tots els déus serien només expressions de les potències d'una deïtat principal, Ometéotl/Omecihuatl.
Aquesta és una antiga parella de déus, que literalment significa 'Senyor dos', 'Senyora dos', però normalment es tradueix com "el nostre senyor/senyora de la dualitat" i implica un déu amb característiques femenines i masculines. Aquest déu és molt més antic que la civilització nahua i, segons algunes llegendes, és l'origen de tots els déus. El poble difícilment el coneixia, però entre les classes superiors se li rendia una espècie de culte. Altres noms que rebia era "El senyor del prop i junt", "L'inventor de si mateix", i "El senyor de la nostra carn".[cal citació]
Una característica d'aquesta religió era que els déus que acompanyaven a Ometeotl eren mortals.[4]
Mite de creació
Ometeotl ho creà tot. Després de ser creats, quatre déus batallaren entre ells durant eres amb l'objectiu de dominar l'univers: Quetzalcóatl, Tezcatlipōca, Tlàloc i Chalchitlicue.
El primer món fou governat per Tezcatlipoca i durà uns 676 anys. Estava habitat per gegants. Quetzalcoatl li llevà el poder llançant-lo al mar i exterminant la població de gegants baix la forma d'un jaguar gegant.
El segon món fou governat per Quetzalcoatl. Estava habitat per humans. Tezcatlipoca es venjà d'aquest creant una enorme tempesta que arrasa tot i transforma misteriosament els habitants en micos.
El tercer món fou governat per Tlaloc i fou destruït per Quetzalcoatl amb una pluja ígnia.
El quart món fou governat per Chalchiuhtlicue i habitat per humans. Un diluvi el destrueix desfent muntanyes i transformant els humans en peixos.[5]
El món actual fou creat per Quetzalcoatl i Tezcatlipoca després que aquests es reconciliaren. Inicialment hi havia el cel sense llum i buit i la terra.[6]
El Centzonmimixcoa, 400 déus dels estels del nord.
El Quauitlicac, ell és un dels déus dels estels del nord, fill de Coatlicue. Ell va ser qui va advertir sobre l'embrió Huitzilopochtli, sobre que els 400 fills de Coatlicue planejaven matar-la per evitar el naixement de Huitzilopochtli.
El Centzonhuitznahua, 400 déus dels estels meridionals.
El Centzontotochtin, 400 déus de l'embriaguesa. 12 déus són els més destacats.
El Quetzalcoatl, déu de la saviesa, de la vida, del coneixement, de l'alba, de la fertilitat, patró dels vents i de la llum, el regidor de l'Oest.
El Quetzalcoatl-Ehecatl, vegeu Quetzalcoatl.
El Tecciztecatl, vegeu Metztli.
El Techimaltini, vegeu Tezcatlipoca.
El Teicu, vegeu Tlazolteotl.
La Temazcalteci, deessa de la maternitat.
El Temazkaltezi, vegeu Temazcalteci.
El Teteoinnan, vegeu Coatlicue.
El Tetevinan, vegeu Coatlicue.
El Tetzauhteotl, vegeu Huitzilopochtli.
El Tetzahuitl, vegeu Huitzilopochtli.
El Teteucxipe, vegeu Xipe-Totec.
El Teonexquimilli, vegeu Tezcatlipoca.
El Teotlale, déu dels deserts.
El Teoyaominqui, vegeu Cihuacoatl.
El Teoyaotlatohua, vegeu Cihuacoatl.
El Teoyaomqui, vegeu Cihuacoatl.
El Teoxonecuilli, vegeu Tezcatlipoca.
El Tepeyollotl, déu de les muntanyes i dels ressons.
El Tezcatlipoca, déu de la providència, de la matèria i de l'invisible, patró de la nit, de l'Ossa Major, de l'impalpable, de la ubiqüitat i del crepuscle, el regidor del Nord.
El Tlatlauhca-Cinteotl, déu de blat de moro vermell.
La Tlazolteotl, deessa de la luxúria i dels amors il·lícits, patrona de la incontinència, de la luxúria, de l'adulteri, del sexe, de les passions i de les transgressions morals.
Els Iztacuhca-Tzitzimitl, esperits estel·lars blancs.
Els Tlatlauhca-Tzitzimitl, esperits estel·lars vermells.
Els Cozauhca-Tzitzimitl, esperits estel·lars grocs.
Els Xoxouhca-Tzitzimitl, esperits estel·lars blaus.
El Tzinteotl, vegeu Centeotl.
El Tzontemoc, vegeu Mictlantecuhtli.
El Uitzilopochtli, vegeu Huitzilopochtli.
El Vitztlampaehecatl, déu del vent del sud.
El Viveteutl, vegeu Xiuhtecutli.
El Xalxitlikue, vegeu Chalchiuhtlicue.
La Xantico, deessa del fogó.
El Xipe-Totec, déu de la força, patró de la guerra,[cal citació] de l'agricultura, del vent de l'oest,[7] de la vegetació, de la malalties, de les estacions, del renaixement, de la cacera, dels oficis i de la primavera, el regidor de l'Est.[cal citació] El seu nom significa "El que no té corfa".[7]
El Xilonen, vegeu Chicomecoatl.
El Xilonemin, vegeu Chicomecoatl.
El Xiuhtecuhtli, déu del foc. El seu nom significa "Senyor Turquesa".[8]
El Xiuhteteo (Xiuhtotontli)
El Xiuhtotontli, déus dels focs.
El Xiuhtecuhtli-Iztacuhqui, déu del foc blanc.
El Xiuhtecuhtli-Tlatlauhqui, déu del foc vermell.
El Xiuhtecuhtli-Cozauhqui, déu del foc groc.
El Xiuhtecuhtli-Xoxoauhqui, déu del foc blau.
El Xixiquipilihui, vegeu Chalchiuhtlicue.
El Xiuhtototl, vegeu Xiuhtecutli.
El Xoaltecuhtli, déu del somni.
El Xochipilli, déu de l'amor, de les flors i de la fertilitat, patró de l'art, dels jocs, del ball, del blat de moro i de la música.
La Xochiquetzal, deessa de la bellesa, de les flors i de la fertilitat, patrona de les joves, de l'embaràs, dels parts i dels oficis de les dones.
La Xochiquetzalli: vegeu Xochiquetzal.
El Xochcua, déu de la deforestación.
La Xochitlicue, deessa de la fertilitat, patrona de la vida i de la mort, guia del renaixement.
Tezcatlipoca, déu de la providència, de la matèria i de l'invisible, patró de la nit, de l'Ossa Major, de l'impalpable, de la ubiqüitat i del crepuscle, el regidor del Nord.
Xipe-Totec, déu de la força, patró de la guerra, de l'agricultura, de la vegetació, de la malalties, de la primavera, del renaixement, de la cacera, dels oficis i de les estacions, el regidor de l'Est.
Quetzalcoatl, déu de la saviesa, de la vida, del coneixement, de l'alba, de la fertilitat, patró dels vents i de la llum, el regidor de l'Oest.
Huitzilopochtli, déu de la voluntat, patró de la guerra, del foc i del sol, el regidor del Sud.
Chalchiuhtlicue, dea de l'aigua, patrona dels llacs, dels rius, dels mars, de les fonts fluvials, de les tempestes i del baptisme.
Tlazolteotl, dea de la luxúria i dels amors il·lícits, patrona de la incontinència, de l'adulteri, del sexe, de les passions, de la carnalitat i de les transgressions morals.
Tepeyollotl, déu de les muntanyes i dels ressons.
Tlaloc, déu del raig, de la pluja i dels terratrèmols.
Tlazolteotl, dea de la luxúria i dels amors il·lícits, patrona de la incontinència, de l'adulteri, del sexe, de les passions, de la carnalitat i de les transgressions morals.
Tlaloc, déu del raig, de la pluja i dels terratrèmols.
Quetzalcoatl, déu de la saviesa, de la vida, del coneixement, de l'alba, de la fertilitat, patró dels vents i del cel il·luminat, el regidor de l'Oest.
Tezcatlipoca, déu de la providència, de la matèria i de l'invisible, patró de la nit, de l'Ossa Major, de l'impalpable, de la ubiqüitat i del crepuscle, el regidor del Nord.
Xochipilli, déu de l'amor, de les flors i de la fertilitat, patró de l'art, dels jocs, del ball, del blat de moro i de la música.
Xochiquetzal, dea de la bellesa, de les flors i de la fertilitat, patrona de les joves, de l'embaràs, dels parts i dels oficis de les dones.
Les dees matrones
Coatlicue, dea de la fertilitat, patrona de la vida i de la mort, guia del renaixement. Segons versions alternes a la cosmologia,[9] és la mare gestant de Huitzilopochtli.
Chimalma, dea de la fertilitat, patrona de la vida i de la mort, guia del renaixement. Segons versions alternes a la cosmologia,[10] és la mare gestant de Quetzalcoatl.
Xochitlicue, dea de la fertilitat, patrona de la vida i de la mort, guia del renaixement.
Xipe-Totec, déu de la força, patró de la guerra, de l'agricultura, de la vegetació, de la malaltia, de la primavera, del renaixement, de la cacera, dels oficis i de les estacions, el regidor de l'Est.
Tlaloc, déu del raig, de la pluja i dels terratrèmols.
Tlazolteotl, dea de la luxúria i dels amors il·lícits, patrona de la incontinència, de l'adulteri, del sexe, de les passions, de la carnalitat i de les transgressions morals.
↑ 7,07,1Rodríguez Santidrián, Pedro. «Xipe Totec». A: Diccionario de las Religiones. 1a edició. Madrid: Alianza; El Prado, 1994, p. 430. ISBN 84-7838-400-6.
↑Rodríguez Santidrián, Pedro. «Xiuhtecuhtli». A: Diccionario de las Religiones. 1a edició. Madrid: Alianza; El Prado, 1994, p. 430. ISBN 84-7838-400-6.
↑Fray Bernardino de Sahagún, Còdex Telleriano-Remensis
Grisel Gómez Cano. Xlibris Corporation. El Regreso a Coatlicue: Diosas y Guerreras en el Folklore Mexicano (en castellà), 2011, p. 296. ISBN 1456860216.
Primo Feliciano Velázquez. Instituto de Investigaciones Históricas. Códice Chimalpopoca. Anales de Cuauhtitlán y Leyenda de los Soles (en castellà), 1975, p. 161. ISBN 968-36-2747-1.
Adela Fernández. Panorama Editorial. Dioses Prehispánicos de México (en castellà), 1998, p. 162. ISBN 968-38-0306-7.
Otilia Meza. Editorial Universo México. El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac (en castellà), 1981, p. 153. ISBN 968-35-0093-5.
Patricia Turner and Charles Russell Coulter. Oxford University Press. Dictionary of Ancient Deities (en anglès), 2001, p. 608. ISBN 0-19-514504-6.pàgines=296|isbn=1456860216))
Michael Jordan. Library of Congress. Dictionary of Gods and Goddesses (en anglès), 2004, p. 402. ISBN 0-8160-5923-3.
Nowotny, Karl Anton. Norman : University of Oklahoma Press, c2005. Tlacuilolli: Style and Contents of the Mexican Pictorial Manuscripts with a Catalog of the Borgia Group (en anglès), 2005, p. 402. ISBN 978-0806136530.
François-Marie Bertrand. Migne. Dictionnaire universel, historique et comparatif, de toutes les religions du monde : comprenant le judaisme, le christianisme, le paganisme, le sabéisme, le magisme, le druidisme, le brahmanisme, le bouddhismé, le chamisme, l'islamisme, le fétichisme; Volumen 1,2,3,4, 1881, p. 602.
Rodríguez Santidrián, Pedro. «Aztecas, Religión de los». A: Diccionario de las Religiones. 1a ed. Madrid: Alianza; El Prado, 1994, p. 62-63. ISBN 84-7838-400-6.
Cecilio Agustín Robelo. Biblioteca Porrúa. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnología. Diccionario de Mitología Nahua (en castellà), 1905, p. 851. ISBN 978-9684327955.
