Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula de geografia físicaMauna Loa
(en) Mauna Loa
(haw) Mowna Roa Modifica el valor a Wikidata
Vista aèria
Vista nocturna
Vista hivernal
Imatge
TipusVolcà escut i relleu volcànic Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficailles Hawaii i illa de Hawaii Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentOceania insular Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativacomtat de Hawaii (Hawaii) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 19° 29′ N, 155° 36′ O / 19.48°N,155.6°O / 19.48; -155.6
SerraladaCadena submarina Hawaii-Emperador Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud4.169,4 m
416.940 cm Modifica el valor a Wikidata
Materialbasalt Modifica el valor a Wikidata
Història
Cronologia
1984 eruption of Mauna Loa (en) Tradueix
27 novembre 2022 2022 eruption of Mauna Loa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El volcà Mauna Loa és un dels volcans més actius a les Illes hawaianes i un dels cinc volcans que formen l'illa de Hawaii juntament amb Mauna Kea, Hualalai, Kohala i Kilauea.

En hawaià, Mauna Loa significa 'muntanya alta', un nom bastant adequat, ja que és el volcà més gran de la Terra, amb un volum estimat aproximat de 75.000 km³ (Kaye, 2002) i una alçada de 5.000 m des de la seva base fins a la superfície de l'oceà, i altres 4.170 m sobre el nivell del mar, és a dir, més de 9.000 m d'altitud total. El Mauna Loa és uns 36 m més baix que el Mauna Kea. La xemeneia del volcà es diu Moku`aweoweo.

S'han produït unes 33 erupcions del Mauna Loa en temps històrics, i l'última fou el març-abril del 1984 (Lockwood, 1995). Cap erupció recent ha causat morts, però les erupcions del 1926 i del 1959 van destruir diverses aldees, i la ciutat d'Hilo està parcialment construïda sobre els corrents de lava de finals del segle xix. En vista dels perills que corren els assentaments humans, el Mauna Loa forma part del programa Decade Volcanoes, que motiva l'estudi dels volcans més perillosos. El Mauna Loa ha estat intensament monitorat per l'Observatori Hawaià de Volcans (HVO per les seves sigles en anglès) des del 1912. Les observacions atmosfèriques són recollides per l'observatori Mauna Loa, i les terrestres a l'Observatori Solar Mauna Loa, ambdós localitzats a prop del cim del volcà. El Parc Nacional Volcànic de Hawaii cobreix el cim i el costat sud-est del volcà.

Aquest volcà va fer erupció fa 700.000 anys i va poder haver emergit de l'oceà fa 400.000 d'anys, tot i que les roques més antigues que es tenen registrades no van més enllà de 200.000 anys. El seu magma prové d'un punt calent del mantell terrestre sota de l'illa, el qual és el responsable de la creació de la cadena d'illes hawaianes per desenes de milions d'anys. El lent flux de la placa del Pacífic eventualment portarà el volcà lluny d'aquest punt calent i s'extingirà en 500.000 a 1.000.000 milions d'anys.

Geologia

Context

Com tots els volcans hawaians, el Mauna Loa es va crear quan la placa tectònica del Pacífic es va desplaçar sobre el punt calent de Hawaii al mantell subjacent de la Terra.[1] Els volcans de les illes de Hawaii són la prova més recent d'aquest procés que, al llarg de 70 milions d'anys, ha creat la cadena de muntanyes submarines Hawaii-Emperador de 6.000 km de longitud.[2] L'opinió predominant és que el punt calent ha estat en gran mesura immòbil dins del mantell del planeta durant gran part, si no tota l'Era Cenozoica.[2][3] No obstant això, encara que el plomall de mantell hawaià es coneix bé i ha estat àmpliament estudiat, la naturalesa dels punts calents en si continua sent força enigmàtica.[4]

El Mauna Loa és un dels cinc volcans subaeris que componen l'illa d'Hawaii.[5] El volcà més antic de l'illa, el Kohala, té més d'un milió d'anys,[6] i el Kīlauea, el més jove, es creu que té entre 210.000 i 280.000 anys.[7] Kamaʻehuakanaloa (abans Lōʻihi), al flanc de la illa, és encara més jove, però encara no ha sortit a la superfície de l'oceà Pacífic.[8] Amb una edat d'entre 1 milió i 600.000 anys,[9] el Mauna Loa és el segon més jove dels cinc volcans de la illa, la qual cosa el converteix en el tercer volcà més jove de la cadena de muntanyes submarines Hawaii–Emperador, una cadena de volcans en escut i muntanyes submarines que s'estén des de Hawaii fins a la fossa de les Kurils-Kamchatka a Rússia.[10]

Posició del Mauna Loa a l'Illa de Hawaii
Mosaic del Landsat; les colades de lava recents apareixen en negre

Seguint el patró de formació dels volcans hawaians, el Mauna Loa hauria començat com un volcà submarí, construint-se gradualment mitjançant erupcions submarines de basalt àlcali abans d'emergir del mar mitjançant una sèrie d'erupcions surtseyanas[11] fa uns 400.000 anys. Des de llavors, el volcà ha estat actiu, amb un historial d'erupcions efusives i explosives, incloent 33 erupcions des de la primera erupció ben documentada el 1843.[12] Tot i que el Mauna Loa no ha entrat en erupció des del 1984, el Servei Geològic dels EUA afirma que és segur que el volcà tornarà a entrar en erupció.[13]

Estructura

El Mauna Loa és el volcà en escut més gran del món. Té forma d'escut perquè la seva lava és extremadament fluida (baixa viscositat) i els seus pendents no són costeruts. Les erupcions rarament són violentes i la seva forma més comuna és l'estil hawaià, que implica fonts de lava que alimenten els seus corrents. Al principi de l'erupció, és típic que s'obri una falla de diversos quilòmetres de llarg, amb corrents de lava traslladant-se per tota la seva longitud anomenada cortina de foc. Després de pocs dies, l'activitat es concentra en una sola obertura.

Referències

  1. ↑ ; John M. Sinton; Sarah E. Watkins; Kelly M. Brunt«Geologic Map of the State of Hawai'i». Open-File Report 2007–1089 p. 50–51. United States Geological Survey, 2007. [Consulta: 9 desembre 2012].
  2. ↑ 2,0 2,1 Watson, Jim. «The long trail of the Hawaiian hotspot». United States Geological Survey, 05-05-1999. [Consulta: 26 agost 2010].
  3. ↑ ; Anderson, Don L.«The Emperor and Hawaiian Volcanic Chains: How well do they fit the plume hypothesis?». MantlePlumes.org, 11-03-2006. [Consulta: 1r abril 2009].
  4. ↑ Clague, David A.; Dalrymple, G. Brent «The Hawaiian-Emperor Volcanic Chain – Geological Evolution». A: Volcanism in Hawaii: papers to commemorate the 75th anniversary of the founding of the Hawaii Volcano Observatory. 1. United States Geological Survey, 1987, p. 32. 
  5. ↑ Atlas of Hawaiʻi. 3rd. University of Hawaiʻi Press, 1998, p. 44. ISBN 0-8248-2125-4. «Hawaiʻi Island. Hawaiʻi consists of five coalescent, subaerial (above sea level) volcanoes...» 
  6. ↑ ; Sinton, James M.; Watkins, Sarah E.; Brunt, Kelly M.«Geologic Map of the State of Hawaiʻi» p. 41. Reston, Virginia: United States Geological Survey, 2007.
  7. ↑ «Kīlauea: Geology and History». [Consulta: 25 desembre 2021].
  8. ↑ David A. Clague; David R. Sherrod «Growth and degradation of Hawaiian volcanoes». A: Characteristics of Hawaiian volcanoes, Professional Paper 1801. Reston, VA: U.S. Geological Survey, 2014, p. 104. 
  9. ↑ «Mauna Loa: Earth's Largest Volcano». Hawaiian Volcano Observatory – United States Geological Service. [Consulta: 29 gener 2022].
  10. ↑ W. J. Kious; R. I. Tilling "Hotspots": Mantle thermal plumes. 1.14. United States Geological Survey, 1996. ISBN 978-0-16-048220-5 [Consulta: 9 desembre 2012]. 
  11. ↑ «Evolution of Hawaiian Volcanoes». Hawaiian Volcano Observatory – United States Geological Survey, 26-03-1998. [Consulta: 29 gener 2022].
  12. ↑ «Mauna Loa | U.S. Geological Survey». [Consulta: 17 novembre 2022].
  13. ↑ «Mauna Loa». [Consulta: 26 desembre 2021].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mauna Loa
Categories