![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Mary Winston ![]() 9 abril 1921 ![]() Hampton (Virgínia) ![]() |
Mort | 11 març 2005 ![]() Hampton (Virgínia) ![]() |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Hampton - Graduat en Ciències (–1942) Phoenix High School (en) ![]() Phenix High School (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques i recerca espacial ![]() |
Ocupació | matemàtica, Enginyer d'aviació, informàtica ![]() |
Ocupador | National Advisory Committee for Aeronautics (1951–) Langley Research Center NASA (–1985) NASA ![]() |
Membre de | |
Influències | |
Premis | |
![]() ![]() |
Mary Winston[1] Jackson (Hampton, Virgínia, 9 d'abril de 1921 - 11 de febrer de 2005) va ser una matemàtica i enginyera aeroespacial nord-americana, que va treballar per al Comitè Consultiu Nacional per a l'Aeronàutica (NACA), que més tard es transformaria en la NASA.[2][3][4]
Va treballar al Centre de Recerca de Langley la major part de la seva vida, començant com a calculista en la divisió segregada de Càlcul de l'Àrea Oest, i més tard arribaria a ser la primera enginyera negra de la NASA. Després de 34 anys a la NASA, Jackson va assolir el lloc més alt possible per a enginyers, i es va adonar que no podia ascendir més sense ser abans supervisor. En arribar a aquest punt va decidir acceptar una degradació per passar a ser directora de dos programes al mateix temps: el Federal Women's Program a l'oficina d'Igualtat d'Oportunitats, i el Affirmative Action Program. En aquests càrrecs va treballar per influir tant en la contractació com en la promoció de dones a la NASA, en l'àmbit de la ciència, l'enginyeria i les matemàtiques.[5][4]
La història de Jackson fou retratada en el llibre de no-ficció Figures Ocultes (2016), escrit per Margot Lee Shetterly. Jackson, juntament amb Katherine Johnson i Dorothy Vaughan, protagonitza l'adaptació cinematogràfica del llibre que s'estrenà al mateix any.
Al 2019, Jackson fou guardonada pòstumament amb la Medalla d'Or del Congres dels Estats Units.[6] L'any 2021, l'oficina central de la NASA situada a Washington D.C. fou batejada com la Mary W. Jackson NASA Headquarters.
Mary Jackson va néixer el 9 d'abril de 1921, filla d'Ella Scott i Frank Winston.[5] Va créixer a Hampton, Virgínia, i es va graduar de l'escola George P. Phenix amb els més grans honors.
Mary Jackson es va graduar en Matemàtiques i en Ciències físiques en el Hampton Institute el 1942.[7][8] Va ser membre de la germandat Alfa Kappa Alfa.
Després de graduar-se, Jackson va ensenyar matemàtiques en una escola negra al Comtat de Calvert, Maryland durant un any.[9] També va treballar com a tutora d'alumnat d'institut i universitari, tasca que va realitzar durant tota la seva vida. El 1943 es va fer tenedora de llibres del Centre Comunitari Catòlic Nacional a Hampton. Després d'això va treballar com a recepcionista i empleada en el departament de Salut del Hampton Institute; va interrompre el seu treball en néixer el seu fill. El 1951 entra a treballar com a empleada a l'Oficina del Cap, del Campament de les Forces Armades a Fort Monroe.
El 1951 entra a treballar per al Comitè Consultiu Nacional d'Aeronàutica (NACA).[10][11] Va començar la seva carrera com a matemàtica de recerca, o informàtica al Centre de Recerca de Langley a la seva ciutat natal de Hampton, Virginia. Va treballar sota les ordres de Dorothy Vaughan en la secció segregada coneguda com a Secció d'Informàtica de l'Àrea Oest.
El 1953 va acceptar una oferta per treballar per a l'enginyer Kazimierz Czarnecki en el Túnel de Pressió Supersònic, un túnel de vent d'1,2 per 1,2 metres i 45.000 quilowatts, usat per estudiar les forces sobre un model en generar vents de gairebé dues vegades la velocitat del so. Czarnecki va animar Jackson a preparar-se per ascendir a enginyera. Per aconseguir la promoció a enginyera, Jackson va necessitar llicenciar-se en matemàtiques i física en cursos nocturns. Els estudis estaven gestionats per la Universitat de Virgínia, però es realitzaven a l'institut de secundària de Hampton, que era en aquell moment una institució tan sols per a blancs, per la qual cosa Jackson va haver de presentar una petició a l'ajuntament de Hampton perquè li deixessin assistir a les classes. Després de completar els cursos, va ser promoguda a enginyera aeroespacial el 1958, i fou la primera dona negra que arribà al grau d'enginyer a la NASA. Va passar llavors a treballar analitzant les dades dels experiments del túnel de vent i també de dades obtingudes amb vols de naus reals a la Secció d'Aerodinàmica Teòrica de la Divisió d'Aerodinàmica Subsònica i Transònica a Langley. El seu objectiu era entendre el flux d'aire, incloent les forces d'embranzida i arrossegament.[4]
Durant els anys com a enginyera a la NASA, va treballar en diverses divisions: la Divisió de Recerca de la Compresibilitat, Divisió de Recerca a escala Real, Divisió d'Aerodinàmica de l'Alta Velocitat, i la Divisió d'Aerodinàmica Subsònica-Transònica. És autora o coautora de 12 articles (papers) tècnics per a la NACA i la NASA.[12][13][14][15]Va treballar per ajudar dones i altres minories a ascendir en les seves carreres, incloent l'assessorament sobre com estudiar per poder canviar els seus títols de matemàtiques a enginyeres, millorant les seves oportunitats d'ascens, com ella mateixa havia fet abans.[16]
Va continuar treballant a la NASA fins a la seva jubilació el 1985.[4]
Durant més de trenta anys Jackson va ser dirigent d'un grup femení Scout. Es va distingir per ajudar a joves negres de la seva comunitat a crear un túnel de vent en miniatura en els anys setanta, perquè el poguessin fer servir per fer experiments. "Hem de fer alguna cosa així per interessar-los per la ciència", va dir en un article per al diari local.[4]
Jackson va estar casada i va tenir dos fills. Va morir l'11 de febrer de 2005 a l'edat de 83 anys.
La pel·lícula de 2016 Figures ocultes narra les carreres de Jackson, Katherine Johnson i Dorothy Vaughan i específicament el seu treball en el Programa Mercury i Apollo 11. La pel·lícula es basa en el llibre del mateix nom de Margot Lee Shetterly. El paper de Jackson és interpretat en la pel·lícula per Janelle Monáe.[17][18][19]