![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 juliol 1953 ![]() Valls (Alt Camp) ![]() |
8a Degana de la Institució de les Lletres Catalanes | |
2019 – ← Isabel-Clara Simó i Monllor ![]() | |
Activitat | |
Ocupació | escriptora ![]() |
Participà en | |
28 març 2022 | Defensem l'escola en català ![]() |
Premis |
Margarida Aritzeta i Abad (Valls, 20 de juliol de 1953) és escriptora i ha estat professora de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) fins al setembre de 2018.[1]
Va néixer a Valls (Alt Camp), on resideix després d'haver estudiat i viscut durant un temps a Barcelona. Durant els anys de la seva formació, fa tres cursos de Belles Arts a l'Escola Sant Jordi de Barcelona (actualment Facultat de Belles Arts), que inicialment combina amb els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, fins que abandona Belles Arts per dedicar-se plenament als estudis humanístics.
Entra en contacte amb el món literari i coneix els escriptors que comencen a tornar de l'exili, les figures de referència, així com els aleshores joves de la generació dels setanta, amb qui lliga amistat i relacions literàries, encara que no comença a publicar fins a la dècada dels 80.[2]
Participa en el col·lectiu literari Ofèlia Dracs des de 1983, just quan el col·lectiu preparava l'edició de Negra i consentida (1983) i començava a treballar en un recull que mai no va veure la llum i que s'havia de dir La primera vegada.
Ha publicat contes amb Ofèlia Dracs en els volums Essa efa (1985), Boccato di cardinali (1985) i Misteri de reina (1994), i n'ha format part fins que el col·lectiu es va deixar de reunir (perquè, en realitat, mai no es va dissoldre), després de la mort de Joaquim Soler i de Jaume Fuster, a poca distància l'un de l'altre.[3]
És mestra, llicenciada en història moderna i doctora en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, on va fer el doctorat amb una tesi sobre el poeta i crític Josep Lleonart (tesi consultable; Arxivat 2021-05-19 a Wayback Machine.). Ha col·laborat a la ràdio (Ràdio Popular de Reus)[4] i en diverses publicacions periòdiques, com el setmanari Mestral, de curta vida, que volia ser un periòdic d'informació política de les comarques meridionals de Catalunya[5] i el diari Avui.[6] La major part de la seva vida professional, l'ha dedicada a la docència, a la recerca i a l'escriptura.
A l'inici de la seva activitat professional, va ser durant tres anys professora de secundària. Ben aviat, el curs 1979-80, es va vincular professionalment a la Divisió VII de la Universitat de Barcelona, la futura Universitat Rovira i Virgili, on ha treballat fins al final del curs 2018.[7] Des de la URV, ha col·laborat en projectes docents i de recerca d'altres universitats, com la UAB i la UOC, amb l'ICE de la UB, amb l'Escola d'Administració Pública de la Generalitat de Catalunya. Ha participat en col·loquis i congressos sobre literatura en diversos llocs d'Europa, Amèrica i Àsia (Beijing). Ha organitzat cursos de postgrau i màsters sobre literatura, sobre escriptura literària i guionatge[8] i ha impartit cursos de literatura en universitats de l'Argentina i de Cuba, a través del programa Intercampus.[9] Precisament a Cuba, on va néixer la seva mare, va encetar una de les línies temàtiques de la seva obra narrativa amb L'herència de Cuba.
Una altra de les línies de la seva narrativa té relació amb Valls i amb el mas en què va néixer, on entre 1946 i 1947 van viure durant nou mesos quatre guerrillers que pertanyien a l'Agrupació Guerrillera de Catalunya i van ser detinguts en l'anomenada «Caiguda dels 80», i processats en el consell de guerra sumaríssim 35836. El coneixement d'aquesta història, anterior a la seva naixença, ha donat lloc a la novel·la verídica El pou dels maquis i al volum El pou dels maquis. Els fets, els documents, en què s'explica el procés de documentació i entrevistes amb els supervivents.
La seva primera obra publicada és un assaig: Carrasclet-Veciana, elements per a l'anàlisi de la guerrilla antiborbònica (1979). Ha publicat sobretot novel·les, algunes de les quals adreçades al públic infantil i juvenil. Ha conreat també la novel·la de gènere: novel·la negra, ciència-ficció, fantasia mítica.
L'activitat com a professora universitària l'ha portada a publicar nombrosos treballs de recerca, estudis de literatura i edicions crítiques, entre les quals destaca l'edició d'una part del Calaix de sastre del baró de Maldà [10] i diversos estudis sobre Narcís Oller,[11] entre molts altres.[12]
Entre 2006 i 2010, va formar part del govern de la Generalitat de Catalunya com a directora general d'Acció Departamental del Departament de Vicepresidència[13] i des del càrrec va impulsar diversos projectes, com la creació de la comissió de commemoracions històriques i culturals del govern, la representació de la Generalitat a l'Alguer, o l'Eurodistricte de l'Espai Català Transfronterer, un projecte liderat per la casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà.[14][15][16]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margarida Aritzeta i Abad |