Louis Nicolas Vauquelin nascut el 16 de maig de l'any 1763 a Saint-André-d'Hébertot, Calvados, Normandia i traspassat el 14 de novembre de 1829 també a Saint-André-d'Hébertot,[1] fou un farmacèutic i químic francès que destacà pel descobriment del crom, del beril·li i de l'asparagina.
La seva primera relació amb la química va ser com a ajudant d'un farmacèutic a Rouen des de 1777 fins a 1779. Gràcies a un capellà del seu poble va poder marxar a París, a fer feina amb uns altres apotecaris. Va ser per mor d'aquesta feina que va aconseguir cridar l'atenció d'Antoine François Fourcroy, un reconegut químic col·laborador de Lavoisier, i passà a ser el seu ajudant durant 7 anys (1783-1791). En 1791 va ser nomenat membre de la Académie des sciences i ajudà a editar la publicació científica Annales de Chimie. Hagué de marxar de França per fugir de la Revolució Francesa. Retornà el 1801 i fou nomenat professor de química al Collège de France, al Jardí de les Plantes, a l'Escola de Mines, a l'École polytechnique i a la facultat de medicina on substituí a Fourcroy el 1809. Fou professor de Mateu Orfila, el fundador de la toxicologia.
En 1790 començà a fer publicacions pròpies, entre aquest any i 1829 es té constància de la redacció de 376 documents. Molts d'ells eren registres d'operacions analítiques. Va analitzar moltíssimes substàncies i aconseguí descobrir dos elements químics el crom, Cr, (1797) i el beril·li, Be, (1798).
Va ser capaç d'obtenir amoníac en estat líquid a pressió atmosfèrica. El 1806 va aïllar l'asparagina dels espàrrecs i va ser el primer aminoàcid que es va descobrir. També va descobrir la pectina, l'àcid màlic a les pomes, l'àcid camfòric i l'àcid quínic.
