La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista. Tot i que és fonamental en el marxisme o materialisme històric, no és exclusiu d'ell.[1]
Segons Karl Marx i Friedrich Engels,[2] a través de la història les persones han tractat d'organitzar-se en diferents tipus de societats sota la tensió causada per pobres i rics, homes lliures i esclaus, patricis i la plebs, senyors feudals i serfs, mestres de corporacions i oficials, capital i proletariat. Aquest conflicte només es pot resoldre, segons ells, quan s'arribi a una societat sense classes i sense que això comporti la desaparició del procés i el progrés històrics, cosa que ells proposen assolir amb el comunisme.
La lluita de classes és única, però pot donar-se en tres àrees diferents, que no estan mai totalment separades, encara que potser en alguna època, per les seves circumstàncies particulars, una d'elles pugui dominar sobre les altres. Aquestes són:[1]
Segons Karl Marx la lluita entre classes socials és el motor de la història.[3] És a dir que el conflicte entre classes socials, en el sentit marxista, o sigui la relació dels diferents grups d'una societat amb els mitjans de producció, ha estat la base sobre la qual s'han produït els fets que donen forma a la història. Per Marx, la solució és l'eliminació de les classes socials quan la classe més desvalguda i universal, el proletariat) aconsegueixi emancipar a tota la humanitat.
Marx i Friedrich Engels escriuen al Manifest Comunista: "La història (escrita) de totes les societats existents fins ara és la història de la lluita de classes". La paraula dins del parèntesi reflecteix la nota al peu de pàgina que Engels va afegir més tard, posant de manifest que van existir societats abans d'haver-hi classes socials. El mateix Marx diria respecte a la lluita classes, en una carta a Joseph Weydemeyer escrita l'any 1852, que no era un descobriment seu i que alguns burgesos, historiadors i economistes, ja la coneixien i l'havien exposat; que ell només hi havia afegit el punt de vista del proletariat i les seves pròpies idees i filosofia.[nota 1]
La noció de Marx de la classe no té res a veure amb les castes hereditàries, ni són exactament les classes socials en el sentit sociològic de classe alta, mitjana i baixa; que generalment són definides en termes de l'ingrés quantitatiu o de la riquesa.
En comptes d'això, Marx descriu una classe econòmica. El fet de pertànyer a una classe es defineix com la relació que es té amb els mitjans de producció. Per exemple, la posició d'hom en l'estructura social que caracteritza al capitalisme. Marx parla principalment de dos classes que inclouen a l'àmplia majoria de la població, el proletariat i la burgesia. Altres classes, tals com la petita burgesia, comparteixen característiques de les dos classes principals.
Oposada a una concepció -bàsicament l'anterior- que es pot considerar economicista, mecanicista, estructural, ahistòrica (és a dir, antimarxista) i presentista, el marxisme cultural proposa una lectura lligada al que considera una categoria històrica, única forma que ha de correspondre al Materialisme històric.
Dins d'aquest paradigma el concepte ha estat definit per Edward Palmer Thompson. Per a aquest activista i historiador la lluita de classes és: