![]() ![]() | |
Tipus | unitat de massa i unitat derivada en UCUM ![]() |
---|---|
Sistema d'unitats | Sistema Imperial d'Unitats ![]() |
Unitat de | massa ![]() |
Caràcter Unicode | ℔ ![]() |
Epònim | libra (en) ![]() ![]() |
Conversions d'unitats | |
A unitats del SI | 0,45359237 kg ![]() |
A unitats estàndard | 16 oz 0,07142857 st 0,0004535923 t 453,5923 g 2.267,962 ct 453.592,3 mg 453.592.300 μg 0,0004464286 UK t 0,0005 tn. sh. 0,01 cwt 0,008928571 cwt 1,215278 t lb 14,58333 oz t 291,6666 dwt 7.000 gr ![]() |
La lliura (lb) és una unitat de massa utilitzada actualment en el sistema imperial d'unitats, en el sistema d'unitats de mesura dels Estats Units i en altres sistemes d'unitats de mesura. La lliura ha estat usada des de l'antiga Roma. La paraula (derivada del llatí) significa "escala" o "balança", i encara és el nom de la principal unitat de massa usada als països anglosaxons, i també de la moneda britànica, que malgrat anomenar-se pound, se simplifica amb lb. 1 lliura equival a 0,45359237 quilograms i, al seu torn, 1 quilogram equival a 2,20462262 lliures.
La lliura catalana (ara no normativa i amb ús escàs, però encara vigent entre gent gran i en botigues de barri) equivalia a 400 grams i es dividia en 12 unces. Vint-i-sis lliures catalanes eren una arrova.
Molt després de la caiguda de l'Imperi Romà Occidental, cada regió europea tenia la seva pròpia manera d'estimar el valor d'una lliura, i van sorgir nombroses unitats de massa també anomenades lliura. La lliura llatina equivalia a 273 grams. Com a unitat monetària de compte, però, s'usava la lliura grega, de 3.274 grams. Tot i que molts exemples de lliures o asos s'han conservat, curiosament el seu pes varia (fins a un màxim de dues onzes) entre exemplars i no s'ha trobat una explicació satisfactòria. El seu nom alternatiu fou as (vegeu As romà).
Carlemany, que pretenia ser hereu de la tradició imperial romana, va impulsar un conjunt d'actuacions de caràcter recuperador que s'ha conegut com a Renaixement carolingi, així es va poder reconstruir el sistema de pesos romà a partir d'una unça romana ben conservada de 27,425 g, sobre la qual va fer pivotar el seu sistema de pesos:
Tanmateix la pretensió unificadora carolíngia no es va poder mantenir en el temps, i bé fos per la incapacitat de reproduir perfectament el pes exacte o per tendències conservadores de sistemes anteriors o bé per interessos més o menys especulatius, els pesos tornaren a divergir al llarg de l'edat mitjana, i a més, en la majoria de llocs, la mesura de referència per a la producció monetària, no en la comptabilitat, va passar a ser el marc.
Per resoldre el problema, Antoine Lavoisier va proposar substituir les lliures i altres antigues unitats a tota Europa pel gram, els seus múltiples i submúltiples. Amb el pas del temps, totes les nacions europees van abandonar l'ús de la lliura per substituir-la pel quilogram, excepte els països anglosaxons, les quals encara l'usen, i algunes altres amb influència d'aquests països, com Puerto Rico o Panamà.
Els països anglosaxons encara usen dos tipus de lliures:
En alguns països de l'Amèrica Llatina, com Colòmbia i Veneçuela, s'utilitza la paraula lliura per referir-se a mig quilogram (500 grams): aquesta és la lliura mètrica.
Claudi ALSINA i CATALÀ; Gaspar FELIU i MONTFORT; Lluís MARQUET i FERIGLEː Pesos, mides i mesures dels Països Catalans. Barcelona, Curial, 1990