Tipus | llengua i llengua antiga |
---|---|
Ús | |
Parlat a | Lícia |
Autòcton de | Sud-oest d'Anatòlia (Àsia Menor) |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües anatòliques Luwic (en) | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet lici |
Codis | |
ISO 639-3 | xlc |
Glottolog | lyci1241 |
IETF | xlc |
El lici és (𐊗𐊕𐊐𐊎𐊆𐊍𐊆 Trm̃mili)[1] una llengua morta, parlada pels habitants de Lícia, a Anatòlia, durant l'edat del ferro. La majoria de textos que se n'han conservat daten dels segles V i IV a.C.. La llengua va deixar de ser parlada pels volts del segle I a.C., degut a l'hel·lenització d'Anatòlia després de la conquesta d'Alexandre el Gran.
Lícia ocupava la regió compresa entre les ciutats actuals d'Antalya i Fethiye, al sud de Turquia. Es creu que "lukka" era un dels noms que els donaven els egipcis, el qual feien servir per a referir-se a una de les tribus dels pobles de la mar, i que segurament habitaben també la regió anomenada Lycaonia, situada a l'est, entre les ciutats d'Antalya i Mersin.
A partir de finals del segle XVIII, exploradors europeus van començar a realitzar expedicions arqueològiques a Àsia Menor. A la regió de Lícia hi van trobar inscripcions en un sistema d'escriptura desconegut, quatre de les quals van ser publicades el 1820. Al cap de quatre mesos, l'orientalista francès Antoine-Jean Saint-Martin es va servir d'una inscripció onomàstica bilingüe (en grec i en lici) per a desxifrar l'alfabet lici i determinar el significat d'algunes de les paraules.[3] A partir de la dècada de 1880, un seguit d'expedicions austríaques van desenterrar més inscripcions, però cada intent d'interpretar-les resultava ser altament especulatiu, malgrat el desxiframent d'un parell de patrons gramaticals i la troballa d'inscripcions bilingües en grec.[4]
No va ser fins al desxiframent de l'hitita per part de Bedřich Hrozný l'any 1917, que es va poder interpretar el vocabulari lici a partir d'anàlisis comparatives i etimològiques. La descoberta de la inscripció trilingüe (en lici, grec i arameu) de Letòon l'any 1973 va permetre un avença en la traducció d'inscripcions, i des d'aleshores se n'han publicat diccionaris per autors com Craig Melchert[5] o Günter Neumann.[6][7]
Les fonts documentals del lici són les següents:[8][9][10]
L'alfabet lici té un total de vint-i-nou lletres, les quals es mostren a la taula següent, amb transcripció a l'alfabet llatí, a l'alfabet fonètic internacional i a l'alfabet grec:
Grafia lícia | 𐊀 | 𐊂 | 𐊄 | 𐊅 | 𐊆 | 𐊇 | 𐊈 | 𐊛 | 𐊉 | 𐊊 | 𐊋 | 𐊍 | 𐊎 | 𐊏 | 𐊒 | 𐊓 | 𐊔 | 𐊕 | 𐊖 | 𐊗 | 𐊁 | 𐊙 | 𐊚 | 𐊐 | 𐊑 | 𐊘 | 𐊌 | 𐊃 | 𐊜 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Transcripció | a | b | g | d | i | w | z | h | θ | j (y) | k | l | m | n | u | p | κ (c) | r | s | t | e | ã | ẽ | m̃ | ñ | τ | q | β | χ |
Fonema representat (AFI) | /a/ | /β/ | /ɣ/ | /ð/ | /i/, /ĩ/ | /w/ | /t͡s/ | /h/ | /θ/ | /j/ | /kʲ/, /ɡʲ/ | /l/, /l̩~əl/ | /m/ | /n/ | /u/, /ũ/ | /p/, /b/ | /k/?, /kʲ/?, /h(e)/? | /r/, /r̩~ər/ | /s/ | /t/ | /e/ | /ã/ | /ẽ/ | /m̩/, /əm/, /m./ | /n̩/, /ən/, /n./ | /tʷ/? /t͡ʃ/? | /k/, /g/ | /k/? /kʷ/? | /q/ |
Equivalent grec | Α | Β | Γ | Δ | Ε | Ϝ | Ζ | Η | Θ | Ι | Κ | Λ | Μ | Ν | Ο | Π | Ϙ | Ρ | Σ | Τ | Ψ |
El lici és una llengua indoeuropea de la branca anatòlica i que forma un subgrup amb el luvi per les següents característiques:[13]
Aquest subgrup luvi també inclou llengües com el cari, el sidètic, el mili i el pisidi, i deriven d'una varietat anatòlica de l'Edat del Bronze i contemporània a l'hitita que també rep el nom de luvi.
El mili també rep el nom de lici B, ja que a l'antiguitat totes dues llengües (lici i mili) rebien el nom de "lici". Són considerades, però, dues llengües diferents.
Tant els substantius com els adjectius tenien formes singulars i plurals i dos gèneres gramaticals (animat i inanimat). Per al genitiu s'emprava un sufix possessiu morfològicament adjectival. Els substantius es poden classificar en cinc declinacions: d'arrel en -a, d'arrel en -e, d'arrel en -i, d'arrel mitxa i d'arrel consonàntica:[14][15][16]
Nombre i cas | Terminació | lada
'muller, senyora' |
tideimi
'fill, nen' |
tuhes
'nebot, neboda' |
tese
'promesa' |
atlahi
'propi' | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
animat | inanimat | arrel en -a | arrel en -i/-e | arrel consonàntica | inanimat | adjectiu* | ||
Singular | Nominatiu | -Ø, -s | -~, -Ø, -yẽ | lada | tideimi | tuhes | (tese) | atlahi |
Acusatiu | -~, -u, -ñ | ladã, ladu | tideimi | tuhesñ | atlahi | |||
Ergatiu | — | ? | ||||||
Datiu | -i | ladi | tideimi | tuhesi | atlahi | |||
Locatiu | -a, -e, -i | (lada) | (tideime) | tesi | (atlahi) | |||
Genitiu | -Ø, -h(e);
Possessiu: -(e)he-, -(e)hi- |
(Poss.:) laθθi | ||||||
Singular i Plural | Ablatiu-Instrumental | -di | (ladadi) | (tideimedi) | tuhedi | |||
Plural | Nominatiu | ~-i | -a | ladãi | tideimi | tuhẽi | tasa | |
Acusatiu | -s | ladas | tideimis | |||||
Ergatiu | — | -ẽti | tesẽti, teseti | |||||
Datiu/Locatiu | -e, -a | lada | tideime | tuhe | tese | atlahe | ||
Genitiu | -ẽ, -ãi | ladãi (?) | tideimẽ |
* atlahi és un adjectiu derivat mitjançant el sufix possessiu/genitiu de la paraula atla ("persona").
El paradigma del pronom demostratiu ebe ("això") és el següent:[17][16]
Cas | Singular | Plural | ||
---|---|---|---|---|
animat | inanimat | animat | inanimat | |
Nominatiu | ebe | ebẽ | ebẽi | ebeija |
Acusatiu | ebẽ, ebeñnẽ, ebẽñni | ebeis, ebeijes | ||
Datiu/Locatiu | ebehi | ebette | ||
Genitiu | (Possessive:) ebehi | ebẽhẽ | ||
Ablatiu/Instrumental | ? | ? |
El demostratiu ebe "això" també es feia servir també amb el significat d'"ell"/"ella":[16]
Nombre i cas | ẽmu, amu
'jo' |
ẽmi-
'meu' |
eb(e)-
'ell, ella, això/allò' |
ehbi(je)-
'seu/seua' |
epttehe/i-, eb(e)ttehe/i-
'llur' | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
animat | inanimat | animat | inanimat | |||||
Singular | Nominatiu | ẽmu, amu | ẽmi | ebe | ehbi | ehbijẽ | ebttehi | |
Acusatiu | ebñnẽ | |||||||
Genitiu | (Possessive:) ehbijehi | |||||||
Datiu | emu | ehbi | ebttehi | |||||
Ablatiu/instrumental | ehbijedi | |||||||
Plural | Nominatiu | ehbi | ehbija | ebttehi | ||||
Acusatiu | ẽmis | ehbis | ebttehis | |||||
Genitiu | ||||||||
Datiu/Locatiu | ebtte | ehbije | epttehe |
A les inscripcions trobades també hi aparèixen els següents pronoms:[16]
Els numerals que fins ara s'han trobat són els següents:[16]
nombre cardinal | 'x cops' | 'x anys' | també | |
---|---|---|---|---|
dos | [kbi-] | tupm̃me-, 'dos cops, un parell' | kbisñne/i-, 'dos anys' | kbihu, 'dos cops'; kbijẽt(i)-, 'doble';
kbi-, kbije-, '(un) altre'; kbisñtãta, 'vint' |
tres | teri- | trppem-, 'tres cops(?)' | trisñne/i-, 'tres anys' | (en mili:) trisu, 'tres cops' |
quatre | mupm̃m[- | mupm̃m[-, 'four, fourfold' | ||
vuit | aitãta | |||
nou | nuñtãta | |||
dotze | qñnãkba | (en mili:) qñnãtbisu, 'dotze cops' | ||
vint | kbisñtãta |
Com en les altres llengües anatòliques, els verbs en lici es conjugaven en temps de present-futur i de pretèrit per totes tres persones, tant en singular com en plural, i també es conjugaven en imperatiu. Se n'han pogut distingir fins a dotze, de conjugacions, tot i que la majoria segueixen el patró ensenyat a continuació (tant el color marró com la sigla MP indiquen formes mediopassives):[18][19]
Veu activa | Veu mediopassiva | prñnawa-(ti) | (t)ta-(di) | a(i)-(di) | (h)ha-(ti) | si-(?) | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
terminació | terminació | 'construir' | 'col·locar' | 'fer' | 'alliberar' | 'mentir' (MP) | |||
Present/futur | Singular | 1 | -u (-w) | -xani, -xãni | sixani | ||||
2 | ? | ? | |||||||
3 | -di, -(t)ti, -i, -e | -ẽni, -tẽni | prñnawati | (t)tadi | adi, edi | hadi, hati | sijẽni, sijeni, sitẽni | ||
Plural | 1 | ? | ? | ||||||
2 | (-tẽni ?) | ? | |||||||
3 | ~-ti, -(i)ti, -ñti | ~-tẽni (?) | tãti (tẽti) | aiti | (h)hãti, (h)hati | sitẽni (?) | |||
Pretèrit | Singular | 1 | -(x)xa, -xã, -ga, -ax(a) | -xagã, -xaga (?) | prñnawaxã, -waxa | taxa | axa, aga, axã, agã;
(MP:) axagã, axaga |
||
3 | -tẽ, -(t)te, -dẽ, -de | (-tte ?) | prñnawatẽ, -wate (-wetẽ, -wete) | tadẽ, tade (tetẽ ?) | adẽ. ade (ede, ada) | hadẽ, hade | |||
Plural | 1 | ? | ? | ||||||
3 | ~-tẽ, -(i)tẽ, -(i)te, ~-te, -ñtẽ, -ñte | ? | prñnawãtẽ, -wãte; prñnewãtẽ | tete | aitẽ, aite | hãtẽ, hãte | |||
Imperatiu | Singular | 1 | -lu (?)[20] | ? | |||||
2 | -Ø[20] | ? | |||||||
3 | -(t)tu, -du, -u | (-tẽnu ?) | tatu | hadu | |||||
Plural | 2 | (-tẽnu ?) | (-tẽnu ?) | ||||||
3 | ~-tu | (~-tẽnu ?) | tãtu, tatu | ||||||
Participi actiu (passiu?) | Singular | -mi, ~-mi, -me, -ma | |||||||
Plural | -mi | (acc. neutr.:) eim̃ | (acusatiu:) hm̃mis | ||||||
Infinitiu | -ne, ~-ne, -na, ~-na | ? | (t)tãne, tane, ttãna | hane, hãne, hhãna |
Un sufix -s- (cognat amb el grec i amb el llatí -/sk/-) indicava una acció iterativa del verb.[16][21]