Les millors obres de la literatura universal (MOLU), és una col·lecció de llibres de literatura universal traduïda al català, iniciativa conjunta d'Edicions 62 i de La Caixa i dirigida per Joaquim Molas, amb l'assessorament de Josep M. Castellet i Pere Gimferrer.[1] Consta de cinquanta obres publicades entre els anys 1981 i 1986.[1]
Si en la dècada dels anys 60 del segle xx s'havia produït la primera gran represa traductora d'obres literàries al català de la postguerra, als anys vuitanta, després d'una frenada en els anys 70,[2] hi ha una segona empenta, amb un creixement important, i iniciatives que volen incorporar diversos gèneres, com les d'aquesta col·lecció i d'altres, com «L'Escorpí Poesia Universal. Segle XX», «Textos Filosòfics» o «Clàssics del Pensament Modern».[1] Aparegué amb un fort suport de mecenatge, combinant l'ajuda institucional del Servei del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració d'una entitat de crèdit ("la Caixa").[1] El 1986 es creà la col·lecció Les millors obres de la literatura universal / Segle XX, que és continuadora de la MOLU, però en literatura contemporània.
El gènere literari predominant de la col·lecció assenyala el desplaçament de la poesia, com a tendència catalana característica, a la novel·la: incloent-hi algun llibre d'assaig, conté 34 obres de narrativa, 9 de poesia i 7 de teatre.[1] Les llengües de què es tradueix són limitades. De l'anglès i del francès hi ha 13 obres respectivament; de l'italià, 6; de l'alemany, 7; del rus, 7; 1 ; i només una obra del llatí, el provençal, el suec, el noruec i el gallec.[1] En novel·la hi ha Dickens, Gògol, Manzoni, Melville, Stendhal, Tolstoi o Zola, entre molts d'altres. La dramatúrgia hi està representada amb peces d'Aretino, Ibsen, Racine, Maquiavel, Molière, von Schiller, Shakespeare o Strindberg. La poesia hi apareix bàsicament en diferents antologies (Poesia alemanya, Poesia anglesa i nord-americana, Poesia francesa, Poesia galaico-portuguesa, Poesia russa o Poesia trobadoresca),[3] així com en grans peces poètiques (com l'Orland furiós i la Divina comèdia). Més de la meitat dels títols publicats (concretament 27) corresponen a obres escrites durant el segle xix.
Una de les característiques d'aquesta biblioteca són les notables traduccions que ofereix. En efecte, conté traduccions dels millors experts catalans, però també de grans escriptors. Així inclou la versió de Josep M. de Sagarra de la Divina Comèdia[4] o la de Pere Gimferrer de La cartoixa de Parma.[4]