Infotaula de personaJosep Baselga i Torres

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 juliol 1959 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort21 març 2021 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Baixa Cerdanya (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malaltia de Creutzfeldt-Jakob Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballOncologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, professor d'universitat (–2013), oncòleg, investigador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
20 gener 2016Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2016
21 gener 2015Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2015 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josep Baselga i Torres (Barcelona, 3 de juliol de 1959 - Baixa Cerdanya, 21 de març de 2021)[1] fou un oncòleg català. Doctor en Medicina i Cirurgia, catedràtic de medicina de la universitat Autònoma de Barcelona i president del Comitè Científic del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) de Barcelona. Des de setembre de 2010 ho va compatibilitzar amb la direcció de la Divisió d'Oncologia de l'Hospital General de Massachusetts (MGH), dependent de la Universitat Harvard.[2][3][4] Va treballar des de 2019 a l'empresa AstraZeneca com a cap de recerca i desenvolupament del departament d'oncologia.[1]

Biografia

Fill del metge Manel Baselga Monte i de la infermera Esther Torres, la família va anar a viure a Montbau, on el seu pare hi havia col·laborat en la construcció del barri com a metge higienista.[5] Llicenciat en Medicina el 1982 per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va obtenir el grau de doctor amb premi extraordinari el 1992. Fou Cap de Servei del Departament d'Oncologia Mèdica, Hematologia i Oncologia Radioteràpica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona del 1996 al 2010,[6] i des del 2000 membre de la Junta Directiva de l'Institut de Recerca Vall d'Hebron.

El març de 2010 va acceptar la proposta de la Universitat Harvard per dirigir, a partir de setembre de 2010, la divisió d'oncologia-amb més de 100 investigadors-al MGH (Massachusetts General Hospital), a Boston, Estats Units, que va fer del 2010 al 2013.[6] Ho va compatibilitzar amb la presidència del Comitè Científic del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) - Hospital Universitari Vall d'Hebron - de Barcelona.[7] La proposta per al seu nomenament va partit del director del MGH Bruce Chabner.[3][4][2]

El 5 de setembre de 2011 es va comunicar que exerciria de "Physician-in-chief", el que vindria a ser director mèdic però amb competències més àmplies, a partir l'1 de gener de 2013 en l'hospital Memorial Sloan-Kettering de Nova York; considerat el millor centre del món en recerca oncològica. El va dirigir fins al 2018,[6] quan va dimitir per un conflicte d'interessos amb la indústria farmacèutica.[8] Era membre de l'Associació Americana d'Investigació del Càncer (AACR).

El 2012 rep de l'Ajuntament de Barcelona la Medalla d'Honor, per una brillant carrera en el camp de l'oncologia, avalada per importants avenços científics,[9] i el 2016 rep el XXVIII Premi Internacional Catalunya, concedit per la Generalitat de Catalunya a tres científics catalans per la seva tasca a escala mundial en la investigació sobre el càncer: els doctors Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué.[10]

El 2019 esdevingué conseller delegat d'AstraZeneca per posicionar-se amb els fàrmacs oncològics. Tenia la seva base de treball a Gaithersburg, Maryland, a Washington. Gestionava un pressupost superior als 2.400 milions de dòlars anuals.[6]

Premis i reconeixements

Referències

  1. 1,0 1,1 «S’ha mort a 61 anys l’oncòleg Josep Baselga, un dels referents en la lluita contra el càncer». Vilaweb. [Consulta: 21 març 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Currículum Vitae José Baselga, en inglés». Arxivat de l'original el 2014-03-11. [Consulta: 24 març 2013].
  3. 3,0 3,1 «"El no hay nada que hacer es inaceptable", Público, Ainhoa Iriberri, 5/7/2010». Arxivat de l'original el 2010-07-08. [Consulta: 24 març 2013].
  4. 4,0 4,1 Exportación de talento, El País, Juan Lerma, 20/04/2010
  5. «En la mort del Doctor Baselga». Ressò de Montbau, abril 2021, pàg. 40.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Muere el oncólogo español Josep Baselga» (en castellà), 21-03-2021. [Consulta: 21 març 2021].
  7. «INVESTIGADORS PRINCIPALS». Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO). Arxivat de l'original el 28 d’agost 2017. [Consulta: 27 agost 2017].
  8. «El oncólogo Josep Baselga dimite del Memorial Sloan Kettering por su conflicto de intereses con la industria farmacéutica» (en castellà), 14-09-2018. [Consulta: 21 març 2021].
  9. «Barcelona entrega les Medalles d’Honor 2012», 27-11-2012. [Consulta: 21 març 2021].
  10. «Tres oncòlegs catalans guanyen el XXVIII Premi Internacional Catalunya». Vilaweb.cat, 22-07-2016. [Consulta: 22 juliol 2016].

Bibliografia

Corbella, Josep. Baselga, el metge que volia canviar el món. Barcelona: Editorial Navona, febrer 2022, p. 144. ISBN 978-84-19179-06-7. 

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia: Commons Commons (Galeria) Commons Commons (Categoria)