Nom original | (de) Johann von Charpentier |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 8 desembre 1786 Freiberg |
Mort | 12 setembre 1855 (68 anys) Bex (Suïssa) |
Activitat | |
Camp de treball | Geòleg |
Ocupació | geòleg, enginyer, professor d'universitat, botànic |
Ocupador | Universitat de Lausana |
Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1841–)
|
Obra | |
Abrev. botànica | Charpent. |
Abrev. zoologia | Charpentier |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Germans | Toussaint de Charpentier |
Jean de Charpentier o Johann von Charpentier (Freiberg, 8 de desembre de 1786 - Bex, 12 de desembre de 1855) fou un geòleg i professor universitari germano-suís, que estudià les glaceres de Suïssa.
Després de seguir els pasos del seu pare com a enginyer miner, excel·lí en el seu camp treballant a les mines de coure dels Pirineus i a les mines de sal de Suïssa occidental.
L'any 1818 un esdeveniment catastròfic canvià el seu focus de vida quan un llac artificial congelat a Bagnes, per sobre de Martigny, trencà la seva barrera, causant nombroses morts.[1] Després, realitzà extensos estudis de camps als Alps. Utilitzant l'evidència de roques i morrenes erràtiques i dibuixant a les obres de Goethe, plantejà la hipòtesi que les glaceres suïsses havien estat molt més extenses amb anterioritat.[2] Aquestes morrenes, característiques de glaceres, estaven sembrades com si fossin portades allà per glaceres que ja no existeixen. Així i tot, no s'està segur com les primeres glaceres foren formades, es mogueren o desaparegueren. Les seves idees foren més tard agafades i desenvolupades per Louis Agassiz.
La glacera de Charpentierbreen, situada a Nathorst Land, a Spitsbergen, Svalbard, s'anomena així en honor seu.[3]