Dades | |
---|---|
Nom curt | ILGA |
Tipus | Federació internacional |
Camp de treball | LGBT i intersexual |
Objectius | Defensa de la igualtat de drets de les minories sexuals LGBTI |
Forma jurídica | associació voluntària |
Història | |
Reemplaça | IGA |
Creació | 1978 |
Activitat | |
Àmbit | Mundial |
Membres | 1.228 (2018) |
Governança corporativa | |
Seu | |
Co-secretari Cosecretària general | Gloria Careaga (Mèxic) Renato Sabbadini (Itàlia) |
Format per | |
Lloc web | ilga.org |
La International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans and Intersex Association o l'Associació internacional de lesbianes, gais, bi- trans- i intersexuals més coneguda amb l'acròstic ILGA és una organització no governamental que lluita contra la discriminació i per a la igualtat social, el respecte dels drets humans i l'emancipació de les minories lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals. L'associació va crear-se el 1978 a Coventry (Regne Unit) i des del 2001 té la seu a Brussel·les.[1] El 2011 tenia més de 800 associacions afiliades en 110 països.
Té membres efectius, que són organitzacions nacionals o regionals actiues en l'activisme LGTB i té membres associats, que són entitats no-LGBT que sostenen els objectius de l'ILGA. El 2007, la Generalitat de Catalunya va ser el primer estat regional que va esdevenir-ne membre associat.[2][3][4] Fins aleshores, les màximes entitats associades foren ciutats majors com Rotterdam, Venècia i Amsterdam.
Té sis seccions regionals: Àfrica, Anzapi (Austràlia, Nova Zelanda i Illes pacífiques), Àsia, Europa, Lac (Amèrica llatina i el Carib) i Amèrica del Nord. La secció Europa té la seu a la mateixa adreça de la internacional i està acreditada a prop de la Unió Europea i subvencionada per la Comissió.
El 1993, la ILGA aconsegueix un estatus consultiu com a ONG al Consell Econòmic i Social de l'ONU.[5] A partir d'aleshores, diverses organitzacions, la majoria religioses, manifesten públicament el seu rebuig.[5] Tant els delegats dels EUA com del Regne Unit van manifestar que, a l'hora d'anar a votar, desconeixien la participació d'associacions de l'activisme pedòfil a la ILGA.[5] Al novembre del 1993, el comitè executiu de la ILGA va sol·licitar a aquests grups la renúncia voluntària.[5] No només no hi va renunciar cap d'ells, sinó que la NAMBLA va publicar aquell mateix mes un comunicat de premsa on reafirmava la seva condició de membre de la ILGA.[5]
A la 6a Conferència Mundial de la ILGA, celebrada a Nova York al juny del 1994, es va votar l'expulsió de la NAMBLA i dels altres dos grups per 214 vots a favor i 30 en contra, i es va aprovar una resolució per a no permetre en el futur cap mena de grup o associació que tingui com a objectiu la promoció o el suport de la pedofília.[5] A la fi dels anys noranta, la revolució sexual s'havia desfet del seu passat pedòfil.[5]
El Consell Econòmic i Social (ECOSOC) de l'ONU va refusar el gener 2006 d'atorgar l'estatut d'ONG consultiu a l'ILGA amb 10 contra 5 veus. Va observar-se una coalició estranya d'estats homofòbics com Zimbabwe i Sudan, junts amb els Estats Units d'Amèrica i Cuba. L'11 de desembre del mateix any, el consell va atorgar l'estatut d'ONG consultiu a ILGA-Europa amb 23 veus pro, 17 contra i 10 abstencions.[6]