El llogaret de Sanikiluaq, on viu la majoria dels habitants de les illes, es troba a la costa nord de l'illa Flaherty, la més meridional de Nunavut. Juntament amb l'illa Flaherty, les altres illes grans de l'arxipèlag són l'Kugong, Tukarak i Innetalling.[2] Altres illes són Moore, Wiegand, Split, Snape i Mavor, mentre que alguns subgrups d'illes serien les Sleeper, King George i Bakers Dozen.[3]
Història
Les illes van ser habitades per la cultura Dorset, entre el 500 aC i el 1000 dC. Segles més tard, del 1200 al 1500, els Thule també van ser presents a les illes.[4]
El primer europeu a descobrir les illes va ser l'explorador anglès Henry Hudson, que dona nom a la badia de Hudson, que va albirar l'illa el 1610.[5] Les illes reben el nom de l'almirall de la Royal Navy Sir Edward Belcher (1799–1877).
A principis del segle XIX els ramats de caribús que vivien a les illes van desaparèixer. En un esforç alternatiu per trobar roba d'abric, els habitants de les illes van buscar les plomes d'èider, aus que nidifiquen a l'illa.[4]
Abans de 1914 els cartògrafs de parla anglesa sabien molt poc sobre les illes Belcher, que mostraven als mapes com a taques, molt més petites que la seva extensió real. En aquell any un mapa que els mostrava, dibuixat per George Weetaltuk[6] va passar a les mans de Robert Flaherty, i els cartògrafs van començar a representar-los amb més precisió.[7]
El 1941 un moviment religiós liderat per Charley Ouyerack, Peter Sala i la seva germana Mina va matar a nou persones, fet que es va conèixer com els assassinats de l'illa de Belcher.[8][9]
Geologia
Les unitats geològiques de les illes Belcher es van dipositar durant el Paleoproterozoic. Les roques sedimentàries clàstiques, així com les ígnies i unitats carbonatades registres dislocacions i subsidències del Crató Superior. Hi ha dues grans sèries volcàniques, l'Eskimo i, superposada, la sèrie de Flaherty.[10][11][12]
Flora i fauna
Diverses espècies de salze (Salix) formen els la base arbustiva de l'arxipèlag, Salix vestita, S. pedicellaris i S. argyrocarpa, així com els híbrids entre SS. arctica and S. glauca.[13] Els arbres no poden créixer a les illes a causa de la manca de sòl adequat.[14]
Bell, Richard T. Report on Soapstone in the Belcher Islands, N.W.T. St. Catharines, Ont: Dept. of Geological Sciences, Brock University, 1973.
Born, David O. "Eskimo Education and the Trauma of Social Change". Social Science Notes – 1, Northern Science Research Group, Department of Indian Affairs and Northern Development, Ottawa, January 15, 1970
Caseburg, Deborah Nancy. Religious Practice and Ceremonial Clothing on the Belcher Islands, Northwest Territories. Ottawa: National Library of Canada = Bibliothèque nationale du Canada, 1994. ISBN 0-315-88029-5
Flaherty, Robert J. The Belcher Islands of Hudson Bay Their Discovery and Exploration. Zug, Switzerland: Inter Documentation Co, 1960s.
Fleming, Brian, and Miriam McDonald. A Nest Census and the Economic Potential of the Hudson Bay Eider in the South Belcher Islands, N.W.T. Sanikiluaq, N.W.T.: Brian Fleming and Miriam McDonald, Community Economic Planners, 1987.
Guemple, D. Lee. Kinship Reckoning Among the Belcher Island Eskimo. Chicago: Dept. of Photoduplication, University of Chicago Library, 1966.
Hydro-Québec, and Environmental Committee of Sanikiluaq. Community Consultation in Sanikiluaq Among the Belcher Island Inuit on the Proposed Great Whale Project. Sanikiluaq, N.W.T.: Environmental Committee, Municipality of Sanikiluaq, 1994.
Jonkel, Charles J. The Present Status of the Polar Bear in the James Bay and Belcher Islands Area. Ottawa: Canadian Wildlife Service, 1976.
Manning, T. H. Birds and Mammals of the Belcher, Sleeper, Ottawa and King George Islands, and Northwest Territories. Ottawa: Canadian Wildlife Service, 1976.
Oakes, Jill E. Utilization of Eider Down by Ungava Inuit on the Belcher Islands. [Ottawa, Ont.]: Canadian Home Economics Journal, 1991.
Richards, Horace Gardiner. Pleistocene Fossils from the Belcher Islands in Hudson Bay. Annals of the Carnegie Museum, v. 23, article 3. Pittsburgh: Carnegie Museum, 1940.
Twomey, Arthur C., and Nigel Herrick. Needle to the North, The Story of an Expedition to Ungava and the Belcher Islands. Houghton Mifflin, 1942.
