Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Ibelin
Dades
TipusCasa noble Modifica el valor a Wikidata
Construcció1134 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaYavneh (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 31° 53′ N, 34° 44′ E / 31.88°N,34.74°E / 31.88; 34.74
L'escut d'armes dels Ibelin

Ibelin va ser un castell en el Regne Croat de Jerusalem al segle xii (actualment Yavne), i també el cognom d'una important família de nobles.

El castell

[modifica]

El lloc on se situa Ibelin va ser ocupat des de temps antics; els romans l'anomenaven Iamnia. El castell croat va ser construït el 1141 entre Jaffa i Ascaló, a prop de Montgisard i Ramla. En aquell moment Ascaló estava controlat per l'Egipte fatimita, i anualment, els exèrcits egipcis sortien des d'Ascaló per atacar el regne croat. Ibelin va ser construït per contenir aquests atacs i reduir-los a una àrea més petita. El castell original, construït pel rei Folc de Jerusalem, tenia quatre torres.

La família: primera i segona generació

[modifica]

La família Ibelin va passar dels orígens més humils a convertir-se en una de les famílies nobles més influents en els regnes de Jerusalem i Xipre. Afirmaven ser descendents dels vescomtes Le Puiset de Chartres, però això sembla més aviat una invenció posterior. Amb més probabilitat procedien de Pisa a Itàlia, on el nom Barisan és comú tant en la Toscana com a la Ligúria, associat a la família Azzopardi. El primer membre conegut de la família va ser Barisan, que aparentment va ser un cavaller que va entrar al servei del comte de Jaffa, i que prop de l'any 1110 va arribar a ser conestable de Jaffa. Com recompensa pels seus lleials serveis, es va casar en 1122 amb Helvis, hereva de la propera senyoria de Ramallah o Ramla.

El 1141, el rei Folc de Jerusalem va concedir a Barisan el castell d'Ibelin, com a recompensa per la seva lleialtat durant la rebel·lió d'Hug I de Jaffa el 1134. Ibelin va passar a formar part del Comtat de Jaffa, que en aquests moments estava sota domini directe del rei. Del matrimoni de Barisan amb Helvis van néixer Hug, Balduí, Barisan, Ermengarda i Estefania. El jove Barisan va arribar a ser conegut com a Balian. Al costat d'Ibelin, la família també posseïa Ramallah o Ramla (heretada per Helvis), i Nablus (lliurada a Balian en casar-se amb Maria Comnena de Jerusalem, la vídua del rei Amalric I de Jerusalem). Balian va ser l'últim a posseir tots aquests territoris, ja que van passar a les mans de Saladí el 1187.

La família va recuperar el seu estatus en tan sols dues generacions. En els estats croats aquesta recuperació era molt més ràpida que a Europa, ja que els membres de les famílies nobles morien molt abans i era necessària una ràpida substitució.

La família des del segle xiii

[modifica]

Els descendents de Balian van estar entre els nobles més poderosos del Regne de Jerusalem i del Regne de Xipre.

El primer fill de Balian, Joan d'Ibelin (sobrenomenat el Vell senyor de Beirut), fou el líder de l'oposició a l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Frederic II, quan l'emperador va voler d'imposar la seva autoritat imperial sobre els estats croats. Joan va tenir cinc fills amb Melisenda d'Arsuf: Balian, senyor de Beirut; Joan, senyor d'Arsuf i conestable de Jerusalem; Hug; Balduí, senescal de Xipre; i Guiu, conestable de Xipre. Balian de Beirut es va casar amb Esquiva de Montbéliard i fou el pare de Joan II de Beirut que es va casar amb la filla de Guiu I de la Roche, duc d'Atenes. Joan d'Arsuf va ser el pare de Balian d'Arsuf, que es va casar amb Plasència d'Antioquia. Guiu d'Ibelin, conestable de Xipre, va ser el pare d'Isabel, que es va casar amb Hug III de Xipre.

El segon fill de Balian, Felip d'Ibelin, va ser regent de Xipre ajudant a la seva neboda, la reina vídua Alícia de Xampanya. Amb d'Alicia de Montbéliard va ser el pare de Joan d'Ibelin, comte de Jaffa i Ascaló, regent de Jerusalem, i autor de les Assizes de la Haute Cour de Jerusalem, el document legal més important del regne croat. Joan es va casar amb Maria d'Armènia, germana del rei Hethum I d'Armènia, i fou el pare de Jacob d'Ibelin, comte de Jaffa i Ascaló i també un notable jurista; i de Guiu d'Ibelin, comte de Jaffa i Ascaló i marit de la seva cosina Maria, la filla de Hethum I.

Diversos membres de la família es van establir en el nou Regne de Xipre al començament del segle xiii. La major part va ser traslladant-se allí segons es perdia el regne continental. No sembla que cap membre de la família Ibelin s'hagi anat a un altre país en aquest període. En aquells dies, alguns membres de la família Embriaco que eren senyors de Biblos, propers als Ibelin, van adoptar també el nom Ibelin, a causa de la seva ascendència materna comuna.

Malgrat l'origen modest patern, durant els segles XIII al xv, els Ibelin es trobaven entre les famílies més influents del Regne de Xipre, emparentant amb fills menors, nets i germans de reis (tant reis com a hereus tendeixen a trobar esposes reials). Com alguns d'aquests prínceps, que en principi no havien d'heretar, passaven inesperadament a ser reis, algunes de les Ibelin foren reines. Els Ibelin van viure, gràcies a aquests matrimonis, entre la més selecta noblesa de Xipre, al costat de famílies com els Montfort, Dampierre, Brunswick, Lusignan, Montbeliard, i Gibelet. Es van casar també amb altres branques d'Ibelin. També tenien elevats avantpassats: Maria Comnena pertanyia a la dinastia imperial bizantina dels Comnens, i era descendent dels reis de Geòrgia, Bulgària, l'antiga Armènia, Pàrtia, Pèrsia i Síria.

Quan el Regne de Xipre va ser destruït al segle xv, els Ibelin aparentment també van perdre tant les seves terres com la seva posició social (i la família, possiblement, es va extingir), o almenys, les fonts ja no parlen més d'ells. Descendents dels Ibelin, a través de la família reial de Xipre, s'inclouen en diverses famílies reials de l'Europa moderna. Per exemple, Anna, duquessa de Savoia, filla de Janus de Xipre, és l'avantpassat dels ducs de Savoia, de la família de la Tremoille prínceps de Talmont i Tàrent, de la família Longueville, dels prínceps de Mònaco, dels sobirans de Baviera, de la casa de Farnese de Parma, dels últims Valois reis de França, dels ducs de Lorena, dels Habsburg-Lorena, dels Borbó de França i Navarra, i, al costat de la seva progènie, de pràcticament tota la reialesa catòlica dels últims segles.

Senyors de Ibelin

[modifica]

Arbre familiar

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ibelin
Categoria