Hans Memling, jove, dona, en un Hennin cònica amb orelleres de vellut negre o vora i un vel pura, de la Alegorla de l'Amor Veritable, 1485-1490.

El hennin fou una lligadura en forma de con, campana o con truncat usat a la baixa edat mitjana per les dones europees de la noblesa.[1] Eren més comuns a Borgonya i França, però també en altres llocs, especialment a la cort anglesa,[2] i al nord d'Europa, Hongria i Polònia. Eren poc utilitzats a Itàlia. La paraula hennin apareix registrada per primer cop en francès el 1428, probablement abans que s'utilitzés la forma cònica. La paraula no apareix en anglès fins al segle XVIII.[3] El terme és usat per part d'alguns escriptors de moda per a altres tocats de dones de l'època.[4]

Tipologia en la història de l'art

Referències

  1. "Cornet" de Herbert Norris,vestit medieval i de la moda, 1999 (orig 1927 :445-48.
  2. Norris mostra exemples dels regnats d'Enric VI i Eduard IV
  3. (en anglès) Oxford English Dictionary. Historical Tesaurus.
  4. Piponnier i Mane es troben entre els escriptors que el varen fer servir, només per a tocats cònics, pàg. 80

Bibliografia

Vegeu també

Còfia

Enllaços externs