![]() | |
Tipus | malaltia de l'aparell digestiu, varices pelvianes, trastorn anorectal, malaltia anal, trastorn cutani i malaltia ![]() |
---|---|
Especialitat | cirurgia general i digestiva ![]() |
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Classificació | |
CIM-11 | DB60 ![]() |
CIM-10 | K64 ![]() |
CIM-9 | 455 i 455.8 ![]() |
CIAP | K96 ![]() |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0113826 ![]() |
DiseasesDB | 10036 ![]() |
MedlinePlus | 000292 ![]() |
eMedicine | 195401 i 775407 ![]() |
Patient UK | haemorrhoids-piles-pro ![]() |
MeSH | D006484 ![]() |
UMLS CUI | C0019112 ![]() |
DOID | DOID:9746 ![]() |
Les hemorroides (pres del grec αἱμοῤῥοίδες), popularment morenes, és una malaltia que consisteix en la dilatació d'una vena de l'anus o del recte. Pot ser causada per diversos motius, estant alguns dels més habituals el restrenyiment, l'embaràs, l'obesitat, la falta d'exercici, etc. A part de les molèsties locals, les complicacions més freqüents són el sagnat i la trombosi. És una afecció que es tracta amb medicaments o intervenció quirúrgica.
Hi ha dos tipus d'hemorroides, externes i internes, que es diferencien per la seva posició respecte a la línia dentada o anorectal:[1]
Són aquelles que es produeixen per sota de la línia dentada. Són propenses a la trombosi i al sagnat.
Són aquelles que es produeixen per sobre de la línia dentada. Ja que aquesta zona no té receptors del dolor, les hemorroides internes no solen ser doloroses i la majoria de les persones no són conscients que les tenen. Les hemorroides internes, però, poden sagnar quan s'irriten. Sense tractar les hemorroides internes poden donar lloc a dues formes: les prolapsades i les estrangulades.
Les hemorroides internes poden ser més qualificades pel grau de prolapse:
Diferents factors les poden ocasionar incloent-hi:[1]
Consisteix típicament en l'augment del consum de fibra en la dieta, i de líquids per via oral per mantenir la hidratació, l'ús d'antiinflamatoris no-esteroidals (AINEs), l'aplicació de banys de seient, i el repòs.[1] L'augment de la fibra ha demostrat millorar els resultats,[5] i es pot aconseguir mitjançant canvis dietètics o el consum de suplements de fibra.[1][5]
Tot i que estan disponibles al mercat molts agents tòpics i supositoris per al tractament de les hemorroides, hi ha poca evidència per donar suport al seu ús.[1] Els preparats que contenen glucocorticoides no han de ser utilitzats per més de 14 dies, ja que poden causar aprimament de la pell.[1] Els protectors per a la pell, com ara la vaselina o crema d'òxid de zinc poden reduir potencialment les lesions i la picor.[6]
L'extirpació quirúrgica de les hemorroides s'utilitza només en casos greus.[1] Sol comportar dolor significatiu després de l'operació i en general requereix 2-4 setmanes de recuperació.[1]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hemorroide |