![]() | |
Tipus | malaltia del metabolisme del ferro, tesaurismosi i trastorn del metabolisme dels metalls ![]() |
---|---|
Especialitat | genètica mèdica ![]() |
Classificació | |
CIM-11 | 5C64.10 ![]() |
CIM-10 | R79.0 |
CIM-9 | 790.6 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0113799 ![]() |
OMIM | 620121 ![]() |
DiseasesDB | 5581 |
MedlinePlus | 000327 ![]() |
MeSH | D019190 ![]() |
En medicina, l'hemocromatosi és un dipòsit excessiu de ferro en les cèl·lules parenquimàtiques que produeix una alteració oxidativa de llurs orgànuls i membranes cel·lulars (lesió cel·lular) i un estímul de la fibrogènesi (fibrosi hística).
Es produeix per un augment de l'absorció intestinal del ferro ingerit o per l'administració oral o parenteral d'aquest metall o bé per una combinació d'ambdós mecanismes. Pot ésser: primària (hereditària o idiopàtica) o secundària a altres processos.
La paraula hemocromatosi descriu un grup de malalties causades per l'excés de ferro a l'organisme. Hi ha dos tipus d'hemocromatosi: primària i secundària.[1]
Entre els símptomes més freqüents es troben:
La finalitat és extreure l'excés de ferro del cos i tractar els danys que puguin haver afectat els òrgans. El millor mètode per extreure l'excés de ferro del cos és un procediment anomenat sagnia o flebotomia. S'extreu mig litre de sang cada setmana fins que el nivell de ferro al cos sigui normal. La freqüència amb què es necessita aquest procediment i la seva durada depèn dels símptomes, dels nivells d'hemoglobina i ferritina en sèrum, i també de la quantitat de ferro que s'ingereix en l'alimentació.[1]
Cal seguir una dieta especial per reduir la quantitat de ferro absorbida en l'alimentació. La dieta prohibeix el consum d'alcohol i evita el consum de fàrmacs que continguin ferro, suplements vitamínics, mariscs crus o aliments rics en ferro. Igualment, les afeccions com la diabetis, l'artritis, la insuficiència hepàtica i la insuficiència cardíaca s'han de tractar apropiadament. La teràpia amb l'hormona testosterona pot ajudar a millorar la pèrdua del desig sexual i els canvis en les característiques sexuals secundàries.[1]