Autoretrat amb paleta a la mà, (1660-1665). París, Museu del Louvre | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 abril 1613 Leiden |
Mort | 9 febrer 1675 (61 anys) Leiden |
Sepultura | Pieterskerk (en) |
Dades personals | |
Nacionalitat | Neerlandés |
Activitat | |
Camp de treball | Arts visuals |
Lloc de treball | Leiden |
Ocupació | pintor, artista visual |
Art | Pintura, gravat |
Moviment | barroc |
Catàleg raonat | Gerard Dou catalog raisonné, 1908 (1908) Gerard Dou catalog raisonné, 1902 (en) (1902) Gerard Dow catalogue raisonné, 1829 (en) (1829) |
Professors | Rembrandt van Rijn |
Alumnes | Gabriel Metsu |
Influències en | Frans van Mieris el Vell, Gabriel Metsu
|
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Pares | Douwe Jansz. i Marijtje Jansdr. van Rosenburg (en) |
Gerrit Dou o Gerard Dou (altres variants del nom són: Gerrit Douw o Gerrit Dow) (Leiden, 7 d'abril de 1613 - id., 9 de febrer de 1675), va ser un pintor i gravador holandès del barroc. Va pertànyer a l'escola de Leiden i es va especialitzar en escenes de gènere caracteritzades pels seus trompe-l'oeil i les pintures nocturnes il·luminades amb espelmes, amb escenes de fort clarobscur.
El seu primer instructor va ser el seu pare, un artista de pintura sobre vidre. Es va formar en dibuix i disseny amb el gravador Bartolomeu Dolendo (c. 1571 - c. 1629) i amb Peter Kouwhoorn qui li va inculcar l'art de la pintura sobre vidre. El 1628, amb 15 anys, es va convertir en el primer alumne del jove Rembrandt (1606 - 1669), amb el que va continuar durant tres anys. Del gran mestre de l'escola holandesa va adquirir la seva habilitat per al color, i els més subtils efectes del clarobscur; l'estil de Rembrandt es reflecteix en alguns dels seus primers quadres, en particular, en un autoretrat a l'edat de 22 anys, a la galeria de la casa Bridge-water, i en El cec Tobías anant a trobar-se amb el seu fill, al Castell Wardour.
Quan Rembrandt es va traslladar a Amsterdam, Dou va desenvolupar un estil propi, amb alguns aspectes antagònics al del seu mestre, pintant generalment a petita escala, sobre una superfície suau, com si estigués esmaltada. Les seves obres estan dotades d'una inusual claredat de visió i precisió de manipulació, probablement pocs pintors van esmerçar tant temps i sofriment en els detalls més insignificants de les seves imatges. Es diu que va passar cinc dies pintant una mà, i el seu treball era tan fi que li resultava necessari fabricar els seus propis pinzells. Va ser sorprenentment escrupolós amb les seves eines i les condicions de treball, amb particular horror cap a la pols.
Malgrat la minuciositat del seu toc, l'efecte general és harmoniós i lliure de rigidesa, amb un color sempre admirablement fresc i transparent.
Va ser aficionat a la representació de temes a la llum d'una llanterna o una espelma, els efectes de la qual reprodueix amb una fidelitat i habilitat que cap altre mestre no ha igualat. Sovint va pintar amb l'ajuda d'una lupa o d'un mirall còncau, i per obtenir major exactitud va mirar als objectes que estava representant a través d'un marc quadriculat amb fil de seda.
La seva pràctica com a retratista, que va ser considerable al principi, però es va reduir gradualment, ja que els retratats n a donar-lo volien donar-li tot el temps que ell considerava necessari. Va pintar nombrosos temes, però és més conegut pels seus interiors domèstics, que en general, contenen poques figures emmarcades per una finestra o per les faldilles d'una cortina, i envoltades de llibres, instruments musicals, o tota la faramalla de la llar, tot minuciosament representat. Destaquen sobretot les escenes il·luminades per llum artificial.
Els seus quadres van ser sempre de mida petita, i els temes principalment representats eren naturaleses mortes. Més de 200 pintures se li atribueixen, i es troben en la majoria de les grans col·leccions públiques d'Europa.
Generalment es considera que les seves obres mestres són La dona hidròpica (1663) i La cuinera holandesa (1650) ambdues al Museu del Louvre, París. L'Escola nocturna al Museu nacional d'Amsterdam, és el millor exemple d'escenes a la llum de les espelmes en les quals va destacar. A la National Gallery de Londres, es pot veure La botiga d'aus de corral (1672), i un autoretrat.
Al costat de Jan Steen, Dou va ser un dels fundadors de la Natzarenisme de Leiden el 1648. A diferència de Steen va ser pròsper i respectat al llarg de la seva vida, i les seves imatges van continuar tenint alts preus (generalment més alts que els pagats pels treballs de Rembrandt), fins a l'adveniment de l'impressionisme influït per un gust en contra de la pulcritud i la precisió del seu estil.
Dou tenia un taller amb molts alumnes que van perpetuar el seu estil i van continuar la tradició fijnschilder (bon pintor) de Leiden fins al segle xix. Entre ells estan Frans van Mieris el Vell (1635 - 1681) i Gabriel Metsu (1629 - 1667).