La gerra, ancolla, tina, cadaf, pitxer o pitxell[1] és un got gran de forma panxuda que pot ser de terrissa, vidre o metall, normalment té una nansa encara que també n'hi ha amb dues nanses i una obertura ampla.[2]
És un tipus d'atuell molt usat d'ençà de la prehistòria fet d'argila cuita i normalment amb una nansa, les de dues nanses es van començar a usar a comptar de la protohistòria.[3]
A Catalunya la gerra i el seu diminutiu, el gerró, servien sobretot per a contenir oli.
Hi ha diversos models de boques:
De boca rodona. Aquest tipus amb una nansa va ser dels primers utilitzats (després del bol) per beure, estant dels més abundants en arqueologia.
De bec. Presenta aquesta gerra un bec per vessar l'aigua o qualsevol altre líquid, realitzat al mateix caire de la boca i la nansa està col·locada al costat oposat per facilitar l'abocament del líquid o beure'l directament. Malgrat ser un model molt comú a l'època neolítica, es continua fabricant amb diversos materials.
De boca quadrada. De boca quadrada, existeixen també gots sense nanses, però la pròpiament gerra acostumava a tenir uns 15/20 cm d'altura i amb nansa, els terrissaires acostumen a denominar-la «gerra de pics».
Amb coll i dues nanses. Aquest model és molt popular a la terrissa hispano-lusitana, anomenada «alcarraza» a Andalusia i «terrassa» (tarraza en espanyol) a València i la seva utilització era principalment com a contenidor d'aigua.
D'una nansa amb vessador o broc. La singularitat d'aquest tipus de gerra es troba a la seva nansa-broc per la que surt el líquid, el que permet de beure a raig, es considera el prototip del càntir o porró. Es troben entre els atuells de la ceràmica cardial.[4]
