Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
No s'ha de confondre amb fruit.
Parada de fruita al mercat de la Boqueria.
Fruita del bosc

La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer. Les fruites posseeixen un sabor i una aroma característics i presenten unes propietats nutritives i una composició química que les distingeix d'altres aliments.

El principal productor de fruita és l'Índia, seguida de diversos països del sud-est asiàtic.

La carn és la part blana i comestible d'una fruita .

Principals fruites

diferents tipus de fruita

Les principals fruites són: actinídia, alvocat, albercoc, baia, bacora, bresquilla, caqui, cirera, coco, codony, dàtil, figa, figa palera, grosella, guinda, llima o llimona, llima o llimona dolça, maduixa, maduixot, magrana, mandarina, mango, meló, meló d'alger, móra, móra roja, nabiu, nespra, pera, ananàs o pinya americana, plàtan o banana, aranja, poma, préssec, pruna, raïm, síndria, taronja, xirimoia.

Cada fruita té diverses varietats, com ara la poma, que pot ser de moltes varietats (Golden Delicious, Starking, Reineta, Verda Donzella), així com les peres (d'aigua, Ercolina), les taronges (Navel, Navel Late, Navelina, Salustiana i Sanguina) o les mandarines (Satsuma i Clementines).

Classificació de la fruita

  1. Fruites de pinyol: Són aquelles que tenen una llavor gran i de corfa dura, anomenada pinyol, com l'albercoc o la bresquilla.
  2. Fruites de llavor: Són les fruites que tenen diverses llavors xicotetes i de corfa menys dura com la pera i la poma.
  3. Fruita de gra: Són aquelles fruites que tenen infinitat de minúscules llavors com la figa i la maduixa.
  1. Fruita fresca: Si el consum es realitza immediatament o al cap de pocs dies de la seua collita, de forma directa, sense cap tipus preparació o cuinat.
  2. Fruita dessecada o fruita pansa: És la fruita que després d'un procés de dessecació es pot consumir als mesos, i fins i tot anys després de la seua recol·lecció. La fruita dessecada no és sinònim de fruita seca.
  1. Cítrics, com la taronja i la llima.
  2. Exòtiques, com la pinya i la xirimoia.
  1. Fruites climatèriques: Són les que pateixen bruscament la pujada climatèrica. Entre les fruites climatèriques tenim: poma, pera, plàtan, bresquilla, albercoc i xirimoia. Aquestes fruites pateixen una maduració brusca i grans canvis de color, textura i composició. Normalment es recol·lecten en estat preclimatèric, i s'emmagatzemen en condicions controlades perquè la maduració no tinga lloc fins al moment de traure-les al mercat.
  1. Fruites no climatèriques: Són les que presenten una pujada climatèrica lentament i de forma atenuada. Entre les no climatèriques tenim: taronja, llima, mandarina, pinya, raïm, meló i maduixa. Aquestes fruites maduren de forma lenta i no tenen canvis bruscs en el seu aspecte i composició. Presenten major contingut de midó. La recol·lecció es fa després de la maduració perquè si es fa quan estan verdes després no maduren, només es posen blanes.
  1. Fruites simples: Es desenvolupen a partir d'un sol pistil, mono o pluricarpelars, com ara el raïm, les taronges o el meló. Al seu torn les fruites simples poden donar origen a cinc modalitats principals:
  1. Baia: El pericarpi sencer, és a dir, les tres capes exocarpi, mesocarpi i endocarpi estan poc diferenciades. Les parets de l'ovari engrosseixen i es fan sucoses. Part de l'exocarp forma una pell com ara els plàtans, dàtils, kiwis, nabius. Posseeixen una o diverses llavors.
  2. Hesperidi: És un tipus especial de baia amb pell rugosa. L'interior del fruit està dividit per septes o barandats donant origen a tants gallons com a carpels, per exemple, tots els cítrics. Posseeixen diverses llavors, fins i tot sense llavors, per partenocarpia.
  3. Pepònides: És una altra variant de la fruita en baia amb pell dura. L'interior d'aquesta fruita no està dividit per septes, com per exemple els melons. Les llavors poden estar disperses pel pericarpi o bé agrupades en filaments. No es distingeix l'endocarpi.
  4. Drupa: Posseeixen poques llavors (una o en molt curt nombre) envoltades d'un endocarpi fibrós i dur, generalment deixant un buit entre ell i el mesocarpi carnós. L'exocarp dona origen a una pell suau com per exemple les bresquilles, prunes, cireres i mangos. L'ametla, en contra del que es creu, no és la coberta de la llavor sinó l'endocarpi. També s'anomenen fruites de "pinyol".
  5. Poma: És una fruita carnosa. Les llavors o pipes estan rodejades per un endocarpi coriaci semblant al paper. La part carnosa procedeix del tub floral com per exemple la poma i la pera.
  1. Fruites agregades: Es desenvolupen a partir de diversos pistils independents que donen origen a diverses xicotetes fruitetes que s'insereixen en un receptacle comú, com ara les maduixes i les móres roges.
  2. Fruites múltiples: Es desenvolupen a partir d'un conglomerat de flors o inflorescència que posseeixen múltiples ovaris, cada un d'ells procedent d'una flor distinta, que es fusionen en una fruita, generalment carnosa, en aconseguir la maduresa com les figues i la pinya tropical.

Composició de la fruita

La composició química de les fruites depèn sobretot del tipus de fruita i del seu grau de maduració.

  1. Riques en vitamina C: contenen 50 mg/100. Entre aquestes fruites es troben els cítrics, també el meló, les maduixes i el kiwi.
  2. Riques en vitamina A: Són riques en carotens, com els albercocs, bresquilla i prunes.

Funcions de la fruita

Les fruites pertanyen al grup 5 de la roda d'aliments, rics en sucres, vitamines C i A i sals minerals, representada en la dita roda de color verd. Pel seu alt contingut en vitamines i sals minerals pertany al grup d'aliments reguladors. Les fruites es localitzen en el segon pis de la piràmide d'aliments, és a dir, que es recomana la ingesta de 2 peces de fruita en xiquets i 4 peces en l'adult al dia. A pesar que en la classificació general per grups, les verdures i fruites estan en grups diferents, els nutrients que contenen són semblants, encara que en el cas de les fruites el contingut en hidrats de carboni és més elevat i això les converteixen en aliments un poc més energètics. Per tant:

Segons la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l'Alimentació (SEDCA) i la Societat Espanyola de Nutrició la fruita a més de ser les postres per excel·lència i d'aportar colorit i bellesa a la nostra taula, el consum regular de fruita representa en la nostra alimentació un pilar de l'equilibri dietètic i la seguretat d'una aportació correcta de determinades vitamines. No pot ser substituïda per altres postres més moderns sense desequilibrar la nostra alimentació. Forma part del nostre comportament alimentari prendre fruita després dels principals menjars, encara que hui en dia se substitueix ben sovint per productes lactis, és necessari dir que aquesta substitució no és adequada si es fa de forma habitual, havent de fer-se només a vegades especials.

La fruita és més gustosa si es consumeix madura i pot mastegar-se bé. Ha de netejar-se correctament i és convenient pelar-la si no tenim la seguretat de si ha sigut tractada amb pesticides o altres productes químics. La fruita pelada i tallada a trossos cal consumir-la com més prompte millor, ja que el gust i aspecte es deterioren i el contingut en vitamines disminueix.

Procés de maduració i evolució

Les transformacions que es produeixen en les fruites a causa de la maduració són:

Aquestes transformacions poden continuar evolucionant fins al deteriorament de la fruita. L'etilè és un compost químic que produeix la fruita abans de madurar i és fonamental perquè la fruita madure. En les fruites madures la seua presència determina el moment de la maduració, per la qual cosa el control de la seua producció serà clau per a la seua conservació. En les no climatèriques la presència d'etilè provoca una intensificació de la maduració.

Procés de conservació

La fruita ha de ser consumida, principalment, com a fruita fresca. Un emmagatzemament prolongat no és adequat; tampoc seria possible per a alguns tipus de fruita, com les cireres o les maduixes. Moltes espècies de fruites no poden ser conservades fresques, perquè tendeixen a descompondre's ràpidament. Per a la conserva o emmagatzemament de la fruita cal tenir en compte que la temperatura ambiental elevada afavoreix la maduració, ja que la temperatura massa alta pot afectar l'aroma i al color. La fruita que s'emmagatzema ha d'estar sana, no deteriorada i exempta d'humitat exterior. No s'aconsella guardar juntes diferents varietats de fruita ni les fruites amb hortalisses, sobretot amb la creïlla, ja que es pensa que pot influir en la maduració. No s'aconsella guardar els plàtans a la nevera perquè l'aroma i l'aspecte es deterioren. La resta de les fruites si poden guardar-se al frigorífic. Es recomana guardar les fruites delicades com a màxim dos dies, una setmana les fruites amb os, i uns deu dies els cítrics madurs. Les pomes i peres poden guardar-se alguns mesos en una habitació fresca a uns 12 °C, airejada i fosca amb un 80 i 90% d'humitat.

En la conservació a gran escala o industrial de la fruita l'objectiu més important per a aconseguir la dita conservació serà el control de la seua respiració, evitant la maduració de les fruites climatèriques i intentant que la maduració de les fruites no climatèriques siga el més lent possible. La fruita abans de madurar es conserva en ambients molt pobres en oxigen, i si és possible amb altes concentracions de diòxid de carboni. Han de col·locar-se en llocs foscs i amb temperatures inferiors als 20 °C. Aquestes condicions controlen la producció d'etilè. La fruita ja madura ha de mantenir-se en condicions de poca llum, baixes temperatures entre 0 i 6 °C i alta humitat relativa, pròxima al 90%. Cal separar les fruites madures de què no ho estan, ja que una sola peça pot fer madurar a la resta.

Derivats i conserves de fruites

Fruita Dolça

Per a poder gaudir de fruita tot l'any, es procedeix a la seua conservació:

La possibilitat d'utilitzar fruites és encara major amb les diverses preparacions de fruites:

Vegeu també

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Fruita
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fruita