La fresa és una peça circular, de tall múltiple, usada en màquines fresadores per al mecanitzat de peces. Les dents tallants de les freses poden ésser rectilínies o helicoidals, i de perfil recte o formant un angle determinat. Les freses per mecanitzats de grans sèries i materials durs, porten incorporades plaquetes de metall dur (widia), o de metalceràmica (cermet) que es fixen mitjançant cargols de fixació sobre els discos de les freses. El nombre de dents d'una fresa depèn del seu diàmetre, de la quantitat d'encenall que ha d'arrencar, de la duresa del material i del tipus de fresa. Amb la implantació massiva de centres de mecanitzat (CNC) s'han dissenyat freses d'una gran qualitat i varietat per a tota mena de mecanitzacions.
La forma constructiva de les freses d'acer ràpid permet que quan els talls de tall estan desgastats puguin ésser afilats novament mitjançant unes màquines d'afilar dissenyades per a aquesta tasca. Hi ha un tipus de màquina esmoladora universal que amb els accessoris adequats i les moles adequades permeten l'afilat de broques, escariadores i freses frontals i cilíndriques.[1]
La qualitat de les plaquetes de carbur metàl·lic se selecciona tenint en compte el material de la peça, el tipus d'aplicació i les condicions de mecanitzat.
La varietat de les formes de les plaquetes és gran i està normalitzada. Així mateix la varietat de materials de les eines modernes és considerable i està subjecta a un desenvolupament continu.[2]
Els principals materials de les plaquetes de metall dur per fresatge són els que es mostren en la següent taula:
Material | Símbol |
---|---|
Metalls durs recoberts | HC |
Metalls durs | H |
Cermets | HT, HC |
Ceràmiques | CA, CN, CC |
Nitrur de bor cúbic | BN |
Diamants policristalins | DP, HC |
L'adequació dels diferents tipus de plaquetes segons sigui el material a mecanitzar s'indiquen a continuació i es classifiquen segons una norma ISO/ANSI per indicar les aplicacions en relació a la resistència i la tenacitat que tenen.
SÈRIE | ISO | Característiques |
Sèrie P | ISO 01, 10, 20, 30, 40, 50 | Ideals per al mecanitzat d'acer, acer fos, i acer mal·leable d'encenall llarga. |
Sèrie M | ISO 10, 20, 30, 40 | Ideals per fresar acer inoxidable, ferrític i martensítico, acer fos, acer al manganès, fosa aleada, fosa mal·leable i acer de fàcil mecanització. |
Sèrie K | ISO 01, 10, 20, 30 | Ideal per al fresatge de fosa grisa, fosa en coquilla, i fosa mal·leable d'encenall curta. |
Sèrie N | ISO 01, 10. 20, 30 | Ideal per al fresatge de metalls no-fèrrics |
Sèrie S | Poden ser de base de níquel o de base de titani. Ideals per al mecanitzat d'aliatges termorresistentes i súperaleaciones. | |
Sèrie H | ISO 01, 10, 20, 30 | Ideal per al fresatge de materials endurits. |
Com hi ha tanta varietat en les formes geomètriques, mides i angles de tall, hi ha una codificació normalitzada composta de quatre lletres i sis números on cada lletra i cada número indica una característica determinada del tipus de plaqueta corresponent.
Exemple de codi de plaqueta: SNMG 160.408 HC
W, Hexagonal 80 º; C, ròmbica 80 º; T, Triangular; D, ròmbica 55 º; V, ròmbica 35 º; L, Rectangular, S, Quadrada; R, Rodona.
A 3 º, B 5 º C 7 º, D 15 º, I 20 º, F 25 º, G 30 º, N 0 º, P 11 º.
A amb forat sense avellanar, G amb forat trenca-rebaixadures en dues cares, M amb forat trenca-rebaixadures en una cara, N sense forat i sense trenca-rebaixadures, W amb forat avellanat en una cara, T amb forat avellanat i trenca-rebaixadures en una cara, R sense forat i amb trenca-rebaixadures en una cara, X característica no estàndard.
A aquest codi general el fabricant de la placa hi pot afegir dues lletres per indicar la qualitat de la plaqueta o l'ús recomanat.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fresa |