Entre els anys 1582 i 1584, al cim de Na Seca es va construir una torre de vigilància.[5]
La història del poble ha estat sempre lligada a la del veïnat Sóller, ja que les dues formaren un únic terme municipal fins a l'any 1813, i es reconegueren els seus drets constitucionals com a municipi independent l'any 1812 una primera vegada, el 1820 la segona i la definitiva seria el 1837 un cop consolidat a Espanya el sistema constitucionalista. El primer batle del nou municipi de Fornalutx seria Antoni Mayol Arbona (Xoroi), de la nissaga dels Mallols de Bàlitx.
El 6 de febrer de 2015, Antoni Aguiló Amengual, del PP, fins aleshores tinent de batle, succeí a Joan Alberti Sastre també del Partit Popular que ho era des del 2003.
8 de setembre, el dia de la Nativitat de la Mare de Déu, més coneguda per "El Dia de Sa Patrona".
Es comença la festa dos o tres dies abans del dia 8, quan el jovent espera tota la nit l'arribada d'un bou a les 8:00 del matí.
El bou és amollat a l'Alqueria, a la part alta del poble. Un grup de joves s'encarreguen de dur-lo amb cordes fins a la plaça, on una jove vestida de pagesa corona el bou amb una corona de flors. Després, el fan córrer pels carrers del poble fins que es fa un descans per berenar. Una vegada mort i escorxat el bou, aquest és fet bocins i repartit entre els socis del Patronat. És l'únic poble de Mallorca on encara es duu a terme aquesta festa.[9]
Fins a quasi principis dels anys setanta, la vigília del dia de la Patrona unes completes, molt solemnes, eren cantades a l'església. El dia de la Patrona, pel capvespre també a l'església hi havia vespres solemnes i a continuació sortia una processó amb una relíquia de la Mare de Déu.
L'acte d'homenatge a la vellesa s'introduiria quasi acabant els anys cinquanta. Per la dècada dels seixanta foren molt comentades les picabaralles del rector de la parròquia amb l'ajuntament per les revetlles de cada any que el primer presentava com si fos el passaport per directament anar a l'infern.
Sant Antoni de Viana i Sant Sebastià
Fins a mitjans dels anys seixanta del segle passat, tant el 17 de gener com el dia 20 del mateix mes s'honrava a Sant Antoni Abat i Sant Sebastià.
La festa de Sant Antoni solia estar preparada per una novena i el vespre abans del dia del Sant es cantaven solemnes completes.
El dia de la Festa abans de la Missa Major - més conegut per l'ofici - hi havia cant d'hora terça. Solia venir un sacerdot extern a fer l'homilia i l'Eucaristia era de missa de tres i altar fumat. A la sortida de l'ofici el rector beneïa les bísties i es feien corregudes amb aquestes. Al capvespre, es cantaven vespres i es feia una processó amb la imatge del Sant.
El dia d'ara, Sant Antoni se celebra el diumenge més proper del dia 17. S'han conservat les beneïdes i les corregudes; però les completes, vespres, processons i la missa de tres amb altar fumat ja són història definitivament passada.
El 20 de gener -dia de Sant Sebastià- era honrat també a Fornalutx agraït al Màrtir de Crist que l'havia protegit en temps d'epidèmies com per exemple la de la grip el 1918. L'Eucaristia era quasi igual de solemne que la de Sant Antoni i la processó del capvespre amb la imatge i la relíquia del Sant una de les tres més llargues juntament amb la del Dijous Sant i Corpus Christi.
És a començament del segle xx que procedent de pobles del pla de Mallorca és introduït el costum dels focs de Sant Antoni a Fornalutx i a tota la Vall de Sóller.
Maria Arbona Mir (1756-1825), vídua de Jaume Ferrer Mas, i la seva filla Maria Ferrer Arbona, 1777-1865 cofundadores del primer Col·legi de la Puresa a Palma amb del bisbeBernat Nadal i Crespí. El 3 de setembre de 2010 foren solemnement proclamades "Filles Il·lustres del poble de Fornalutx" a títol pòstum.
Joan Borràs alies Mama. Herbolari que visqué a l'edat mitjana. Esmentat per Josep Quer, al tom primer de "Flora Española", qui en fa grans lloances. Aquest Joan Borràs hauria estat un dels ajudants de Bonaventura Serra en la redacció del seu llibre Flora Baleárica. També hauria estat un dels acompanyants d'Antoine Richard en les excursions d'aquest darrer arreu de l'illa.
Maria Margalida Ripoll i Bisquerra de Gabelli (1828-1900) Darrera propietària de la família Ripoll d'una de les dues finques de Bàlitx d'Avall. Deixà la seva heretat -a excepció feta de la posada del carrer de Sant Joan- a l'Església catòlica de Mallorca. Benefactora de l'Església i del poble de Fornalutx.
Jaume Antoni Mayol Busquets (Fornalutx, 1856-Sóller, 1935) De les famílies fornalutxenques de Can Borràs i de Can Xandre dels carrers de Sant Bartomeu i de l'Església. Era metge de professió. Metge de Sanitat Marítima al Port de Sóller. Metge Titular de Fornalutx. Metge Titular de Sóller. Fundador juntament amb el mestre d'escola Amador Torrens Calafat d'una societat de socors mutus anomenada "Union Fornalugense". A Fornalutx l'antic "carrer de Sant Bartomeu" es diu des de fa anys "carrer del metge Mayol" i l'antic carrer de "Cocheras" porta actualment el nom de "carrer del metge Jaume Antoni Mayol Busquets" en recordança del Metge de Can Borràs.
Bernadí Solivellas Arbona (Fornalutx, 1865 - Sant Joan, 1942) Metge i cirurgià. Col·laborà a diverses revistes mèdiques de Catalunya i Balears. President del Col·legi de Metges de Balears en la dècada dels anys vint.
Josep Arbona Busquets Cabana (1887-1992) Polític i benefactor local. Era fill de Sebastià Arbona Vicens, tinent batle durant la primera guerra europea. Batle per la Unió de dretes de 1934 a 1936, any en què és succeït per una gestora d'esquerres i una segona vegada de 1947 a 1954. Ocupà també diverses vegades el càrrec de fiscal del Jutjat de Pau. Impulsà els homenatges a la Vellesa celebrats al Municipi. El carrer Arbona-Colom està dedicat a ell i a Francisca Colom Mayol, la seva esposa, com a benefactors del poble.
Fills adoptius
Veïns del municipi declarats oficialment Fills Adoptius:
Sor Maria de la Paciència Vidal. Nascuda a Cas Concos Felanitx i morta el 1955 a Fornalutx. Germana de la Caritat i parvulista durant molts anys. El 1947 amb motiu de les seves noces d'or com a monja.
Guillem Solivellas Arbona. Lluc Escorca, 1868-Fornalutx, 1950. Sacerdot. Vicari coadjutor de la parròquia del municipi de 1914 a 1938. Fill de mare fornalutxenca era el propietari de la meitat de la finca Sa Cabana. El 1947 amb motiu de les seves noces d'or com a capellà. El carrer on es troba la Casa de la Vila es diu Carrer des Vicari Solivellas.
Antoni Caparó Busquets (Sóller, 1893-1973) Sacerdot. Regent i després Ecònom de la parròquia del municipi de 1927 a 1950. En 1950 amb motiu del seu comiat per raons de salut. Del 1950 al 1980 el carrer de l'església es va dir Calle del Economo Caparó
Sor Catalina Colom Mateu. Bunyola* 1910 i morta a La Soledat Palma. Germana de la Caritat i parvulista. El 1985 en ocasió del seu trasllat a Palma i tancar-se la casa convent que la Congregació tenia oberta al municipi.
Pere Antoni Serra Bauçà. Sóller, 1928. Periodista. Fill Il·lustre de la Ciutat de Sóller. Empresari de periòdics. 2010 per la seva aportació a favor de l'art i la cultura.
Rectors i ecònoms de la Parròquia de la Nativitat de la Mare de Déu
Fins a l'any 1913 l'església de Fornalutx depenia de la Parròquia de Sant Bartomeu de Sóller; tenint al davant d'ella un sacerdot que portava el títol de Vicari in capite.
Vicaris in Capite de l'Església de la Nativitat de la Mare de Déu 1579-1913:
Bartomeu Rotger
Damià Arbona
Damià Colom
Antoni Cladera
Antoni Vidal
Bartomeu Coll
Jaume Contesti
Bartomeu Ripoll
Jaume Julià
Antoni Colom Ballester "Calobra"
Pere Antoni Maiol Maiol
Gabriel Busquets Bernat (Xandre)
Antoni Maiol Socies
Jaume Maiol Frontera
Antoni Estades i Ripoll (de Moncaira) Doctor en Sagrades Escriptures
Antoni Estades i Serra-Poquet (de Moncaira) Doctor en Sagrades Escriptures
Jordi Vicens Bisbal Nyegos
Guillem Busquets Deyà (Xandre) 1860-1897
Bartomeu Coll interi. Natural de Sóller
Gregori Llinàs Rosselló. Natural de Ciutat
Jaume Martorell Cànaves. Natural de Caimari-Selva
Miquel Martorell Fluxà. Natural de Santa Margalida
L'1 de juny d'aquell any l'església de Fornalutx es convertí en parròquia d'entrada de la diòcesi de Mallorca. El dia 13 següent, feu l'entrada solemne mossèn:
Llorenç Mas Mesquida de Campos (1881-1947) nomenat rector en propietat d'acord amb el Concordat de l'any 1856 signat entre la Santa Seu i Espanya. Successors seus han estat:
Antoni Caparó Busquets, de Sóller (1893-1973). Regent de 1927 a 1935 per absència obligada del Rector Mas i ecònom de l'1 de gener de 1936 fins al 1950 per haver renunciat de rector Mossèn Mas.
Diego Leon Fioravanti de Palma (* 8 de maig de 1976) Administrador Parroquial interí maig-agost 2006.
Ricard Janer Bonafé, missioner dels Sagrats Cors, de Biniamar, Selva (* 23 de desembre de 1938) Administrador parroquial des del mes d'agost de 2006 i fins al 2013.
