L'escoliosi (en alguns casos anomenada gepa severa), és la deformació de la columna vertebral caracteritzada per una desviació o curvatura anormal, la qual es pot donar en sentit lateral o longitudinal. Normalment, implica una rotació vertebral.
L'escoliosi es classifica en tres grans grups segons el motiu que la causa:
Escoliosi paralítica o neuromuscular : Associada generalment a atròfies musculars, paràlisis cerebrals, malformacions de la medul·la espinal i altres atròfies.
Escoliosi congènita : Associada generalment a malformacions vertebrals
Escoliosi idiopàtica : És el cas més abundant d'escoliosi i se'n desconeix la causa que la provoca. Depenent de l'edat en què es diagnostiqui, l'escoliosi idiopàtica es classifica en tres grups:
Escoliosi infantil: Diagnosticada a partir naixement fins als 3 primers anys de vida
Escoliosi juvenil: Diagnosticada entre els 4 i els 10 anys
Escoliosi de l'adolescent: Diagnosticada a la pubertat (entre els 11 i els 17 anys). És més freqüent en nenes que en nens amb una relació de 7:1
Interrogatori mèdic sobre els seus símptomes i historial clínic del pacient, i examen físic. El metge examinarà el següent per a constatar la presència de corbes o asimetries:
Mesurament de la corba: el metge estima l'angle de la corba. En general, les corbes amb un angle superior a 20 graus requereixen tractament ortopèdic. Els metges classifiquen les corbes de la columna per la seva ubicació, forma, patró i causa, utilitzant aquesta informació per a decidir com tractar l'escoliosi.
El tractament persegueix dos objectius: El primer és educar les conductes posturals del pacient mitjançant tractament funcional i el segon és corregir o pal·liar la desviació.
Els tractaments correctors persegueixen la correcció de la desviació mitjançant cirurgia. Aquest s'aplica quan el grau d'escoliosi o la predicció de progressió ho indiquen com a recomanable. Usualment s'aplica en pacients que pateixen una curvatura igual o superior a 40 graus.[2]