L'electrooculograma (EOG) és un examen que consisteix a col·locar petits elèctrodes prop dels músculs dels ulls per mesurar-ne el moviment.[1] Aquest examen és utilitzat a la polisomnografia.
En condicions habituals hi ha una diferència de potencial d'uns 0,4 a 5 mV entre la còrnia i la membrana de Bruch situada a la part posterior de l'ull.
L'origen d'aquesta diferència es troba en l'epiteli pigmentari de la retina i permet considerar la presència d'un dipol, el qual pot ser representat per un vector el braç coincideix amb l'eix anteroposterior del globus ocular, on la còrnia correspon a l'extrem positiu i la retina a l'extrem negatiu d'aquest dipol.
Ara bé, el potencial produït per aquest dipol és susceptible de ser registrat a través de sistemes de registre tant unipolars com bipolars, mitjançant la col·locació d'elèctrodes a la pell propera a l'ull. En mesurar el potencial produït per un dipol, la magnitud (voltatge) i polaritat del potencial registrat dependran, en gran manera, de l'angulació del dipol pel que fa als elèctrodes pertanyents als esmentats sistemes de registre.
Hi ha quatre tipus de moviments oculars, cadascun controlat per un sistema neural diferent però que comparteixen la mateixa via final comú, les neurones motores que arriben als músculs extraoculars.
Encara que una persona es fixi en un objecte estacionari, els seus ulls no estan immòbils, sinó que exhibeixen molt petits moviments involuntaris. Hi ha tres tipus de moviments involuntaris: vibració, salts lents i tusts.