Nom original | (es) Eduardo Tarragona ![]() | ||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||||||||||
Naixement | 20 abril 1917 ![]() Barcelona ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Mort | 29 març 2007 ![]() Barcelona | ||||||||||||||||||||||||
![]() | |||||||||||||||||||||||||
6 de novembre de 1967 – 29 de desembre de 1969 | |||||||||||||||||||||||||
11 de novembre de 1971 – 30 de juny de 1977 | |||||||||||||||||||||||||
![]() | |||||||||||||||||||||||||
10 de novembre de 1982 – 23 d'abril de 1986 | |||||||||||||||||||||||||
Circumscripció | Barcelona | ||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||
Lloc de treball | Madrid ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Ocupació | Advocat | ||||||||||||||||||||||||
Partit | Alianza Popular | ||||||||||||||||||||||||
Carrera militar | |||||||||||||||||||||||||
Conflicte | Guerra Civil espanyola ![]() | ||||||||||||||||||||||||
|
Eduard Tarragona i Corbella (Balaguer, 20 d'abril de 1917 - Barcelona, 29 de març de 2007)[1] fou un empresari i polític català.
Durant la guerra civil espanyola lluità amb les tropes franquistes. Fou alumne de l'IESE i directiu de Galerías Tarragona. Es dedicà a fer d'empresari del sector del moble, fundant el 1956 Muebles Tarragona i el 1981 Expomobi.[2] Va presentar-se en les eleccions a procurador en Corts en les Corts franquistes pel terç familiar l'any 1967, en què surti elegit darrera de Joan Antoni Samaranch.[3][4] De totes maneres el 1969 dimití abans d'acabar el seu mandat "perquè no hi podia fer res",[5] i novament entre 1971 i 1977,.[6] Demanava que un ministre del govern espanyol residís a Catalunya i que tingués mossos d'esquadra a les seves ordres i que s'acabés la discriminació econòmica de Catalunya. Les seves campanyes electorals eren bilingües. També fou regidor de l'ajuntament de Barcelona de 1973 a 1979 sota les alcaldies de Joaquim Viola i Sauret i Enric Massó i Vázquez.
El 1976 se'l va vincular a l'Esquerra Democràtica de Catalunya de Ramon Trias i Fargas,[7] però a les eleccions generals espanyoles de 1977 es presentà com a independent al Senat d'Espanya, i no fou escollit. A les eleccions generals espanyoles de 1982 fou elegit diputat per Aliança Popular per la província de Barcelona i fou Vocal de la Comissió de Defensa.[8] El 1986 deixà la política i fou col·laborador del Cercle d'Economia.