Un dau és un cub amb un número en cada cara. Es fa servir en jocs d'atzar. El més comú té forma d'hexaedre amb els números d'ú a sis.[1]
Se'ls llença sobre una superfície plana i es considera el valor a la cara superior com a resultat. Segons les necessitats del joc, es fan servir més daus.
Existeix un sistema d'abreviatures que tracta el tipus i quantitat de daus a utilitzar en un llançament, molt utilitzat per aquells jocs que combinen més daus. Es fa referència, bàsicament, a les cares que té el dau, precedit per la consonant "d" (per exemple, un dodecaedre seria abreviat com a "d12"), si a més es vol fer referència a la quantitat, l'afegiríem davant la "d". A més es pot utilitzar l'abreviatura com a element matemàtic i regir-lo per les seves lleis. Per exemple, si es vol demanar que al resultat de tres octaedres se li ha de restar un dos, s'escriu d'aquesta manera: "3d8-2".
Els daus descendeixen de les tabes asiàtiques i apareixen ja mencionats al Mahabharata. Es fabricaven amb ivori o banya. El nom ve de la paraula àrab per designar "nombre". Des dels inicis apareixen referències a daus trucats i a trampes en el seu ús.
Se'l fan servir per sessions d'endevinació en la cleromància. Aquests daus poden ser els ordinaris o contenir símbols particulars.
Com a símbol de l'atzar, de l'amor, de la fortuna… apareixen sovint en les arts.
« | Amor, de vós jo·n sent més que no·n sé, de què la part pijor me’n romandrà, e de vós sap lo qui sens vós està A joc de daus vos acompararé. |
» |
— Ausiàs March, Veles e vents han mos desigs complir[2] |
Vegeu també: Zàbul |