Un crim contra la humanitat és un terme de dret internacional que es refereix a actes d'assassinat massiu, persecució contra un poble, considerada com el delicte penal per sobre de tots els altres. El terme es va utilitzar per primer cop al preàmbul de la Convenció de la Haia de 1907 i següents, i posteriorment es va utilitzar durant els Judicis de Nuremberg (1945 al 1949), com a acusació per a les accions com l'Holocaust que no violaven un tractat específic però es considerava que exigien un càstig sever.

Estatut de Roma

Segons té establert l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional es denomina Crim contra la humanitat a les conductes tipificades com assassinat, extermini, deportació o desplaçament forçós, empresonament, tortura, violació, prostitució forçada, esterilització forçada, persecució per motius polítics, religiosos, ideològics, racials, ètnics o altres definits expressament, desaparició forçada o qualsevol acte inhumà que causi greus sofriments o atempti contra la salut mental o física de qui els sofreix, sempre que aquestes conductes es cometin com a part d'un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil i amb coneixement d'aquest atac.

Característiques d'aquests delictes

  1. Aquest tipus d'acció no solament es refereix a atacs militars. Pot produir-se tant en temps de guerra com en temps de pau.
  2. Es dirigeix contra una població civil.
  3. L'atac ha de ser generalitzat o sistemàtic.
  4. Han d'haver-se comès amb la conformitat d'una política estatal.
  5. Els actes aïllats o comesos a l'atzar no poden ser considerats amb aquesta tipificació.
  6. Són imprecriptibles, és a dir, els sospitosos d'haver comès tal tipus de crim poden ser acusats i jutjats en funció del delicte comés qualsevol moment.

Tipus de delictes

Segons l'Estatut de Roma poden constituir crims contra la humanitat els 11 tipus d'actes següents:

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crim contra la humanitat