El nom de coronavirus deriva del grec κορώνα, que significa "corona", per les estructures proteiques en forma de corona que presenta el virus a la seva superfície observat sota microscopi electrònic. Alguns coronavirus afecten tan sols animals i altres afecten també els humans. Es calcula que la majoria de persones són infectades per coronavirus en algun moment de la seva vida.[6]
A finals del 2019, les autoritats xineses van notificar el brot d'un nou coronavirus (SARS-CoV-2) a la ciutat de Wuhan, sorgida a partir d'una zoonosi. Per contenir el brot de SARS-CoV-2 la Xina va confinar i prohibir els moviments de la població en una desena de ciutats per evitar la propagació[8] del virus, ja que l'any nou xinès suposa el major moviment migratori anual a escala mundial.[9] El 24 de gener de 2020, algunes fonts indicaven que hi havia més de 1.300 casos identificats,[10] principalment a la Xina,[11] però també als Estats Units,[12] França,[13][14] Tailàndia, Japó,[10] Nepal i Corea del Sud.[13] Es va reportar un cas de dues persones amb coronavirus a Torrevella i al centre d'Alacant, encara que va ser ràpidament descartat.[15] A finals de febrer del 2020 es diagnostica el primer cas confirmat de coronavirus a Catalunya.[16] Es tracta d'una dona italiana que va ser hospitalitzada a l'Hospital Clínic sense gravetat.
El dia 11 de març de 2020, l'OMS va qualificar de pandèmia el brot de SARS-CoV-2, alhora que alertava de la inacció d'alguns països i de la necessitat de prendre mesures dràstiques.[17][18][19]
Els coronavirus són virus encapsulats. La seva càpside té forma esfèrica i és d'uns 120 nm de diàmetre. Hi ha quatre tipus de proteïnes que formen la càpside: la proteïna tipus espícula (S), la d'embolcall (E), la de membrana (M) i la de la nucleocàpside (N). Les proteïnes espícula són les encarregades de determinar el tropisme cap a l'hoste. Alguns coronavirus, sobretot els membres del subgrup dels Betacoronavirus, presenten, a més a més, un altre tipus de proteïna, anomenada hemaglutinina esterasa (HE), que permet augmentar la capacitat infectiva de la partícula vírica.
El seu genoma està format per ARN d'una sola cadena de sentit positiu (ssRNA+) i té una mida d'entre 27 i 32 kb, el més gran de tots els virus RNA.[20]
La replicació del coronavirus s'inicia amb l'entrada a la cèl·lula. Quan la partícula vírica hi entra, la càpsula s'obre i el genoma viral queda al citoplasma. El genoma del coronavirus està preparat per ser traduït automàticament pels ribosomes de la cèl·lula.
La primera proteïna obtinguda de la traducció del genoma del coronavirus és una replicasa. Aquest enzim permet fer noves còpies del genoma del virus utilitzant la maquinària de la cèl·lula hoste. El genoma del virus és replicat alhora que es van formant les proteïnes estructurals necessàries per formar les noves partícules víriques.[21]
Els coronavirus infecten principalment els tractes respiratoris superiors i els tractes gastrointestinals de mamífers i ocells.
D'especial rellevància per als humans, destaquen 4 coronavirus que normalment produeixen símptomes lleus, com ara refredats, però que podien haver estat més nocius i, fins i tot, haver provocat brots i pandèmies severes en el passat:[22]
Espècies: Betacoronavirus 1, Human coronavirus HKU1, Murine coronavirus, Pipistrellus Bat coronavirus HKU5, Rousettus Bat coronavirus HKU9, SARS-CoV, SARS-CoV-2, Tylonycteris Bat coronavirus HKU4, MERS coronavirus
Tajima M «Morphology of transmissible gastroenteritis virus of pigs. A possible member of coronaviruses. Brief report». Archiv Für Die Gesamte Virusforschung, 29, 1, 1970, pàg. 105–8. DOI: 10.1007/BF01253886. PMID: 4195092.