Tipus | article de llista de Wikimedia |
---|---|
Data | segle X – 1789 |
Seu | Rethel |
El comtat de Rethel fou una jurisdicció feudal de França amb centre a Rethel. Els comtes d'Omont, comtat que formava les terres al nord de Rethel, van agafar el títol de comtes de Rethel. Omont va quedar com un comtat unit de manera permanent a Rethel (com Osona estava unida de manera permanent a Barcelona, tot i ser teòricament jurisdiccions diferents). Els comtes de Rethel foren pars de França (1405); el 1581 el comtat fou elevat a ducat. Des de 1663 fou rebatejat com ducat de Mazzarino.
????-després de 989 : Manassès I
després de 989-després de 1026 : Manassès II, fill
abans de 1048-1081 : Manassès III, fill
1081-1118 : Hug I († 1118), fill
1118-1124 : Gervasi († 1124), fill (i germà de Balduí II, rei de Jerusalem
1124-1151 : Matilde († 1151), filla d'Hug I
1124-1158 : Eudes de Vitry († 1158)
1158-1171 : Itier († 1171), fill
1171-1199 : Manassès IV (1158 † 1199), fill
1199-1227 : Hug II († 1227), fill
1227-1242 : Hug III († 1242), fill
1242-1251 : Joan († 1251), germà
1251-1262 : Gaucher († 1262), germà
1262-1272 : Manassès V († 1272), germà
1272-1285 : Hug IV (1244 † 1285), fill
1285-1328 : Joana de Rethel filla d'Hug IV i d'Isabel de Grandpré
1290-1322 : Lluís I de Dampierre († 1322), comte de Nevers i de Rethel
1322-1346 : Lluís II († 1346), comte de Flandes, de Nevers i de Rethel, fill
1346-1384 : Lluís III (1330 † 1384), comte de Flandes, d'Artois, de Nevers i de Rethel, fill
1384-1405 : Margarita (1350 † 1405), comtessa de Flandes, de Borgonya, d'Artois, de Nevers i de Rethel, filla
1384-1393 : Felip II l'Agosarat (1342 † 1404) duc de Borgonya
1393-1406 : Antoni (1384 † 1415), fill, duc de Brabant el 1406.
1406-1415 : Felip (1389 † 1415), comte de Nevers i de Rethel, germà
1415-1464 : Carles I (1414 † 1464), comte de Nevers i de Rethel, fill de l'anterior i de Bona d'Artois
1464-1491 : Joan (1415 † 1491), comte de Nevers, d'Étampes, d'Eu i de Rethel, fill de Felip de Borgonya i de Bona d'Artois
1491-1500 : Carlota, comtessa de Rethel, (1472 † 1500), filla (amb Paulina de Brosse)
1491-1500 : Joan d'Albret-Rethel († 1524), senyor d'Orval
1500-1504 : Maria d'Albret (1491 † 1549), comtessa de Rethel, filla
1504-1521 : Carles II de Clèveris († 1521), comte de Nevers, net d'Elisabet comtessa de Nevers (filla de Joan de Borgonya)
1549-1561 : Francesc I de Clèveris (1516 † 1561), duc de Nevers, comte de Rethel, fill
1561-1562 : Francesc II de Clèveris (1540 † 1562), duc de Nevers, comte de Rethel, fill
1561-1564 : Jaume de Clèveris (1544 † 1562), duc de Nevers, comte de Rethel, germà
1564-1593 : Enriqueta de Clèveris (1542 † 1601), duquessa de Nevers, comtessa de Rethel, germana
1581-1595 : Lluis IV (1539 † 1595), duc de Rethel, duc de Nevers (Lluís IV, 1565-1595)
1595-1637 : Carles III (1580 † 1637), duc de Rethel i de Nevers (Carles III, 1595-1637), primer príncep d'Arches (Carles I, 1608-1637), duc sobirà de Màntua (Carles I, 1627-1637) i duc de Montferrat (Carles I, 1627-1637)
1637-1659 : Carles IV (1629 † 1665), duc de Rethel, de Nevers (Carles IV, 1637-1659) i de Mayenne (Carles IV, 1632-1654), segon príncep d'Arches (Carles II, 1637-1665), duc de Màntua i de Montferrat (Carles II, 1637-1665) fill
El 1654 va vendre el ducat de Mayenne al Cardenal Mazzarino i erl 1659 li va vendre els ducats de Nevers i de Rethel
1659-1661 : Juli Mazzarino (1602 † 1661), cardenal, primer ministre de Lluís XIV de França
1661-1699 : Hortense Mancini, duquessa de Rethel i de Mayenne, neboda, filla de Lorenzo Mancini i de Girolama Mazzarini (germana de Mazzarino)
1699-1731 : Pau Juli de la Porte (1666 † 1731), duc de Mazzarino, de Mayenne i de la Meilleraye, fill
1731-1738 : Pau de la Porte (1701 † 1738), duc de Mazzarino o de Rethel, de Mayenne i de la Meilleraye, fill (amb l'esposa Carlota Felicitat de Durfort)
1738-1781 : Lluïsa Joana de Durfort (1735 † 1781), duquessa de Mazzarino, de Mayenne i de la Meilleraye, filla
1781-1789 : Lluïsa d'Aumont (1759 † 1826), duquessa de Mazzarino, de Mayenne i de la Meilleraye, filla
Després del 1789 fou abolit per la revolució.
=