El comtat de Longwy fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a la part sud del comtat de Methingau (Metensis) a l'est del comtat d'Yvois (o Ivois) i al sud del comtat d'Arlon, estant limitat a l'est pel riu Mosela. Incloïa els deganats de Mersch i Luxemburg.
El primer comte conegut és Lietgard, parent de Wicfrid o Wigfrid bisbe de Verdun (vers 959 - + 31 d'agost de 984) als anys darrers del segle X i fins al 1026. Se l'esmenta en cartes del 973 i 1015 i en la crònica d'Alberic de Trois-Fontaines on diu que fou pare de Manegaudi, i nebot de l'emperador Conrad; va morir el 19 de maig probablement del 1026; es va casar amb Emmehilda i va ser el pare de Manegold, oposat a les nombroses donacions religioses del seu pare, que finalment foren confirmades per l'emperador. Manegold hauria estat comte fins vers el 1040.
El següent comte que apareix fou Albert o Adalbert III de Metz, fill de Gerard IV de Metz (+1045). L'esmenta la Gesta Episcoporum Virdunensium com a "Albertum de Longui castro", però no dona el seu origen. Fou comte vers el 1040 i cinc anys després hauria succeït al seu pare a Metz sent nomenat duc d'Alta Lorena el 1047 per l'emperador Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic, després de confiscar el ducat a Godofreu el Barbut però va morir a la batalla de Thuin l'11 de novembre de 1048 contra les forces de l'anticduc Godefreu. No hi ha cap document que acredite que estava casat i la seva successió és molt confusa. S'ha demostrat erroni el seu enllaç amb Clemència de Foix o Bigorra, i Ermesenda de Longwy, considerada una neta, seria en realitat esposa d'Adalbert (se suposa que Ermesenda va morir vers el 1069) sent pares de Clemència d'Aquitània o de Poitou (vers 1048- + vers 1129), esposa de Conrad I de Luxemburg (comte 1057 - 1086, mort el 1086). El comtat de Metz va passar als comtes episcopals de Metz (i després directament al bisbat) i el de Longwy fou aportat al comtat de Luxemburg. Va seguir dins aquest comtat fins que el comte Enric VII, emperador el va vendre als comtes de Bar el 1292.