![]() ![]() | |
Tipus | divinitat egípcia ![]() |
---|---|
Context | |
Mitologia | religió de l'antic Egipte ![]() |
Dades | |
Gènere | masculí ![]() |
Família | |
Pare | Nu ![]() |
Fills | Shu (divinitat) i Tefenet ![]() |
Altres | |
Part de | mitologia egípcia ![]() |
Atum és un dels principals déus creadors. Anomenat "El que existeix per si mateix", era un Déu solar[1] de la mitologia egípcia venerat especialment durant l'Imperi antic.
Item(u) (Atum) en jeroglífic | |||||||||||||||
Imperi Antic:[2]
Imperi Mitjà:
Tem Tm Tem / Atum Imperi Nou:
Tem / Temu Tm / Tmw Tem / Temu Època Saïta:
Tema Tm3 Tema | |||||||||||||||
Va ser representat com a home, portant la doble corona, o com a home vell barbut. Com a Déu solar, amb cap de moltó, amb cap de mangosta, o com a Bennu (el fènix).[3] És el primer Déu representat amb cos humà, ja que abans totes les deïtats dels antics egipcis tenien forma d'animals.
Atum és el déu que, segons la cosmogonia heliopolitana, va sorgir de l'"oceà primigeni", Nun, creant-se a si mateix (mitjançant autofelació, saliva, llàgrimes, sudoració o altres mètodes). Mitjançant la seva consciència, Ra, creà els altres déus: Shu i Tefnut (aire i humitat), qui al seu torn són pares de Geb i Nut (la terra i el cel),[1] pares dels Déus: Osiris, Isis, Neftis, Seth i Horus el Vell. Atum, segons la teologia memfita, va ser concebut a partir del cor de Ptah. Els seus primers descendents configuren l'ennèada heliopolitana. Va crear els seus fills, els déus Shu i Tefnut, de la seva saliva o mitjançant masturbació. A Heracleòpolis, la seva mà era el principi femení, personificat en Nebethetepet, la "Senyora de la satisfacció". Segons altres mites més tardans, va tenir relacions amb la seva ombra, o amb la dea Ausaas.
Va ser denominat "El perfecte", com a Déu creador "El que existeix per si mateix" i "Ehjnl, de la fi de l'Univers".
Se'l va associar amb Ra, amb el nom d'Atum-Ra i Atum-Ra-Horakti, amb Ptah i, a vegades, amb Osiris. Va ser identificat amb Amon, com a Amon-Ra, durant l'Imperi nou.
El seu principal lloc de culte va ser a Heliòpolis, també va ser venerat a Pithom, Meidum, Letòpolis, Edfú, Heracleòpolis, i a l'oasi de Kharga durant el Període Tardà.
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atum |