L'aproximant lateral alveolar sonoravelaritzada, sovint pot ser faringealitzada, també coneguda com a ela velar o ela fosca, és un tipus de so consonàntic usat en algunes llengüesoral. La velarització o faringealització estan més associades generalment a les articulacions dentals de consonants coronals així que la ela fosca tendeix a ser dental o denti-alveolar mentre que la ela clara tendeix a retraure's cap a una posició alveolar.[1]
Característiques
La seua articulació és aproximant, això vol dir que es produïx estretint el tracte vocal al lloc de l'articulació encara que no ho fa prou per a produir un flux d'aire turbulent.
El seu lloc d'articulació és dental o alveolar, això vol dir que s'articula amb la punta de la llengua (o, més rarament,[1] amb la làmina de la llengua) tocant la vora alveolar. També té una articulació secundària de velarització o faringealització, que consistix en l'aproximació del dors o l'arrel de la llengua al paladar tou (velum) o el dors de la gola, respectivament.
La seua fonació és sonora, això vol dir que les cordes vocals vibren durant l'articulació.
És una consonant oral, eixint l'aire només per la boca.
És una consonant lateral, la qual es produïx dirigint el flux d'aire pels costats de la llengua més que pel mig.
El mecanisme del flux d'aire és pulmonar, articulant-se mitjançant l'espenta d'aire exclusivament dels pulmons i diafragma, com a la majoria dels sons.
La l velar en català
Depenent del dialecte la ela té diverses vocalitzacions, principalment les eles són de pronunciació apicoalveolar a excepció d'alguns pobles de Mallorca on és retroflexa. La ela clara de l'alguerès actual, al català aragonès i al català de les grans ciutats més influïdes pel castellà i pel francès. La ela amb un grau més velaritzat sense arribar a un so completament velar com passa al valencià i antigament a l'alguerès. La ela completament velar de la major part del català principatí, rossellonès i al balear. I la ela fortament velar i retroflexa amb contacte àpico-prepalatal d'alguns pobles de les Illes Balears com a Felanitx.
D'aquesta manera el català oriental i el català occidental diferencien que a l'oriental tota l és velar en qualsevol posició amb diversitat en el grau de velarització i al català occidental els parells [l]~[ɫ] són parells al·lòfons i depenent de la posició de la l al mot és un o altre al·lòfon.
Referències
↑ 1,01,1Recasens, Daniel; Espinosa, Aina «Articulatory, positional and coarticulatory characteristics for clear /l/ and dark /l/: evidence from two Catalan dialects». Journal of the International Phonetic Association, 35, 1, 2005, p. 1–25.
Bibliografia
Cruz-Ferreira, Madalena «European Portuguese». Journal of the International Phonetic Association, 25, 2, 1995, p. 90–94.
Daniel, Jones; Dennis, Ward. The Phonetics of Russian. Cambridge University Press, 1969.
Recasens, Daniel; Espinosa, Aina «Articulatory, positional and coarticulatory characteristics for clear /l/ and dark /l/: evidence from two Catalan dialects». Journal of the International Phonetic Association, 35, 1, 2005, p. 1–25.
Roca, Iggy; Johnson, Wyn. A Course in Phonology. Blackwell Publishing, 1999. ISBN 0-631-21346-5.
Verhoeven, Jo «Belgian Standard Dutch». Journal of the International Phonetic Association, 35, 2, 2005, p. 243–247.
Watson, Janet. The Phonology and Morphology of Arabic. Oxford University Press, 2002.
