  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1959 (64/65 anys) Samper de Calanda (província de Terol) |
 Alcalde de Montblanc | |
| 17 juny 1995 – 12 juny 1999 ← Lluís Roselló Olivé – Josep Andreu i Domingo → | |
| Alcalde de Montblanc | |
| 15 juny 1991 – 13 setembre 1993 – Lluís Roselló Olivé → | |
| Dades personals | |
| Director de tesi | Josep Termes i Ardèvol |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història local, transició democràtica espanyola, moviment social, història, periodisme, edició i Política regional |
| Ocupació | historiador, escriptor, polític, professor d'universitat, periodista |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Partit | Iniciativa per Catalunya Verds Partit Socialista Unificat de Catalunya |
| Participà en | |
| 17 octubre 2012 | Crida a la Catalunya federalista i d’esquerres |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Carles Viñas i Gràcia |
Andreu Mayayo i Artal (Samper de Calanda, Aragó, 1959) és catedràtic d'Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona i director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República. Director de Segle XX. Revista Catalana d'Història, forma part dels consells de redacció de les revistes L'Avenç, Sàpiens i El Contemporani.[1] És membre de la Junta de Govern del Memorial Democràtic de Catalunya i col·labora habitualment a les tertúlies de RAC 1, El debat de la 1 de TVE, Ràdio 4, Catalunya Ràdio i BTV.[2]
Com a historiador, les seves línies d'investigació s'han dirigit vers la història local, el món rural, moviments socials i la transició política espanyola.
Políticament, ha ocupat diversos càrrecs dins els partits PSUC i ICV, i ha estat alcalde de Montblanc en dues ocasions, els anys 1991-1993 i 1995-1999.[3] L'any 1995 davant de la cita electoral municipal, impulsà unes primeres primàries obertes a tot el cens que havien de servir per confeccionar la candidatura. Els ciutadans montblanquins reberen a casa seva un sobre individual amb una llista de trenta persones de les quals havien d'estriar-ne set. En aquesta llista hi havia persones de totes les tendències polítiques i independents, tot i que incloïa un bon nombre de militants d'Iniciativa per Catalunya. Els que obtinguessin més vots formarien part de la candidatura que acompanyaria com a cap de llista Andreu Mayayo, ja que aquest no figurava entre les persones a triar. Aquest fet fou molt criticat per la resta de partits. 1.079 persones van prendre part en aquesta consulta, una quarta part del cens.[4]
L'any 1998 va tenir un enfrontament amb la justícia en haver estat acusat de prevaricació.[5][6]
