Alicia Suskin Ostriker (Nova York, 11 de novembre de 1937) és una poeta estatunidenca autora de poesia feminista, va ser reconeguda com "la poeta més feroçment sincera d'Amèrica" per Progressive.[1][2][3] Alicia està casada amb l'astrònom Jeremiah Ostriker, professor de la Universitat de Princeton entre 1971 i 2001. Establerta a Nova York, actualment ensenya poesia al Drew University's Low-Residency MFA Program.
Biografia
Ostriker va néixer a Brooklyn, Nova York, filla de David Suskin i Beatrice Linnick Suskin.[1] El seu pare va treballar per al Departament de Parcs de Nova York. La seva mare li llegia a Shakespeare i Browning, i Alicia va començar a escriure poemes, a més de dibuixar, des d'una edat primerenca. Inicialment va voler ser artista i va estudiar art en la seva adolescència. Els seus llibres Songs (1969) i A Dream of Springtime (1979) van ser il·lustrats amb els seus propis treballs. Ostriker va concloure la seva formació secundària a l'Ethical Culture Fieldston School el 1955.
Va obtenir la llicenciatura a la Universitat Brandeis (1959) i el títol de doctora a la Universitat de Wisconsin-Madison (1964).[1] La seva tesi doctoral, sobre l'obra de William Blake, va arribar a ser el seu primer llibre, Vision and Verse in William Blake (1965); més tard va editar una versió anotada dels poemes complets de Blake per Penguin Press.[1] Va començar la seva carrera docent a la Universitat Rutgers el 1965 i ha treballat allí com a professora d'anglès des del 1972.
Trajectòria literària
Els poemes d'Ostriker han aparegut en una àmplia varietat de publicacions, incloent The New Yorker, The Nation, Poetry, American Poetry Review, Paris Review, The Atlantic, Yale Review, Kenyon Review, Iowa Review, Shenandoah Review, Antaeus, Colorado Review, Denver Quarterly, Boulevard, Poetry East, New England Review, Santa Monica Review, Triquarterly Review, Seneca Review, Ms, Ontario Review, Bridges, Tikkun, Prairie Schooner, Gettysburg Review, Lyric, Fence, Ploughshares. Els seus poemes han estat traduïts a l'italià, francès, alemany, espanyol, xinès, japonès, hebreu i àrab. Stealing the Language ha estat traduït al japonès i publicat al Japó. El 1969 Holt, Rinehart i Winston va publicar la seva primera col·lecció de poemes, Songs. El seu quart llibre de poemes, The Mother-Child Papers (1980), un clàssic feminista, va ser inspirat pel naixement del seu fill durant la Guerra del Vietnam i setmanes després del tiroteig a la Universitat de Kent; on en tot moment juxtaposa maternitat amb guerra. La seva sisena col·lecció de poemes, The Imaginary Lover (1986), va guanyar el Premi William Charles Williams de la Societat Poètica d'Amèrica. The Crack in Everything (1996) va ser finalista del Premi Nacional del Llibre, i va guanyar el Premi de Poesia Paterson i el Premi del Centre de Poesia Estatal de San Francisco. The Little Space: Poems Selected and New, 1968-1998 va ser també finalista en l'edició de 1998 del Premi Nacional del Llibre.[4]
Els llibres de no ficció d'Ostriker exploren molts dels temes presents en els seus versos. Inclouen Writing Like A Woman (1983), que explora els poemes de Sylvia Plath, Anne Sexton, H.D., May Swenson i Adrienne Rich, i The Nakedness of the Fathers: Biblical Visions and Revisions (1994), el qual s'apropa a la Torà. Va escriure la introducció d'Empire of Dreams, obra de Giannina Braschi, una poesia postmoderna del Carib espanyol (1994).[5]
L'obra de no ficció més recent d'Ostriker és For the Love of God (2007), un treball que continua la seva exploració dels textos bíblics començada amb Feminist Revision and the Bible (1993) i The Nakedness of the Fathers: Biblical Visions and Revisions (1994). Dancing at the Devil's Party (2000) examina la producció poètica des de William Blake i Walt Whitman a Maxine Kumin. En l'obra discrepa de l'asserció de W. H. Auden sobre que la poesia fa que no succeeixi res. La poesia, escriu Ostriker, "pot estripar el cor amb les seves urpes, fer que les xarxes neuronals tremolin, ens inunda amb esperança, desesperació, anhel, èxtasi, amor, ràbia, terror”.[6]
