Biografia | |
---|---|
Naixement | (mul) Alain Rene Sando Jessua ![]() 16 gener 1932 ![]() 16è districte de París (França) ![]() |
Mort | 30 novembre 2017 ![]() Évreux (França) ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | França ![]() |
Ocupació | director de cinema, escriptor, compositor de bandes sonores, productor de cinema, guionista, realitzador ![]() |
Família | |
Cònjuge | Anna Gaylor ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Alain Jessua (16è districte de París, 16 de gener de 1932 - Évreux, 30 de novembre de 2017)[1] fou un director, productor, guionista i novel·lista francès.[2]
Alain Jessua va ser ajudant de Max Ophüls, Marcel Carné, Yves Allégret i Jacques Becker abans de realitzar el seu únic curtmetratge, Léon la lune[3] qui li val el premi Jean-Vigo el 1957. Alguns anys més tard, el 1963, el seu primer llargmetratge (convertit en de «culte» pels cinèfils) és doblement premiat, a Canes i a Venècia: La Vie a l'envers, amb Charles Denner i Jean Yanne. Enllaça llavors una sèrie de llargmetratges que produeix ell mateix: J'eu de massacre (Premi al millor guió (Festival de Canes) 1967), amb Michel Duchaussoy i Jean-Pierre Cassel; Tractament de xoc (1972), un gran èxit públic, amb Alain Delon i Annie Girardot. Seguiran: Armaguedon (1977), amb Alain Delon, Jean Yanne i Michel Duchaussoy; Les Chiens (1979), amb Gérard Depardieu, Victor Lanoux, Nicole Calfan i Fanny Ardant; Le paradis pour tous (1982), amb Patrick Dewaere - el seu últim paper, s'havia de suïcidar durant el muntatge de la pel·lícula -, Jacques Dutronc i Fanny Cottençon, Frankenstein 1990 (1984), amb Eddy Mitchell i Jean Rochefort; En toute innocence (1988), amb Michel Serrault i Nathalie Baye; finalment, Les couleurs du diable (1997), amb Ruggero Raimondi, Wadeck Stanczak i Isabelle Pasco…
Els darrers anys de la seva vida Alain Jessua fou regularment objecte d'homenatges. El seu curtmetratge Léon la lune ha estat projectat al MOMA - Museum Of Modern Art - de Nova York, i Martin Scorsese cità La Vie a l'envers com una de les pel·lícules que l'han marcat. D'aquest cineasta sovint visionari, Jean Tulard, al seu "Diccionari del Cinema", escriu: «Roda poc però bé. Proposa un cinema on aborda els problemes del nostre temps i llança crits d'auxili. » [4] També escriptor, Alain Jessua és l'autor de sis novel·les, publicades a edicions Léo Scheer.