387 aC
Altres calendaris
Tipus	any aC
Gregorià	387 aC (ccclxxxvii aC)
Islàmic	1040 aH – 1038 aH
Xinès	2310 – 2311
Hebreu	3374 – 3375
Calendaris hindús	-331 – -330 (Vikram Samvat) 2715 – 2716 (Kali Yuga)
Persa	1008 BP – 1007 BP
Armeni	-
Rúnic	-136
Ab urbe condita	367
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
410 aC 400 aC 390 aC - 380 aC - 370 aC 360 aC 350 aC
Anys
390 aC 389 aC 388 aC - 387 aC - 386 aC 385 aC 384 aC

El 387 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana i l'Imperi, era conegut com a any del tribunat de Fidenat, Mamercí, Cursor, Lanat i Publícola (o, més rarament, any 367 ab urbe condita o de la fundació de Roma). L'ús del nom «387 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

Esdeveniments

Antàlcides, polític i diplomàtic espartà, que havia estat enviat a l'Àsia Menor com a comandant d'una flota (ναύαρχος, navarc) i com ambaixador l'any 388 aC, va negociar amb Tiribazos, un sàtrapa persa considerat molt proper al rei Artaxerxes II de Pèrsia, un tractat de pau entre Esparta, Atenes i l'Imperi Aquemènida, tractat conegut amb el nom de la Pau d'Antàlcides, un acord general de pau imposat per Pèrsia, però sota influència de les conveniències d'Esparta.^[2]
Tiribazos va convocar als diferents estats grecs i als espartans, amb gran alegria per part de tots pel fet que la Pau d'Antàlcides suposava posar fi a la guerra, i va proposar els acords de pau. Va ser comunicada als estats grecs l'hivern del 387 aC al 386 aC. Esparta i Atenes van acceptar l'acord el 386 aC, i fins més tard no el van signar Tebes i el govern unit d'Argos i Corint.^[3]
Plató, filòsof, compra, fora de les muralles d'Atenes, una propietat que dedica a les Muses i bateja amb el nom d'Acadèmia. Comença a donar lliçons sobre filosofia.^[4]

Dionisi el Vell, tirà de Siracusa, després d'un setge d'onze mesos, ocupa la ciutat de Règion.^[5]
L'illa d'Issa, la més allunyada de la costa de Libúrnia, es ocupada per Dionisi el Vell, per assegurar-se el domini de la mar Adriàtica, ajudat per la gent de Paros. Va fundar una colònia a l'illa.^[6]

Referències

↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
↑ Xenofont. Hel·lèniques, I, 31-34
↑ Xenofont. Hel·lèniques, IV, 8
↑ Goulet, Richard. Dictionnaire des philosophes antiques. París: Éditions du CNRS, 1994, p. 693. ISBN 9782222040422.
↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 40
↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 13-14
↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 5
↑ Mackay, Christopher S. Ancient Rome: a military and political history (en anglès). Cambridge University Press, 2004, p.24. ISBN 0521809185.
↑ Ciceró. Epistulae ad Atticum, IX, 5