354 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	354 aC (cccliv aC)
Islàmic	1005 aH – 1004 aH
Xinès	2343 – 2344
Hebreu	3407 – 3408
Calendaris hindús	-298 – -297 (Vikram Samvat) 2748 – 2749 (Kali Yuga)
Persa	975 BP – 974 BP
Armeni	-
Rúnic	-103
Ab urbe condita	400
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
380 aC 370 aC 360 aC - 350 aC - 340 aC 330 aC 320 aC
Anys
357 aC 356 aC 355 aC - 354 aC - 353 aC 352 aC 351 aC

El 354 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat d'Ambust i Crispí (o, més rarament, any 400 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «354 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

Esdeveniments

Antiga Grècia

• Càl·lies, tirà de Calcis, a Eubea, estableix una aliança amb Filip II de Macedònia perquè volia la seva ajuda contra Plutarc, tirà d'Erètria, i per estendre la seva autoritat a tota l'illa d'Eubea. Plutarc va demanar ajut a Atenes i, tot i l'oposició de Demòstenes, es va enviar a l'illa un exèrcit dirigit per Foció, que va derrotar Càl·lies a Tàmines l'any 350 aC.^[2]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols Marc Fabi Ambust i Tit Quinti Pennus Capitolí Crispí. Els dos cònsols són patricis i amb aquesta elecció es violen les Lleis Liciniae-Sextiae, que obligaven a que hi hagués un cònsol plebeu.^[3]
• Marc Fabi Ambust va conquerir el país dels tiburtins i va obtenir els honors del triomf. Capitolí Crispí va atacar Tarquínia i la va sotmetre. Els romans van forçar les tropes a rendir-se, després de matar un gran nombre dels seus homes en combat.^[4] Els presoners van ser executats, amb l'excepció de 358 nobles, que van ser traslladats a Roma, on van ser flagel·lats i decapitats al Fòrum, com a contraprestació per l'execució de soldats romans per part de Tarquínia el 358 aC.^[5] Segons Diodor de Sicília, al Fòrum només hi van ser executats 260 nobles.^[6]

• Roma i els samnites signen un tractat d'aliança. Segurament els samnites ja dominaven Esèrnia i la vall del Volturnus i pressionaven cap a la vall del Liris llavors ocupada pels volscs, auruncs i altres tribus d'origen osc o ausoni.^[7][8]

Necrològiques

• Dió, tirà de Siracusa. Cal·lip, un amic seu, el va assassinar durant un festival dedicat a Persèfone (aquest any o potser el 353 aC) i va usurpar el govern de Siracusa amb ajuda d'un grup de mercenaris, però només el va conservar uns tretze mesos.^[9]

Referències