213 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	213 aC (ccxiii aC)
Islàmic	860 aH – 859 aH
Xinès	2484 – 2485
Hebreu	3548 – 3549
Calendaris hindús	-157 – -156 (Vikram Samvat) 2889 – 2890 (Kali Yuga)
Persa	834 BP – 833 BP
Armeni	-
Rúnic	38
Ab urbe condita	541
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
240 aC 230 aC 220 aC - 210 aC - 200 aC 190 aC 180 aC
Anys
216 aC 215 aC 214 aC - 213 aC - 212 aC 211 aC 210 aC

El 213 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Màxim i Grac (o també any 541 Ab urbe condita). L'ús del nom «213 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

Esdeveniments

Imperi Selèucida

• Aqueu, general macedoni, fill d'Andròmac, s'havia revoltat i apoderat d'una part de l'Imperi Selèucida (223 aC). Antíoc III el Gran, creua el Taure i ocupa el territori fins a Sardes, ciutat que ocupa (214 aC). Aqueu resisteix a la ciutadella, fins que Bolis, un agent de Sosibi, ministre de Ptolemeu IV Filopàtor, deixa de protegir-lo i l'entrega a Antíoc, que el fa matar.^[2]

Il·líria

• En el curs de la Primera Guerra Macedònica, Filip V de Macedònia, s'apodera de Lissos, i així una gran part d'Il·líria queda sota el seu control.^[3]

Sicília

• Marc Claudi Marcel, cònsol l'any anterior (214 aC) és ara procònsol, i continua el setge de Siracusa (214 aC-212 aC). Marcel ataca Siracusa per mar i per terra, i té com a propretor i legat a Api Claudi Pulcre. Utilitza torres de setge flotants muntades en naus unides de dues en dues i equipades amb ganxos i escales. El savi Arquimedes crea dispositius de defensa per ajudar els assetjats: catapultes, ganxos gegants per treure les naus de l'aigua i potser miralls gegants que concentren els raigs del sol i encenen les naus. Els siracusans rebutgen totes les ofensives romanes.^[4]
• Himilcó, general cartaginès, amb 25000 homes més i tres mil cavallers, desembarca a Heraclea Minoa i ocupa Agrigent. No pot forçar el campament de Marc Claudi Marcel i es dirigeix contra altres ciutats de Sicília, i moltes es declaren a favor de Cartago, com ara Morgantina on hi havia el magatzems romans.^[5]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols Quint Fabi Màxim i Tiberi Semproni Grac.^[6]
• Grac, durant el seu consolat, porta la guerra a Lucània, i lliura alguns combats menors. Ocupa algunes fortaleses de segon ordre. Per no deixar el comandament va aconsellar nomenar un dictador per dirigir els comicis i es nomena Gai Claudi Centó, que té com a magister equitum a Quint Fulvi Flac.^[7]
• Fabi Màxim rep la Pulla com a província. El seu pare, Quint Fabi Màxim Berrugós, el serveix com a legat a les seves ordres a Suessula.^[8]
• Incendi del Forum Boarium a Roma. L'any següent, (212 aC) ja està reconstruït.^[9]

Necrològiques

• Aqueu, per ordre d'Antíoc III el Gran.^[2]
• Arat de Sició, cap de la Lliga Aquea, segons Plutarc i Polibi pels efectes d'un verí subministrat pel rei Filip V de Macedònia.^[10][11]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 213 aC