203 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	203 aC (cciii aC)
Islàmic	850 aH – 849 aH
Xinès	2494 – 2495
Hebreu	3558 – 3559
Calendaris hindús	-147 – -146 (Vikram Samvat) 2899 – 2900 (Kali Yuga)
Persa	824 BP – 823 BP
Armeni	-
Rúnic	48
Ab urbe condita	551
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
230 aC 220 aC 210 aC - 200 aC - 190 aC 180 aC 170 aC
Anys
206 aC 205 aC 204 aC - 203 aC - 202 aC 201 aC 200 aC

El 203 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Cepió i Gemin (o també any 551 Ab urbe condita). L'ús del nom «203 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

Esdeveniments

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols Gneu Servili Cepió i Gai Servili Gemin.^[2]
• Servili Gemin obté Etrúria com a província i d'allí marxa a la Gàl·lia Cisalpina on casualment allibera al seu pare de la captivitat que durava ja 15 anys. Va ser tribú de la plebs i edil plebeu mentre el seu pare era viu, cosa que anava contra la llei, i es presenta una rogatio per alliberar-lo de les conseqüències (ne C. Servilio fraudi esset) ja que no sabia que el seu pare vivia.^[3]
• Servili Cepió rep la província de Bruttium, i és el darrer general que combat a Hanníbal a Itàlia, a la rodalia de Crotona. Quan Hanníbal abandona Itàlia, Cepió passa a Sicília amb la intenció de creuar a l'Àfrica, però el senat, que té por que Cepió no obeeixi les seves ordres, el fa tornar a Itàlia i nomena un dictador, Publi Sulpici Servi Galba Màxim per dirigir els comicis.^[4]
• El pretor Publi Quintili Var i el procònsol Marc Corneli Ceteg derroten al general cartaginès Magó Barca, germà d'Hanníbal, en territori dels gals ínsubres, i l'obliguen a abandonar Itàlia.^[5]

Àfrica

• Hanníbal Barca, de tornada de la campanya d'Itàlia, desembarca a Leptis Minor (actual Lamta) abans de recuperar Hadrumetum i de lliurar la seva última batalla a Zama (202 aC) contra les tropes d'Escipió l'Africà.^[6]
• Batalla d'Útica. Enfrontament dels exèrcits de Roma i els de l'Imperi Cartaginès durant la segona guerra Púnica. Gràcies a un atac per sorpresa, el general romà Publi Corneli Escipió Africà aconsegueix de destruir les forces cartagineses i als seus aliats númides amb una victòria que li dona un decisiu avantatge, a més de traslladar el front de la guerra a la mateixa Àfrica.^[7]
• Publi Corneli Escipió, després de la batalla, abandona el seu campament a Útica i s'enfronta a Hasdrúbal i a Sifax a la Batalla de les grans planes. Hasdrúbal i Sifax han aconseguit escapar dels campaments que Escipió i el seu aliat Masinissa I destrueixen, i fugen amb un petit nombre de soldats. Es troben amb un contingent de 4.000 mercenaris celtibers provinents del sud d'Hispània i decideixen enfrontar-se als romans. Forcen noves lleves tant a Cartago com a Numídia i aviat Hasdrúbal i Sifax reuneixen un exèrcit de 30.000 homes. L'enfrontament porta a la derrota l'exèrcit cartaginès.^[8]
• Batalla de Cirta. Després de la victòria romana a la Batalla de les grans planes, Gai Leli i Masinissa I persegueixen Sifax fins a la ciutat de Cirta, on el númida havia reunit forces de refresc. A les portes de la ciutat, Sifax organitza les tropes seguint el model romà, però encara que té suficients soldats, els seus homes són massa joves i sense experiència. Durant l'enfrontament, Sifax cau presoner, i la ciutat es rendeix al veure'l carregat de cadenes.^[9][10]

Vietnam

• Començament del regne de Nanyue a Vietnam, governat per monarques xinesos. L'estableix Zhao Tuo, llavors comandant de Nanhai de l'Imperi Qin després del col·lapse de la dinastia Qin. Estava format per les comandàncies de Nanhai, Guilin i Xiang.^[11]

Necrològiques

• Sofonisba, reina de Numídia. Masinissa, el seu marit, davant de la insistència d'Escipió perquè li lliurés a la seva dona, li va proporcionar una dosi de verí per evitar la humiliació de la captivitat. Sofonisba es va prendre el verí sense dubtar i va morir.^[12]
• Quint Fabi Màxim Berrugós, polític i militar romà.^[13]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 203 aC