Pa ver otros usos d'esti términu, Penza (dixebra).
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna
publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. Pues añadiles tu mesmu o avisar
al autor principal del artículu na so páxina d'alderique pegando: ((subst:Avisu referencies|Penza)) ~~~~
Penza |
---|
|
|
Alministración |
---|
|
País | Rusia |
Óblasts | Óblast de Penza |
Tipu d'entidá |
gran ciudá |
---|
Cabezaleru/a del gobiernu |
Roman Tjernov |
---|
Nome llocal |
Пенза (ru) |
---|
Códigu postal |
440000 |
---|
Xeografía |
---|
Coordenaes |
53°12′N 45°00′E / 53.2°N 45°E / 53.2; 45 |
---|
|
Superficie |
290.377 km² |
---|
Altitú |
150 m |
---|
Demografía |
---|
Población |
492 376 hab. (1r xineru 2023) |
---|
Porcentaxe |
38.14% de Óblast de Penza 0.34% de Rusia |
---|
Densidá |
1695,64 hab/km² |
---|
Más información |
---|
Fundación |
1663 |
---|
Prefixu telefónicu |
8412 |
---|
Estaya horaria |
UTC+03:00 |
---|
Llocalidaes hermaniaes |
Békéscsaba, Ramat Gan, Omsk, Yibin, Cheboksari (es) , Tambov, Maguilov, Lanzhou, Julienne, Busan, Bordighera, Alba (es) y Oriol
|
---|
|
Penza (en rusu: Пенза) ye una ciudá y capital del óblast de Penza, na Rusia central europea, asitiada a veres del ríu Sura. Nuedu ferroviariu y centru industrial, ente les sos manufactures hai que señalar la fabricación de maquinaria agrícola, madera, relós y bicicletes. La ciudá cunta con escueles de formación industrial y de profesoráu, museos y un observatoriu. Foi fundada como fortaleza en 1666, y tuvo suxeta a frecuentes ataques per parte de los tártaros de Crimea. Alcontrada nuna fértil rexón de tierra negra, desenvolvióse como centru comercial nel sieglu XVIII. Población (2002), 518 200 habitantes
- Alekséi Jovanski (1814–1899), editor de la primer revista científico-llingüística de Rusia titulada Filologuícheskie Zapiski
- Vsévolod Meyerhold (1874–1940), direutor teatral, actor y teóricu rusu
- Nikolái Avkséntiev (1878–1943), políticu rusu, escritor
- Ivan Mosjoukine (1889–1939), actor cinematográficu rusu
- Vsévolod Pudovkin (1893–1953), direutor de cine rusu y soviéticu
- Alekséi Vvedenski (1898–1972), botánicu rusu
- Aleksandr Medvedkin (1900–1989), direutor de cine soviéticu
- Piotr Dolgov (1920–1962), paracaidista de pruebes militar
- Aleksandr Meléntiev (1954–2015), deportista de tiru deportivu y medayista olímpicu rusu
- Marat Kulajmétov (1959), xeneral del Exércitu Rusu, comandante de les fuercies de paz n'Osetia del Sur
- Aleksandr Samokutiáyev (1970), cosmonauta rusu
- Timur Rodríguez (1979), cantante, actor y presentador rusu d'orixe azerbaixanu
- Natalia Lavrova (1984–2010), ximnasta rusa, bicampeona olímpica
- Yekaterina Lísina (1987), xugadora de baloncestu rusa
- Denís Abliazin (1992), ximnasta artísticu rusu